Les entitats cannàbiques presenten una ILP per forçar la regulació

Les entitats i els professionals del sector que reclamen la regulació dels clubs de cànnabis han presentat aquest divendres al Parlament una iniciativa legislativa popular (ILP) per combatre el buit legal en què es troben. Si la cambra l'admet a tràmit, els sol·licitants tindran quatre mesos per avalar la seva petició amb 50.000 signatures i obligar així els diputats a pronunciar-se sobre la regulació que reclamen des de fa anys.

El redactat proposat en la ILP, que podrà variar amb les esmenes dels partits, és una llarga llista de compromisos que les associacions hauran d'assumir. Determina, per exemple, el control que hauran de portar de les collites: “Hauran de disposar d'un llibre que certifiqui les dates i els cultius programats, les tècniques utilitzades, així com les quantitats recol·lectades i aptes per al consum”, proposa el text. Un professional agrònom extern haurà de confirmar que les dades són verídiques. També es reclama l'obligació de portar un control dels socis mitjançant un registre i del transport del cànnabis des del camp de cultiu fins al local des d'on es produirà la “distribució controlada”.

El dret que les entitats del sector confien obtenir complint tots aquests deures és el de posar fi a la incertesa que suposa l'actual buit legal.

La comissió promotora de la ILP està formada per 35 persones que representen el sector català i espanyol del cànnabis. També té el suport de 15 persones més entre les quals figuren empresaris d'un sector que només a Catalunya mou prop de cinc milions d'euros a l'any.

El passat mes de gener, el Parlament va aprovar una resolució que des del sector es considera insuficient. El text final, després de vuit mesos de debat en la Comissió de Salut de la cambra, restringia l'entrada els clubs cannàbics als menors de 18 anys, prohibia la venda de begudes alcohòliques a l'interior i fixava un horari d'obertura. Tots els partits hi van votar a favor, tret del PP, que s'hi va oposar. Però la resolució parlamentària no té més validesa que la d'una simple recomanació sense efectes legals.

“Una resolució no és una llei, ni una norma jurídica”, adverteix l'informe presentat per l'Observatori Civil de Drogues sobre el qual es basa aquesta ILP. Aquest organisme, que coordina la presentació de la iniciativa, està format per diversos professionals i presidit per l'exalcalde de Rasquera Bernat Pellisa, que va dimitir perquè no va aconseguir que un terreny del seu petit poble de Tarragona s'utilitzés per conrear el cànnabis d'una associació. La resolució del Parlament, a més, passava de puntetes sobre l'aspecte més delicat de tot el procés: el cultiu i el transport.

La llei permet l'existència de les associacions (és a dir, entitats sense ànim de lucre) de cànnabis. El dret a associació està considerat un dret fonamental en la Constitució, però cap norma determina com aquestes associacions poden aconseguir la mercaderia.

La ILP catalana només reclama que es porti el control del cultiu però no en demana la regulació, perquè és una competència estatal. Aquest és el pas següent. El sector està preparant la presentació d'una altra ILP a nivell espanyol per reclamar aquest dret. Fonts del sector han avançat que es presentarà d'aquí a un any, amb un nou Parlament ja triat, i han recordat que per posar la seva proposta damunt de la taula dels diputats del Congrés fan falta 500.000 signatures.