_
_
_
_

Aprovat el pla de l’hepatitis C a falta de concretar-ne el finançament

Es tractaran 52.000 persones amb fàrmacs innovadors. Entrarà en vigor a l'abril

Elena G. Sevillano
D'esquerra a dreta, Susana Camarero (secretària d'Estat de Serveis Socials i Igualtat), Alfonso Alonso (ministre de Sanitat), Agustín Rivero (director general) i Rubén Moreno (secretari general de Sanitat), al Consell Interterritorial de Sanitat celebrat dijous a Madrid.
D'esquerra a dreta, Susana Camarero (secretària d'Estat de Serveis Socials i Igualtat), Alfonso Alonso (ministre de Sanitat), Agustín Rivero (director general) i Rubén Moreno (secretari general de Sanitat), al Consell Interterritorial de Sanitat celebrat dijous a Madrid.J.J.Guillen (EFE)

Les comunitats autònomes van donar aquest dijous el vistiplau definitiu, per unanimitat, al pla governamental per tractar, almenys, 52.000 malalts d'hepatitis C amb els nous i costosos fàrmacs antivirals. Malgrat que el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va reiterar en anunciar l'acord que “els diners no seran cap problema”, el finançament continua sent motiu de discussió entre els consellers de Sanitat. Comunitats com Andalusia i Astúries havien demanat un fons específic per sufragar els 727 milions d'euros que el ministeri calcula que costaran els tractaments els propers tres anys. No obstant això, Alonso i el Ministeri d'Hisenda els han ofert una altra fórmula: comprar-los a crèdit.

Más información
El Govern espanyol planeja buscar casos sense diagnosticar d’hepatitis C
Afectats d’hepatitis C porten al Suprem 39 casos greus sense tractar
L’equilibri entre el cost i el benefici dels fàrmacs de l’hepatitis C

El pla, per tant, està aprovat, però el finançament encara s'ha de discutir. La setmana del 20 d'abril, va anunciar Alonso, les comunitats es reuniran amb el Ministeri d'Hisenda per gestionar el detall d'aquests crèdits amb interessos baixos (zero al principi), un període d'amortització de 10 anys i que no computaran com a dèficit. De moment, el País Basc és l'única comunitat que ha rebutjat aquest crèdit, encara que, segons va assenyalar Alonso, ha sol·licitat una reunió amb Hisenda.

'Cascos blancs' en emergències sanitàries internacionals

Espanya disposarà d'un contingent del que el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va anomenar dijous cascos blancs, que actuaran en cas d'emergències sanitàries a l'exterior. Serà una borsa de professionals sanitaris interessats a participar en tasques de control de les emergències que declari l'Organització Mundial de la Salut (OMS), com l'actual de l'ebola a l'Àfrica occidental, que en poc més d'un any ha segat més de 10.000 vides. L'Estat "podrà disposar-ne i mobilitzar-los en un període de temps immediat i tindran garantit els seus drets des d'un punt de vista laboral i estatutari", va explicar Alonso.

Sanitat ha decidit regular aquesta borsa mitjançant una esmena a la Llei del Voluntariat, actualment en tramitació. El Consell de Ministres va aprovar el projecte el gener passat. La nova normativa permetrà regular i unificar la concessió de permisos o excedències perquè els professionals puguin incorporar-se als contingents, assegurar la cobertura sanitària assistencial necessària i garantir les condicions per a una repatriació segura.

També establirà quina mena de professionals poden sol·licitar-ho. El temps que passin en feines de cooperació es reconeixerà com a temps treballat i comptabilitzarà per a l'antiguitat. També puntuarà en una oposició en el cas que el sanitari no tingui plaça fixa. Metges del Món va denunciar el novembre passat les dificultats que es trobaven els cooperants sanitaris per obtenir permisos per viatjar a l'Àfrica.

Fins ara s'han seleccionat 17 professionals epidemiòlegs, assegura el Ministeri de Sanitat, que se sumen als 213 cooperants espanyols que l'últim any han participat en les tasques de contenció del virus a l'Àfrica.

Els consellers d'Andalusia i Astúries van plantejar aquest dijous en arribar al Consell Interterritorial una altra possible font de discrepàncies: van demanar que les comunitats puguin beneficiar-se directament dels descomptes que el Ministeri de Sanitat ha pactat amb els laboratoris, i que seran superiors a mesura que més pacients es tractin. El preu dels fàrmacs anirà baixant per trams. Pels primers 4.000 pacients es pagarà un preu, pels següents 4.000 un altre més baix, i així fins a set trams. Però aquestes rebaixes progressives han de repartir-se entre comunitats, de manera que cap tingui la temptació d'esperar al fet que el preu vagi baixant per començar a administrar els tractaments.

María José Sánchez Rubio, consellera andalusa, va assegurar que a la seva comunitat s'han administrat 2.500 tractaments –en realitat, 1.250 complets, ja que cada tractament es compon de dos antivirals des de primers d'any i tem que les autonomies més diligents hagin de pagar més cara la medicació. “Donar tractaments anticipadament no pot ser un càstig”, va assegurar. Faustino Blanco, conseller asturià, va subratllar que els descomptes han de ser “equitatius” per no penalitzar les comunitats “més compromeses”.

Sanitat és conscient que, si vol garantir l'equitat i evitar que alguna comunitat esperi per obtenir fàrmacs més barats, ha de repartir els tractaments de cada tram i preu en funció de la població de cada autonomia. Alonso va anunciar que així s'establirà quan es negociïn els crèdits.

Vistiplau a la prescripció infermera

El Ministeri de Sanitat i les comunitats van donar ahir el vistiplau al reial decret que regularà l'anomenada prescripció infermera.

Les infermeres només podran indicar medicaments o altres productes sanitaris que no necessiten recepta. “La prescripció va unida al diagnòstic, i els que diagnostiquen són els metges”, va recordar el ministre.

Aquesta norma està pendent des del 2009. L'objectiu és donar seguretat jurídica als professionals d'infermeria.

Sanitat es nega a revelar quines comunitats estan comprant menys fàrmacs que la mitjana i, per tant, estan tractant menys pacients dels que haurien de tractar. El ministeri disposa d'aquestes dades, però no les divulga. Antonio María Sáez Aguado, conseller de Castella i Lleó (PP), va assegurar aquest dijous que hi ha comunitats que no estan oferint els tractaments. No va precisar quines. José Ignacio Echániz, conseller de Castella-la Manxa (PP), va acusar Andalusia de ser una de les comunitats “reticents”. Va assegurar que ho sap perquè els laboratoris farmacèutics li han donat les seves dades de despesa.

La Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C (PLAFHC) es va concentrar a les portes del Ministeri de Sanitat durant la reunió per demanar a les comunitats que s'afegissin al pla nacional. El seu president, Mario Cortés, va insistir que no ha d'haver-hi diferències en l'accés als fàrmacs en funció de la comunitat de residència. Cortés ha assegurat que hi ha autonomies que continuen sense tractar els pacients i que d'altres no estan complint el termini màxim de tres setmanes entre la indicació mèdica i l'arribada de la medicació. Aquesta és una de les mesures que inclou l'esborrany del pla, pensada per evitar que no hi hagi equitat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Elena G. Sevillano
Es corresponsal de EL PAÍS en Alemania. Antes se ocupó de la información judicial y económica y formó parte del equipo de Investigación. Como especialista en sanidad, siguió la crisis del coronavirus y coescribió el libro Estado de Alarma (Península, 2020). Es licenciada en Traducción y en Periodismo por la UPF y máster de Periodismo UAM/El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_