Dalí i Velázquez: una obsessió

Un bust de Velázquez i 11 olis, en què Dalí reinterpreta les seves obres integren l'exposició temporal que sota el títol Què hi ha de nou? Velázquez homenatja l'admiració gairebé obsessiva que el geni empordanès sentia per l'artista sevillà. La Fundació Gala-Salvador Dalí va presentar ahir la remodelació de la Sala de les Loggies, que ha permès una actualització tant arquitectònicament com expositivament dels espais que formen part del recorregut habitual del Teatre-Museu Dalí. Un dels objectius és posar de manifest el valor de l'obra tardana del pintor.

La Sala de les Loggies s'ha dividit en tres espais, cadascun dels quals potenciat amb un color diferent. Reuneixen en total una vintena d'obres “la majoria, molt poc conegudes pel públic o pràcticament inèdites”, segons ha explicat la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer. Amb la intervenció arquitectònica i el canvi de colors, segons ella, “s'ha aconseguit augmentar l'espai expositiu, millorar la circulació, donar-hi més llum i ennoblir tota la part final del teatre-museu, que no va ser dissenyat per Dalí, però sí que va donar certes indicacions per fer-ho”.

La sala principal incorpora de forma temporal el diàleg creatiu que Dalí manté amb l'obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660). Permet comprovar l'interès de Dalí pel seu art. Un interès pel mestre del barroc que no és nou: ja apareix en una revista escolar de l'artista figuerenc el 1919 i aquesta fascinació persisteix al llarg del temps. A la seva casa de Portlligat, hi ha un retrat de Velázquez —que forma part d'una galeria de personatges amb bigotis— i, en una de les parets del taller, una reproducció quadriculada de Las Meninas era testimoniatge del seu treball diari. Sobretot, a partir dels anys cinquanta, “serveix a Dalí per parlar de realitat, il·lusió de realitat, fins i tot del seu surrealisme, com plasmar de forma gairebé fotogràfica les imatges de la irracionalitat”, explica la directora del centre d'estudis daliniano.

Així, assegura el director del teatre-museu, Antoni Pitxot, l'homenatge de Dalí a Velázquez era “permanent”. Aquesta sala recull ara, explica el director, “peces que ell va pintar recordant i moltes vegades intentant posar en pràctica aquell miracle de pinzellada que tenia Velázquez, aquell intent de recuperar, de contactar i d'evocar la pinzellada i la dicció de Velázquez”.

Què hi ha de nou? Velázquez, títol de l'exposició, segons ha explicat Pitxot, en record de la frase que Dalí pronunciava sempre després d'una de les seves visites a Madrid, en què acostumava a visitar el Prado, consta d'onze pintures, creades entre el 1960 i el 1982. La majoria d'aquestes obres, que Dalí reinterpreta del pintor sevillà, pertanyen als fons del Museu del Prado de Madrid: La infanta Margarita d'Àustria (circa 1665, avui atribuïda a Juan Bautista Martínez del Mazo), El bufó Calabacillas (1635-39), El bufó Don Sebastián de Morra (1643-49) i Las meninas o la família de Felip IV (1656). Dalí també s'inspira en l'oli Crist i l'ànima cristiana (1628-29), pertanyent a la col·lecció de la National Gallery de Londres.

La influència de l'artista sevillà es reforça amb Bust de Velázquez metamorfosejant-se en tres personatges conversant, exposat habitualment a la Sala Palau del Vent. Dalí va reintervenir-hi pintant-lo, com detalla Pitxot: “Es poden observar una sèrie de monges agenollades fent gestos i tot respon a imatges concretes”. Però sobretot n'hi ha una que “al front té pintades Las Meninas, la gran obra que el va perseguir tota la vida, l'obra mestra per la qual Dalí estava fascinat per l'aire contingut que tenia”.

Un altre dels espais mostra obres de la dècada dels anys seixanta i setanta, protagonitzades per aparells estereoscòpics i il·lusions òptiques. A les parets s'exposen obres com L'estructura de l'ADN (1975-76), Sardana pentagonal (1978- 79) i L'harmonia de les esferes (1979). El conjunt exemplifica l'interès de l'artista per tots els aspectes relacionats amb la percepció visual i les seves paradoxes.

Finalment, un tercer espai, conegut com la Torre dels Enigmes, s'ha renovat pintant-lo d'un color més clar i se n'han millorat les condicions d'accés. Des d'avui s'exposa el diorama Babaouo, del 1932, una de les obres del pintor relacionades amb el guió homònim escrit per ell.

A partir d'aquest dimarts i després de quatre mesos, la Fundació Gala-Salvador Dalí reobre al públic la Sala de les Loggies. Amb la reobertura d'aquest espai es posa fi a les diferents reformes dutes a terme a la torre Galatea durant els tres últims anys.