Som feliços, els catalans?

El Dia Internacional de la Felicitat que se celebra cada 20 de març des del 2012 no té res a veure amb l’inici de la primavera. Ve de la proposta que va fer fa tres anys a l'ONU Bhutan, un país asiàtic que reconeix la supremacia de la felicitat nacional per sobre dels ingressos nacionals des de principis dels anys setanta, quan va adoptar el concepte felicitat interior bruta (FIB) per substituir-ne un altre, més materialista i molt més comú, com el del producte interior brut (PIB).

"Bhutan és un país exemplar (en aquest sentit)", diu el sociòleg David Escamilla, autor del llibre La semilla de la felicidad (Plataforma). "Respon al concepte que tenen les civilitzacions orientals de la felicitat. Ells mesuren la felicitat en termes qualitatius mentre que nosaltres ho fem en termes quantitatius". Així, doncs, si prenem el FIB com a criteri per mesurar la felicitat arreu del món, costa de creure que Barcelona, per exemple, figuri en nombroses guies com una de les ciutats més felices del planeta.

“Barcelona és una ciutat mediterrània i la nostra cultura és, essencialment, feliç”, diu el sociòleg David Escamilla

Per la revista Forbes, per citar un exemple prou conegut, la capital catalana era la tercera ciutat més feliç del planeta, només superada per la carnavalera Rio de Janeiro (la número u) i per Sidney. "S'entén perquè Barcelona és una ciutat mediterrània i la nostra cultura és, essencialment, feliç", diu Escamilla. "Mantenim la sensació de gaudir de l'ara i l'aquí, el nunc et hoc dels llatins".

Però per més mediterranis que siguem, els catalans estem immersos en una societat consumista, on tothom sap què és el PIB i ningú ha sentit a parlar del FIB. "Els catalans tenim alguna cosa de Dr. Jeckyll, aquest esperit llatí, i alguna altra de Mr. Hyde, pendent dels diners i dels béns materials". Això es nota en altres rànquings, com el Happy Planet Index (HPI), que mesuren els països més feliços del món en funció d’aspectes com el benestar, l'eficiència o l'esperança de vida, "allò que realment importa, més enllà de la riquesa". Al top ten d'aquesta llista trobem Costa Rica, seguit del Vietnam i de Colòmbia. Segueixen Belize, el Salvador, Jamaica, el Panamà, Nicaragua, Veneçuela i Guatemala.

Països capitalistes com els Estats Units o Alemanya es troben lluny del capdavant, en les posicions 104 i 46, respectivament, d'un total de 151 països. "Catalunya es mou en els mateixos paràmetres, en aquest tipus de llistes", afirma l'esmentat comunicador i escriptor. En termes de felicitat, els occidentals no hi tenim res a fer... "Això demostra que en entorns fotuts, molt desfavorables, hi hagi qui sap ser feliç, i en ambients amb totes les comoditats, hi hagi gent molt infeliç", subratlla Escamilla, que considera que la felicitat "consisteix en la voluntat de ser feliç... una cosa que no es pot comprar".

Escamilla defensa la felicitat. "És un dret polític", recorda. "La Constitució de Bhutan, basant-se en la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776) o en "La Pepa" (1812), exposa el dret del poble a ser feliç i l'obligació dels polítics de fer feliços els ciutadans". El sociòleg comparteix plenament les declaracions del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon: "La recerca de la felicitat és una qüestió seriosa".