Ruz obre judici per la corrupció urbanística del ‘cas Pretòria’

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha decretat l'obertura de judici oral per a 11 imputats del cas Pretòria, la xarxa de corrupció política i urbanística destapada en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona el 2009. En una interlocutòria, resolució raonada, emesa aquest dimecres, el magistrat imposa fiances per valor de 102,6 milions d'euros als processats, entre els quals hi ha els ex-alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, per a qui el fiscal demana una pena de sis anys i deu mesos de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capital.

La fiança més alta, 30,1 milions, s'imposa a l'exdiputat autonòmic del PSC Luis Andrés García, Luigi, considerat el cervell de la trama corrupta, i per a qui el fiscal reclama penes de vuit anys de presó per tres delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capital. L'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartolomé Muñoz, haurà de dipositar 5,6 milions.

En el cas Pretoria s'investiguen, entre altres fets, tres grans casos d'especulació urbanístics amb sòls públics a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona). L'exdiputat autonòmic García Sáez va intervenir per comprar els terrenys municipals, obtenir-ne la requalificació urbanística i vendre'ls posteriorment amb un sobrepreu. Segons el fiscal, Alavedra va obtenir uns guanys il·lícits de 3,24 milions, i Prenafeta, de 5,83 milions. Per la seva banda, Luigi va obtenir amb les seves accions irregulars 5,8 milions d'euros i l'exalcalde de Santa Coloma va guanyar 1,2 milions d'euros, segons el fiscal.

El ministeri públic afirma que Luigi, diputat autonòmic entre el 1980 i el 1988, va exercir un “paper fonamental” en la trama corrupta com a “aconseguidor o facilitador i intermediari”. Segons l'escrit, era “notòria la relació i la influència que exercia sobre els càrrecs públics integrants dels òrgans decisoris de les adjudicacions públiques”. A més, els empresaris donaven com un “fet assumit” que “per resultar adjudicataris, havien de tenir l'autorització mediata de Luis Andrés García”.

Segons el fiscal, Luigi mantenia amb el que va ser alcalde de Santa Coloma entre el 1995 i el 2009, Bartolomé Muñoz, “una relació personal i professional tan fluïda i intensa que, de facto, era Luis Andrés García qui dirigia i prenia moltes de les decisions urbanístiques d'aquest Ajuntament”. La relació estreta s'estenia al llavors regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, qui, afirma el fiscal, “va contribuir eficaçment, gràcies a la pressió que des de la seva posició de jerarquia va exercir sobre diferents tècnics municipals intervinents en l'adjudicació pública realitzada en l'anomenada operació Pallaresa, a la comissió de les múltiples irregularitats administratives”.

Sobre Prenafeta –secretari de la Presidència de la Generalitat entre el 1980 i el 1990– i Alavedra –conseller d'Economia des del 1990 fins al 1997–, el fiscal afirma que van exercir “un paper rellevant en l'activitat delictiva desplegada als municipis de Sant Andreu de Llavaneres i Badalona”. El fiscal recorda que tots dos mantenien “una estreta relació personal” amb el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i que tots dos “eren sabedors de la facilitat amb la qual es movia Luis Andrés García en aquests municipis i de l'ascendent i la influència que també ells exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya”, es van concertar amb ell per influir en els temps del desenvolupament urbanístic i les adjudicacions de terrenys. Això els va permetre “rebre comissions il·lícites procedents dels empresaris que, gràcies a les seves influències, van aconseguir les adjudicacions en aquests municipis”.

Prenafeta haurà de consignar 18,3 milions; Alavedra, 13,7; Maria Lluisa Mas Crusells, dona de Prenafeta, haurà de dipositar 12,6 milions. Les fiances, que hauran de dipositar-se en un termini de 10 dies, cobreixen les possibles multes que sol·liciten les acusacions incrementades en un terç. La interlocutòria designa la secció segona penal de l'Audiència Nacional com a competent per jutjar aquests fets.