Microsoft jubila Internet Explorer

Internet Explorer, el navegador més veterà, té els dies comptats. Microsoft ha decidit jubilar-lo i no tindrà cabuda en el Windows 10, el seu proper sistema operatiu que sortirà al mercat a la tardor. No prescindeixen del navegador, però sí d'una marca gastada i motiu de mofa, especialment entre els desenvolupadors. El seu substitut serà Spartan, més modern, amb un disseny net, sense cap vora gairebé i amb el reconeixement de veu com a novetat en la seva utilització.

Entre les novetats de Spartan, nom temporal, hi ha l'opció d'agafar una imatge en temps real de la pàgina que s'està visitant i fer anotacions sobre la mateixa per compartir-la amb amics, contactes o col·legues de feina. Un altre dels punts millorats és la manera de lectura, que tracta de potenciar el temps en pàgina, un dels factors clau en les negociacions publicitàries als EUA; servirà per potenciar el text sense distraccions. Les extensions són la porta oberta als desenvolupadors, una cosa que ja fan els competidors i Microsoft ha decidit abraçar. A les seves mans quedarà dotar de funcions especials el programa. Finalment, per primera vegada es tindrà la mateixa interfície en mòbil, tauleta i PC, la idea és que, com passa amb el sistema operatiu amb el qual neix, Windows 10, l'experiència sigui molt semblant sigui el format que sigui.

Chris Capossela, director de màrqueting de Microsoft, ha certificat la seva fi durant una conferència de la firma. Tan sols hi haurà una excepció, les empreses. Es mantindrà només si les companyies ho demanen i sempre que argumentin motius de compatibilitat que impedeixin el funcionament normal de la companyia. És a dir, que posen al client davant de l'interès de la marca.

Durant els noranta, l'Explorer va ser el navegador estàndard, després de destronar Netscape, el gran rei de la primera explosió de programari a Silicon Valley, al començament de la dècada. Marc Andreessen, el seu fundador, és avui una de les grans fortunes del món tecnològic i un dels inversors més visionaris.

L'Explorer 6 serà especialment recordat, sense cap mena d'afecte. Va ser el gran trencaclosques per als dissenyadors web, lluny dels estàndards i especialista a deformar webs.

La inclusió de l'Explorer com a navegador per defecte en els ordinadors Windows va ser clau per a la seva expansió. Era el que venia instal·lat, un avantatge competitiu que li va costar no només crítiques dels competidors, sinó també multes de Brussel·les, que ho va considerar una clara forma d'abús de posició dominant al mercat.

El seu declivi ha estat gradual, però sense fre. Primer, amb l'enlairament dels ordinadors Mac, que van imitar el seu tècnic usant Safari com el navegador per defecte. Després, amb l'arribada de Firefox, creat per una fundació sense ànim de lucre i molt escrupolós amb els estàndards de la indústria. La seva gran innovació va arribar en forma de pestanyes, un mètode per tenir diverses pàgines obertes sense necessitat de tenir diverses sessions, que consumien un gran nombre de recursos de l'ordinador.

L'últim a sumar-s'hi va ser Google, amb Chrome. Lleuger, amb un menú mínim i ràpid en la càrrega, però també polèmic. La seva barra única servia tant per teclejar adreces web com per fer recerques en el seu servei sense una distinció clara per als usuaris menys avançats. En l'actualitat, segons NetMarketShare, l'Explorer, sumant les diferents versions, arribava al 57% de quota mundial el febrer d'aquest any. Seguit per Chrome amb un 25% i amb un 11% per Firefox.