Els sis mesos clau de l’ANC

L'Assamblea Nacional Catalana acaba de bufar les espelmes amb una multitud de reptes per davant. El principal, aconseguir que l'independentisme, ara en hores baixes, torni a estar unit i recuperi embranzida de cara a les eleccions del 27 de setembre. Per arribar-hi, ha d'afrontar sis mesos decisius amb diverses decisions clau. La primera, consensuar un pla intern per influir en els partits sense tibar massa la corda amb CDC i ERC; la segona, aconseguir una unitat independentista amb un full de ruta que, ara com ara, és un esborrany. Tot això, en ple procés de renovació interna amb Carme Forcadell al capdavant, que ha d'abandonar la direcció per la limitació estatutària dels mandats.

L'entitat farà campanya permanent fins al 27-S. “Hem de complir l'objectiu pel qual vam néixer: ampliar la majoria independentista. Aquest és el nostre paper. El que sabem fer és mobilitzar i arribar a la gent”, explica la presidenta de l'ANC. L'entitat prepara un acte pel 24 d'abril per recuperar el pols del procés de cara a les municipals d'un mes després i fins a les autonòmiques combinarà els esdeveniments amb la presència al carrer. El 12 d'abril, en la seva assemblea general, anunciarà la mobilització per la Diada, que coincidirà amb l'inici de la campanya electoral.

En el conclave anual, l'ANC ha d'aprovar el seu full de ruta intern, nascut amb polèmica. L'esborrany pressiona els partits sobiranistes perquè es posin d'acord el 27-S, i avisa: si no hi ha pacte, l'ANC pot concórrer als comicis. Les tres condicions per no presentar-se són un punt en comú per a la secessió; que una marca electoral posi nom a totes les llistes i que després del 27-S hi hagi una declaració solemne d'inici del procés que ha de durar entre sis i divuit mesos.

Si això no es compleix, o si el president Mas no convoca eleccions, el document és clar: “L'ANC es plantejarà la possibilitat d'impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials de forma transversal, que doni prioritat absoluta a l'assoliment de la independència”. L'amenaça no ha agradat gens a CiU i ERC, recelosos de qualsevol ingerència de l'entitat que vagi més enllà de l'agitació. Per això la direcció de l'ANC s'ha apressat a aclarir que el document és només un esborrany i que no té desig de concórrer.

“Si l'ANC fa el pas significa que com a país estem molt malament. Imaginem totes les possibilitats però aquesta és molt remota”, insisteix Forcadell. Aquesta amenaça respon a una dinàmica interna per calmar els sectors que demanen més pressió a CDC i ERC perquè el procés no descarrili. No és la primera vegada que el full de ruta de l'ANC aixeca polèmica: el 2014 va generar controvèrsia un paràgraf de la seva estratègia que proposava prendre el control de les infraestructures i serveis bàsics en cas d'independència. El text es va matisar. El pla no ha resistit un any de vigència: demanava una candidatura unitària a les europees (el debat es va despatxar) i la proclamació de la independència el dia de Sant Jordi d'aquest any. “Pensàvem que la consulta seria un referèndum com el d'Escòcia”, justifica Forcadell.

L'ANC no vol fallar el tret i pensa en el 27-S com la data decisiva. Per això treballa perquè els partits plantegin el 27-S com un plebiscit. El pacte entre CDC –sense Unió– i ERC, que es va presentar com un full de ruta i després es va rebaixar a preacord, és, segons Forcadell, una prova que es vol reprendre la unitat. L'entitat segueix reunint les formacions cada dues o tres setmanes per aconseguir el consens: “El preacord està obert a la suma de més partits”.

Tot això coincideix amb el procés de relleu en la direcció que, malgrat el desig d'alguns militants, ni es planteja incomplir els estatuts que impedeix repetir mandats (tres anys). La gran incògnita és qui substituirà Forcadell al maig. Noms com el de l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva o el jutge suspès Santi Vidal han sonat com a relleus però s'han descartat. “No m'ho plantejo”, va aclarir l'ecosocialista a Catalunya Ràdio. El jutge ocuparà el simbòlic últim lloc de la llista d'ERC per Barcelona i aquest fet l'impossibilita estar a la junta de l'ANC.

“Va ser més fruit de comentaris de fora que el resultat de converses formals”, assegura Forcadell, que es mostra tranquil·la amb el seu relleu: “Estem parlant amb molta gent i hi ha moltes persones del secretariat que potser no són gaire conegudes però que són molt vàlides”. L'elecció no és directa: les candidatures són per formar part del secretariat i una vegada constituït, els seus 75 membres trien un president. A més de Forcadell, altres dirigents abandonen la direcció: Jaume Marfany, Pere Pugès, o dues persones clau en l'organització d'esdeveniments massius: Ignasi Termes i Ferran Civit. Forcadell diu que els partits no l'han temptat per anar a la seva llista el 27-S però matisa: “Encara no”. Queden sis mesos per a aquestes eleccions, atrafegats per l'ANC que no descansarà fins a aconseguir la independència.