El Madrid es retroba amb si mateix

El Reial Madrid es va imposar per 0-2 a l'Elx en el duel disputat al Martínez Valero. L'equip de Carlo Ancelotti va vèncer gràcies a les dianes de Benzema i Cristiano Ronaldo, i d'aquesta manera va ampliar la seva renda al capdavant de la classificació. Després d'aquesta jornada –que es tanca demà, amb el Llevant-Granada (20.45)–, el Madrid avantatja el Barça en quatre punts i en set a l'Atlètic, els seus dos perseguidors.

Va tornar aquest Madrid del cop d'efecte, de l'envestida, de marejar sens parar fins al final. I per a això Ancelotti va apostar pel mateix onze que tan bon resultat li va oferir a Gelsenkirchen. I els seus homes van sortir amb tot, com una fera salta a la sorra, disposats a devorar el seu adversari des que l'àrbitre va legitimar l'espectacle amb la xiulada inicial. La nit era especial per a Casillas. El porter arribava als 500 partits sota el marc del Madrid i va viure l'efemèride de manera plàcida, sense gaires contratemps. Des de la seva àrea va albirar la furibunda arrencada dels seus companys, que van remenar-la bé i van intimidar millor.

Va ser Cristiano qui va donar el primer avís, quan es va acomodar la pilota amb el taló de la seva bota esquerra i va disparar al pal llarg amb la dreta, amb prou rosca com per esquivar l'oposició dels defenses. La pilota, no obstant això, es va estampar al pal. El portuguès, des del flanc esquerre, va entendre's a la perfecció amb Bale i Benzema. Entre els tres van mesurar una vegada i una altra la consistència de la saga de l'Elx, que es va mantenir dempeus durant una bona estona malgrat el ritme acusador del trident blanc.

Després que l'àrbitre invalidés una acció en què va percudir primer Bale i després Cristiano, aquest últim va revisar el seu catàleg i va tirar del recurs del xut. Amb una fuetada bonica, des de 30 metres, no n'hi va haver prou per batre el meta Tyton, enorme en l'estirada i en cadascuna de les seves intervencions. No obstant això, en la següent ocasió dels blancs no va tenir cap més opció que seguir la trajectòria de la pilota, rematada amb el cap pel pitxitxi del campionat amb molta intenció, prop del vèrtex de la porteria esquerra.

El Madrid era absolut dominador del pols. Davant d'aquest desplegament, l'Elx es va replegar i es va protegir amb tot. Va intentar anar cremant a poc a poc l'esperit del seu visitant, desaforat a partir de la majestuosa conducció de Kroos i el desequilibri d'Isco, sensacional un cop més, tant per habilitar els seus companys com per regalar al Martínez Valero diverses maniobres delicioses que van merèixer els aplaudiments quan el van substituir, al final del partit. També ho va merèixer la xilena de Benzema, amb final a la xarxa, anul·lada després pel col·legiat quan va apreciar la posició il·legal del francès, en fora de joc per només uns centímetres.

Si el Madrid va sortir desbocat en el primer acte, l'Elx va colpejar primer en el segon. Aarón va exigir a Casillas amb un potent xut amb la dreta, a baix i potent, i el porter va treure la mà. Immediatament, el jugador de l'Elx va fer molt de mal a Bale amb una entrada al turmell que li podria haver produït una lesió greu. I, a partir d'aquí, l'erosió que havia dut a terme el quadre d'Ancelotti al llarg de tot el partit va fer efecte. Va ser de carambola, però suficient per obrir el marcador. Lombán va mirar de desviar una centrada de Cristiano des de l'esquerra, però la pilota va rebotar en Tyton i va quedar a mercè de Benzema. Gol.

Obert el cofre, Cristiano va rubricar una rematada de cap preciosa per ampliar el marcador. Va ser al minut 69, quan Isco va servir una centrada mesurada i el davanter portuguès, marcant els temps, executor, va enviar l'esfèrica a la xarxa amb força. Aquí és quan l'Elx va claudicar definitivament i el Madrid va autoafirmar-se, retrobat amb si mateix, en la seva millor versió; més líder després dels nuvolots del derbi contra l'Atlètic i la festa de Cristiano.