La Marxa de la Dignitat torna a prendre cos a Madrid

La Plaza de Colón de Madrid ha exercit aquest dissabte de punt de trobada de milers de persones. Parats, preferentistes, sindicalistes, desnonats i un ampli ventall de representants dels col·lectius socials han confluït en aquest punt de la capital per tancar de nou la Marxa de la Dignidad. També ho van fer l'any passat, encara que aquesta vegada, com reconeixen els mateixos impulsors, no s'ha pogut repetir la gran afluència del 2014. “Però hem omplert la plaça i els carrers adjacents. Calculem que som aquí centenars de milers”, subratlla Ginés Fernádez, un dels organitzadors. La delegació del Govern ha xifrat en 12.000 els assistents en el moment més àlgid de la protesta.

Després de la marxa, que s'ha desenvolupat de manera pacífica, un grup d'uns 200 esvalotadors tapats amb passamuntanyes han protagonitzat petits incidents. Han tallat la Gran Vía i han llançat bengales i petards. Dues persones han estat detingudes per disturbis i desperfectes al mobiliari urbà, segons fonts policials. Un dels arrestats, JM Bustamante, va ser detingut en els incidents del 22-M l'any passat, per haver causat destrosses.

Arribats en nou columnes procedents de diferents extrems de la Península, els assistents han assenyalat els governs del PP i el PSOE com a responsables de la crisi que afecta el país. Els han qualificat d'“instruments” de la Troica per “ofegar” Espanya amb les polítiques d'austeritat. I han insistit que la recessió no s'ha acabat: “Segueix havent-hi milions d'aturats, milers de famílies a qui el banc envia al carrer, centenars de joves que se n'han d'anar a l'estranger”, reflexiona Juan Guerrero, de 56 anys, al costat de la Cuesta de Moyano.

Aquest jornaler sevillà ha agafat carretera i manta aquest dissabte a les nou del matí. Al costat d'un altre mig centenar de companys, ha pujat en un autobús a Morón de la Frontera per unir-se a Madrid a la columna que va partir de Andalusia fa dies. “Som aquí per la situació a què ens han portat les retallades. Mentre a nosaltres ens prenen drets, alguns no deixen d'enriquir-se”, rebla aquest pare de dos fills, que sobreviu amb una paga de 460 euros, i a qui no ha aturat la pluja que ha caigut a la capital des de la primera hora de la tarda. Precisament, sota una pluja fina i intermitent, els congregats han recorregut els carrers enaltint els lemes en comú que els unien: “Pa, feina i sostre”; “No al pagament del deute”; “Ni una retallada més, i “Fora els Governs de la Troica”. Unes consignes recollides en un manifest que exigeix la sortida de l'Executiu de Rajoy, però que s'han diluït davant l'heterogeneïtat dels moviments socials presents a la Marxa.

Els iaioflautes, les marees de l'Educació i la Sanitat, els afectats pels acomiadaments de Coca-Cola, la PAH... I, per descomptat, sindicats i partits polítics d'esquerres, com IU, Podem i Equo, que tampoc s'han volgut perdre la manifestació. “Què ha canviat respecte a l'any passat?”, s'ha preguntat Cayo Lara, coordinador federal de la coalició: “Doncs que ha augmentat la pobresa al país. I la feina que es crea és precària. I, a més, continuen els desnonaments. Per això, segueixen vigents les mateixes causes per les quals es va convocar la Marxa el 2014”. En aquesta manifestació hi va estar Beni de Blas, una madrilenya de 62 anys del barri d'Aluche afectada per les preferents de Bankia. Aquest dissabte ha repetit: “He vingut perquè ens han estafat a moltes persones grans. I les autoritats ens han deixat tres anys tirats al carrer. Sols”.

La dona, que va perdre els 45.000 euros que tenia estalviats, relata la seva història junt amb Roberto Rodríguez, un comercial de Bankia de 51 anys que va perdre la feina el 2013, quan l'entitat financera va fer un ERO. Al seu costat es passegen banderes de la III República i del Partit Comunista. Tot un conglomerat de símbols units al carrer. Amb el suport des de la distància, també, de líders del passat. Com Julio Anguita, que animava aquesta setmana a sumar-se al moviment. “La democràcia està sent segrestada. Els poders econòmics fan i desfan com els dóna la gana”, subratllava l'excoordinador federal de IU i impulsor actual del Front Cívic Som Majoria, un dels col·lectius que ha promogut la Marxa, junt amb el Sindicat Andalús dels Treballadors (SAT), de José Manuel Sánchez Gordillo i Diego Cañamero.

Perquè l'embrió de l'actual Marxa de la Dignitat es remunta al 2013. “Llavors, hi havia una sensació que s'estaven produint moltes mobilitzacions esporàdiques, de diferents temes, però sense que tota aquesta força s'hagués arribat a conjuminar”, recorda Ginés Fernández, un dels organitzadors arribat aquest dissabte de Múrcia. Va ser llavors quan, recolzat en els Campaments Dignitat d'Extremadura, el SAT va decidir impulsar la idea. L'objectiu: havien d'ocular Madrid la massa d'afectats per les retallades derivades de les “polítiques neoliberals” dels governs de Rajoy i Zapatero. “La dignitat ciutadana” havia de recórrer, insistien els seus promotors, els carrers de la capital i assenyalar els culpables de la crisi.

Així que, pres el nom d'aquest moviment nascut a Mèrida durant una concentració enfront d'una oficina d'ocupació per reclamar feina i una renda bàsica; la Marxa es va traduir finalment el 22 de març del 2014 en una immensa manifestació. Amb el suport de centenars de col·lectius de tot el país —300 solament de la Comunitat de Madrid—, desenes de milers de persones es van donar cita l'any passat a la capital. Els organitzadors han xifrat els assistents en dos milions. La Delegació del Govern ha afirmat primer que només eren 50.000, i després ha rebaixat la dada a 36.000. Una protesta que s'ha desenvolupar de forma pacífica fins que, quan només faltaven uns minuts per a la conclusió, s'han enfrontat diversos grups de radicals i els antidisturbis. Hi ha hagut més de 100 ferits i desenes de detinguts.

El record d'aquest episodi violent s'ha traduït aquest dissabte en un ampli desplegament de seguretat. Desenes de furgons amb agents s'han apostat al Paseo de la Castellana. Segons fonts policials, més de 1.100 agents de la Policia Nacional han compost l'operatiu, malgrat que la Delegació del Govern ja preveia una assistència menor a la de l'any passat, quan va repartir pels carrers de la capital prop de 1.650 antidisturbis.

Llavors, Madrid va representar la fi del camí. La Marxa de la Dignitat suposava el 2014 la culminació de successives petites protestes repartides pel país. La manifestació ha estat aquest dissabte, en canvi, el principi d'una travessia que conclou el 22 d'octubre. Per a aquell dia, els promotors de la iniciativa han convocat una vaga general. “I seguirem. I tornarem el 2016 si fa falta. Perquè això ho ha començat la gent. I s'acabarà quan la gent vulgui”, conclou el sevillà Guerrero.