Set raons per les quals s’ha d’encendre el mòbil a classe

“Enceneu els telèfons mòbils”. Quan aquesta sigui la primera frase que el professor digui als alumnes en entrar a la classe, en lloc que els apaguin, el canvi serà real. En el món actual plenament digitalitzat, l'entrada de la tecnologia en l'educació ja no pot fer marxa enrere. Molts recordaran que el mateix va passar fa dècades amb les calculadores. D'estar prohibides en classe, van passar a utilitzar-se per aprendre. Una vegada que el nen ja sap sumar, la seva utilitat per resoldre problemes més complexos és evident. Doncs el mateix passa amb la tecnologia que hi ha avui dia. Tots els suports (mòbils, tauletes, portàtils…) són útils per aprendre. I no només a l'aula. L'aprenentatge s'ha tornat transversal i la classe ha perdut protagonisme. Aquesta és una de les tesis d'experts internacionals que estarà damunt la taula durant la XXIX Setmana Monogràfica d'Educació de la Fundació Santillana, que comença demà a Madrid amb el títol Millorar l'educació: què pot aportar la tecnologia?. Per escalfar motors, exposem les raons principals que estan fent que tothom faci servir tota mena de suports a classe:

L’ús d’aplicacions educatives com a complement dels temaris comença a ser una realitat. El sector calcula que en l’actualitat hi ha més de 80.000 apps educatives

- L'alumne porta tota la informació damunt. La mou, la intercanvia, la comparteix en xarxa, fora i dins de classe. D'aquesta manera, aprèn intuïtivament, fins i tot sense ser-ne conscient. El mòbil és clau per als estudiants. “Arribarà un dia en què el professor dirà als alumnes al començament de la classe: ‘Enceneu els mòbils’, en lloc de dir-los que els apaguin”, exposa d'una forma molt gràfica el director d'educació de la Fundació Santillana, Mariano Jabonero. Fa temps ja es deia que el ratolí de l'ordinador s'havia convertit en la prolongació del braç de les noves generacions de nens i joves. Però ara ho és encara més el mòbil.

- La classe ja no és l'únic lloc on s'aprèn. L'ús d'aplicacions educatives com a complement dels temaris comença a ser una realitat. I les iniciatives d'emprenedors per crear-les són cada vegada més nombroses. El sector calcula que en l'actualitat hi ha més de 80.000 apps educatives. Són gratuïtes i ajuden que augmenti la motivació de l'alumne. Molts docents i experts insisteixen en la seva utilitat a l'aula. Els continguts vénen de fora de l'aula i entren per la tecnologia a través dels mòbils o altres suports.

- El professor sap fer servir la tecnologia com l'alumne. "El tòpic que els alumnes usen més la tecnologia i hi estan més familiaritzats que els professors s'ha trencat”, recorda Jabonero. Aquesta premissa que es repetia fins a gastar-se fa anys ja no és certa. Tothom usa la tecnologia en la seva vida quotidiana i professional, sigui per enviar correus, navegar, jugar, escoltar música o, fins i tot, sí, per ensenyar. I això sense dir que ara molts dels professors que exerceixen en l'educació no universitària pertanyen ja a generacions que van néixer en l'era tecnològica.

El tòpic que “els alumnes utilitzen més la tecnologia i hi estan més familiaritzats que els professors” s’ha trencat

- La transformació de l'educació amb la tecnologia té tres potes: els recursos digitals amb els quals es dota l'aula i els alumnes (des de les pissarres digitals fins als ordinadors), el seguiment del professorat i un currículum digitalitzat. I els recursos ja no són l'assignatura pendent, fan ressaltar els experts. De fet, el 85% dels centres de secundària dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ja el 2012 estava dotat d'ordinadors de taula; el 41%, de portàtils, i l'11%, de tauletes, segons dades d'aquesta organització. Els passos següents que cal fer són estendre el currículum digitalitzat, així com el seguiment i el suport del professorat en l'ensenyament amb aquests materials.

- Els professors ja no van a cursets perquè els ensenyin a usar la tecnologia. No són la solució. Està més que comprovat. Avui dia el seguiment del docent ja es fa per experts en tecnologia als mateixos centres, explica Jabonero. Se'ls dóna suport sobre el terreny en l'ús de totes les eines que integren el currículum digitalitzat (que té múltiples recursos, com il·lustracions animades, vídeos, visites virtuals, fòrums…). Molts experts posen com a exemple de la importància d'aquest suport el cas de l'Uruguai. Va informatitzar tots els centres, però no va dotar els docents d'eines per fer servir aquests nous recursos. La conclusió va ser que van baixar els resultats dels alumnes, segons es va veure en els resultats que van obtenir en l'avaluació internacional del programa PISA, de l'OCDE.

El 85% dels centres de secundària dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el 2012  ja estaven dotats d’ordinadors de taula; el 41%, de portàtils, i l’11%, de tauletes

- La despesa pública en tecnologia creix als països més avançats, malgrat que baixa la despesa en educació. Països com els Estats Units i Anglaterra han seguit aquesta línia en plena crisi. Però no sempre la inversió en tecnologia per a l'educació s'ha traduït en una millora dels resultats dels estudiants. De fet, alguns dels països que hi inverteixen menys (com Finlàndia, el Japó i Corea del Sud) surten en els primers llocs de les proves PISA de l'OCDE, igual que d'altres que, per contra, hi inverteixen molt (com Singapur, els Països Baixos i Estònia).

- Els últims anys, s'ha creat la figura del coordinador TIC als centres. Precisament per la raó anterior. Per facilitar la bona utilització de la tecnologia amb la finalitat que es tradueixi en un sistema d'aprenentatge millor i més eficaç per als alumnes. Nombrosos centres espanyols ja en tenen. El coordinador TIC és el responsable i supervisor d'ús de la tecnologia a les aules. Fa un seguiment del professorat i de l'adaptació del currículum del centre al seu ús.