El rescat i la identificació dels cossos trigarà diverses setmanes
"No serà fàcil ni ràpid", resumeix la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega
Un escamot de militars de muntanya desfilen ordenats per la carretera que voreja l'aeròdrom de Seynes-les-Alpes, des d'on es dirigeix el rescat del restes de l'Airbus 320 que es va estavellar al massís de Trois Évêchés, pràcticament una paret. En arribar a un petit descampat, treuen els bastons de les motxilles i es preparen. La seva missió és arribar a peu al lloc de l'accident i facilitar una zona base des de la qual poder treballar. "Hi ha més de quatre hores a peu", van assegurar aquest dimecres fonts del Govern català. Encara que a alguns veïns del poble els semblava poc: "Són més de set hores".
Però no és només una qüestió de temps. El terreny és escarpat, tancat, impracticable pels qui no vagin equipats i no coneguin la muntanya. "Fins i tot hi ha petites glaceres", va explicar el capità de la Policia Nacional Laurenge Jeanutre, que està participant en les tasques de rescat. La Gendarmeria francesa ha confirmat que aquest dimecres s'han recuperat les primeres restes de cadàvers de les víctimes. La missió de recuperar les restes de l'avió i de portar els cossos dels morts a casa serà molt llarga. "No serà fàcil i no serà ràpid", va resumir la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega.
Unes 400 persones formen part de l'equip de rescat, entre militars, gendarmes, forenses i investigadors, i d'aquestes una quarantena estan sobre el terreny de l'accident. Les tasques van començar abans de les vuit del matí. Per arribar fins al massís primer van volar durant uns cinc minuts en un helicòpter, que no va poder aterrar, i del qual van haver de baixar despenjant-se. Una vegada al lloc van començar els treballs per delimitar l'indret i assegurar-lo per evitar riscos.
Les restes estan repartides en una àrea de 4 hectàrees, amb un desnivell aproximat de 300 metres, va explicar el comandant Xabier Roy, que s'encarregava de coordinar els helicòpters que sobrevolen la muntanya, cinc en total, quatre policials i un de militar. Penjat al telèfon mòbil, amb una granota de treball de color vermell i el rostre cansat, alternava les atencions a la premsa amb la coordinació de dispositiu.
Roy, que a més és pilot d'helicòpter, va poder estar a la zona rocosa i escarpada en la qual es va estavellar l'avió. "És impressionant, esperes trobar-hi un gran motor, un tros d'ala, però no hi ha res d'això", va explicar. Els trossos més grans són com la carrosseria d'un cotxe. El dia anterior, Pierre Henry Brandeure, portaveu del Ministeri de l'Interior a la zona, va assegurar que part de l'avió s'havia "polvoritzat".
"Algun veí, que coneix la muntanya, va arribar-hi dimarts a peu, però ara és impossible, està tot tancat", van explicar a l'oficina de turisme, on no paraven d'arribar periodistes i curiosos. Tampoc no hi ha guies disposats a acostar ningú al massís. "Primer, perquè és molt complicat; segon perquè estan treballant amb els equips de rescat", van explicar.
L'objectiu de dimecres era conèixer al detall com ha quedat el lloc del sinistre. Els investigadors es van dedicar a fotografiar l'àrea, pam a pam, per saber què hi ha a cada lloc, i van provar de trobar la segona caixa negra de l'avió. La primera (que grava sons) ja es va trobar dimarts. Encara que una mica danyada, podia recuperar-se'n part del contingut, van assegurar fonts d'Interior.
Al pavelló polivalent de la ciutat, on hi ha la piscina municipal, van preparar un punt d'atenció per a familiars de les víctimes, sobretot per als que hi vagin des d'Alemanya, als quals se'ls prendrà mostres d'ADN per a la identificació de les víctimes (a Espanya es van prendre a l'aeroport del Prat). Però els treballs de recuperació i identificació dels cadàvers poden allargar-se setmanes, segons va explicar el fiscal de Marsella, Brice Robin, que dirigeix la investigació.
En el cas hi ha treballant 14 magistrats, que s'encarregaran de l'aixecament dels cossos. Una vegada s'aconsegueixin recuperar les restes seran enviades a París o Marsella, on s'analitzaran.
Aquestes feines serien molt més fàcils i ràpides si els equips de rescat aconseguissin obrir una via a peu per la qual poder transportar el material. Durant el dimarts i el matí del dimecres els efectius van treballar intentant assentar un camí estable en els 7 quilòmetres en línia recta que separen Seynes-les-Alpes de la vall de Galèbre. Però va ser impossible. A més, la pluja, el vent i la neu caiguda durant la nit va complicar més la seva feina, de manera que l'escarpat massís de Trois Évêchés es va convertir en una perillosa muntanya rocosa, gelada i relliscosa.
Helicòpters des de Còrsega
A l'indret remot dels Alps on es va estavellar l'A-320 s'estan concentrant efectius de la policia, la gendarmeria (l'equivalent a la Guàrdia Civil espanyola), l'exèrcit, protecció civil, bombers i equips mèdics. Fins i tot s'han desplaçat des de Còrsega helicòpters especialitzats en el rescat marítim preparats per localitzar restes en qualsevol terreny i altres aparells, anomenats MASA, per ajudar a mantenir la zona d'exclusió aèria imposada sobre tota la zona de la catàstrofe.
"Des que vam saber que s'havia estavellat un avió, vam mobilitzar tots els mitjans disponibles", va explicar al diari Le Monde la responsable administrativa del departament dels Alps de l'Alta Provença. Diverses columnes de gendarmes i policies experts en alta muntanya s'han desplaçat des del poble de Le Vernet, la localitat més propera en línia recta a les restes de l'avió. En total, segons informacions ofertes pel Govern francès, s'han mobilitzat 300 gendarmes, una companyia de la policia, 380 bombers, 15 helicòpters i dos avions. A més, hi ha set investigadors francesos experts en accidents aeris, que tenen el suport de tres investigadors alemanys més.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.