La FIFA amenaça d’aturar el futbol espanyol

Avança l'any electoral més convuls de les últimes dècades i a l'entorn del president del Govern, Mariano Rajoy, es projecten escenaris favorables, neutres o empipadors. Però mai sense futbol. Mai amb la selecció espanyola apartada de totes les competicions. Mai amb el Reial Madrid, o el FC Barcelona, vetats a la Champions, sense poder fitxar, o sense arbitratges per disputar partits oficials. Mai sense l'entreteniment nacional per excel·lència. Perquè per a la majoria dels polítics espanyols, i especialment per als futbolers sensibles com Rajoy, un país sense la rutina del futbol és un país imprevisible. I això és exactament el que la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) amenaça de fer quan estudia suspendre Espanya si el Govern, a través del Consell Superior d'Esports, persisteix en la iniciativa de legislar sobre el repartiment dels drets audiovisuals de la Lliga sense consultar la federació, així com a aplicar la llei d'emprenedors en l'àmbit del futbol aficionat.

Blatter investiga l'aplicació de la llei d'emprenedors en la categoria d'aficionats

Ángel María Villar, president de la federació i vicepresident de la FIFA, va apel·lar a l'article 78 de l'Estatut de la FIFA, l'article 48 de l'Estatut de la UEFA, i el 198 del Reglament de la RFEF en la seva condició d'organitzadora de totes les competicions oficials, en la junta directiva que va encapçalar el 28 de gener. Aquestes normes estableixen que la titularitat dels drets sobre les competicions de cada país correspon a les federacions nacionals “sense cap restricció”. Villar, juntament amb els presidents de clubs presents a l'acte, van acordar denunciar a la FIFA l'activitat del CSD. Però van arribar tard. El 5 de febrer, abans d'enviar la denúncia, la federació va rebre una altra carta en què la FIFA es feia ressò de notícies publicades en “mitjans de comunicació” per alertar sobre possibles “ingerències governamentals” en facultats privatives de la federació. Villar va replicar per escrit que, en efecte, al seu entendre s'estaven produint “fets contraris a la federació” i va assenyalar com a primer responsable al secretari d'Estat per a l'Esport, Miguel Cardenal. La FIFA va continuar amb l'escalada de tensió burocràtica emetent una ordre el 19 de febrer. La va signar el secretari general Jèrôme Valcke, en què demanava a Villar que informés de “totes les actuacions del Govern per si són mereixedores de sancions que impliquin una suspensió”.

Tant Villar com Valcke entenen que el Govern ha traspassat els límits. Primer, legislant sense el seu consentiment sobre el repartiment de drets audiovisuals de les competicions locals, acceptant modificacions estatutàries de la Lliga amb l'informe en contra de la federació, i evitant la prohibició dels fons d'inversió, quan la FIFA ha establert que s'aboleixin aquests instruments per accedir a la propietat de futbolistes. Segon, la FIFA determina que el Govern interfereix en el marc de l'empresa privada quan aplica la llei d'emprenedors al futbol base. Aquesta llei obliga a donar-se d'alta a la Seguretat Social els monitors, tècnics, jardiners i auxiliars voluntaris, que col·laboren al futbol aficionat a canvi de petites compensacions de despeses (entre 30 i 90 euros, segons la federació). També condiciona els directius més humils, els que no perceben res per la feina que duen a terme, i els fa coresponsables de qualsevol sanció que pogués recaure sobre els seus clubs per incompliment de la llei d'emprenedors. Els clubs denuncien que les inspeccions de la Seguretat Social es multipliquen.

“L'Estat fiscalitza el futbol més necessitat”, diu Villar sobre les “ingerències” de Cardenal

Presidida per Joseph Blatter, vell aliat de Villar, la FIFA ja ha sancionat amb la suspensió països com Grècia, Portugal, Perú, Nigèria, Camerun, Bòsnia i Hercegovina i El Salvador. Cap dels governs afectats va trobar mitjans jurídics per evitar-ho. Castigar Espanya significaria un pas insòlit per les dimensions de la indústria del futbol en qüestió. “Aquesta és una pregunta que ha de respondre la FIFA”, diu Miguel Cardenal, quan li pregunten per les possibilitats reals que Espanya sigui exclosa temporalment dels tornejos internacionals. Al CSD ha transcorregut una altra setmana sense que la Moncloa els anunciï que tractaran l'assumpte dels drets del futbol en el Consell de Ministres següent. La llei anunciada per Cardenal per al mes de gener apunta al no-res.

L'enfrontament personal que han mantingut Villar, Cardenal, i el president de la Lliga, Javier Tebas, dificulta la col·laboració entre institucions el diàleg de les quals és imprescindible per normalitzar l'explotació dels campionats de Copa i Lliga. A l'entorn de Tebas afirmen que l'únic que vol Villar és augmentar la seva quota d'ingressos perquè la federació passa per dificultats financeres. A la federació repliquen que és la Lliga la que té problemes econòmics. Un directiu de la federació assegura que la LFP els va enviar un escrit el mes passat que comunicava la impossibilitat de pagar-li els drets de la Copa i dels partits de Lliga dels divendres. “És la Lliga Professional qui no ens paga”, diu.

Cardenal adverteix que la solució del conflicte depèn de l'acostament entre la Lliga i la federació, i insinua que ara prefereix mantenir-se'n al marge. Però Cardenal va fer de la seva gestió una croada per impulsar un acord sobre el repartiment unificat dels drets televisius que es plasmés en una llei. En el seu afany va ignorar Villar i va negociar amb Tebas, enemic querellant de Villar.

L'any passat Cardenal i Tebas van anunciar que havien assolit un acord per a la venda unificada dels drets audiovisuals, i que n'enviarien el contingut al Govern per dur a terme la formalització legal. L'única notícia que va tenir Villar l'hi va comunicar Cardenal el dia que van coincidir en un avió, tornant de Suïssa. El secretari d'Estat va dir que li donaria el 2% d'un pastís que tot apunta que ascendirà a mil milions d'euros. Villar, que aspira a més del 4% que actualment rep la federació, es va sentir humiliat. Cardenal va arribar a anunciar al Congrés que suspendria les subvencions públiques que històricament ha rebut el futbol de les travesses (fins a tres milions d'euros). A Villar el preocupa que “l'Estat s'hagi convertit en fiscalitzador de la gestió del futbol més necessitat, després de justificar cada cèntim d'euro i efectuar totes les obres fa entre dos i cinc anys”.

L'última assemblea de la federació abordava el que semblava el nus infinit del conflicte quan un directiu va pitjar la tecla màgica. “Jo sé què pensa el president Rajoy”, va dir. “I estic convençut que quan passin uns dies n'haurà de parlar molt amb el president Villar”.