La UMP de Sarkozy frena Le Pen en les eleccions departamentals

La primera volta de les eleccions departamentals que aquest diumenge s'han celebrat a França ha contestat la temuda incògnita. L'ultradretà Front Nacional ha frenat el seu avanç enfront de la UMP de l'expresident Nicolas Sarkozy. Els sondejos a peu d'urna coincideixen a assenyalar aquest últim com el gran guanyador de la jornada, mentre que Marine Le Pen podria haver tocat sostre ocupant un segon lloc i, potser, sense aconseguir l'alt percentatge de vots obtingut en les eleccions europees de maig passat. El governant Partit Socialista se situaria en tercer lloc, si bé a poca distància de l'ultradreta.

De confirmar-se les primeres dades, aquesta seria una gran victòria per Sarkozy, que va retornar a la política la tardor passada i que prepara el rearmament de la seva "família política", com li agrada dir, per disputar la presidència de la República el 2017 a François Hollande.

Les enquestes prèvies atorgaven a la ultradreta de Marine Le Pen entre el 29 i el 30% dels vots, i a la UMP, entre el 27% i el 30%. Els primers sondejos indiquen que la UMP hauria aconseguit aquest nivell, però que el FN s'hauria quedat lluny de les expectatives i no superaria, o ho faria per poc, l'èxit de les europees del maig passat amb el 25% dels vots.

En tot cas, sí que quedaria fixat que el FN és una tercera força política a França ja inevitable que substituirà el tradicional sistema bipartidista de les últimes dècades per un altre tripolar en el qual l'ultradreta xenòfoba i antieuropea es consolida com una formació més en la primera divisió de la política francesa. La seva implantació per tot el territori ha quedat demostrada en ser el partit que més candidats presenta en aquestes eleccions.

Els francesos han optat per passar del tradicional sistema polític bipartidista a un altre de tripolar

En aquests comicis es trien 4.108 consellers, dos per cantó, que al seu torn determinaran els governs dels 99 departaments després de la segona volta, que se celebrarà el 29 de març. Per primera vegada en la història de França, cada candidatura està obligatòriament composta per un home i una dona. El Parlament ho va decidir en el seu moment perquè hi hagi una paritat total en els denominats consells departamentals (assemblees de província).

El sistema electoral de dues voltes deixarà molt probablement el FN lluny de les institucions departamentals. En els duels UMP-FN de la segona volta del proper diumenge, la dreta aconseguirà previsiblement vots de votants d'esquerra convençuts que cal frenar l'ultradreta.

Per això, el guanyador final d'aquests comicis serà, com estava previst, el partit de Sarkozy. Avui, la UMP governa en 41 departaments i, segons les projeccions difoses aquests dies, aconseguirà com a mínim una vintena més després de la segona volta. El FN, per contra, podria aconseguir, en el millor dels casos, solament un o dos governs departamentals al sud-est, en les proximitats de Marsella. Així i tot, el seu èxit seria innegable perquè avui té un sol conseller departamental dels 4.042 que hi ha ara a tot el país.

El Partit Socialista serà el gran derrotat, a la vista de tots els sondejos i projeccions. Centenars de les seves candidatures seran eliminades en la primera volta i acabarà perdent entre 20 i 30 dels departaments que ara controla. Serà el seu tercer fracàs electoral consecutiu després de les municipals de fa un any, que va guanyar la UMP, i les europees. El desgast del Govern i la proliferació de candidatures d'esquerra (verdes, comunistes…) llastraran el vot socialista, si bé la mobilització inesperada ha minimitzat la derrota prevista.

La campanya del FN s'ha basat en tres idees bàsiques: el perill de l'islamisme radical, la falta de control de la immigració i l'equiparació entre les polítiques del PS i la UMP. Aquests dos partits majoritaris s'han centrat en el combat a l'ultradreta. El primer ministre, Manuel Valls, va fer fins i tot una solemne crida a l' “estigmatització” del FN. “Tinc por pel meu país”, ha reiterat.