Islàndia atribueix la seva recuperació al fet de no haver aplicat l’austeritat

El col·lapse de la banca a finals del 2008 va portar Islàndia a una pèrdua del 8% de la seva riquesa en dos anys i a una inèdita taxa d'atur de l'11,9%. L'economia de l'illa va fer un gir a partir del 2011. Basant-se sobretot en el turisme, les exportacions pesqueres i la indústria de l'alumini, Islàndia va recuperar el terreny perdut, la taxa d'atur oscil·la entre el 3% i el 4% i el Govern ha previst una expansió del producte interior brut (PIB) del 3,3%. El president del país, Olafur Ragnar Grimsson, ha atribuït en part aquesta recuperació al fet d'haver ignorat els consells dels organismes internacionals, en particular la Comissió Europea, perquè apliqués mesures d'austeritat. Malgrat que ha rebutjat donar consells a Grècia, el president islandès ha destacat que la UE es va equivocar amb el seu cas. “Per què haurien de tenir raó en d'altres?”, ha plantejat.

El president islandès ha pronunciat aquest dimecres una conferència a l'escola de negocis Iese, després de la qual ha dinat amb periodistes. Olafur Ragnar Grimsson ha recomanat a la UE que tregui les seves conclusions sobre la crisi i la recuperació d'Islàndia i ha reclamat que es mantinguin els equilibris entre “la democràcia” i els “interessos econòmics”. “Els interessos econòmics en una mà i la democràcia a l'altra”, ha afirmat. El president ha rebutjat que la població hagi de patir amb mesures de dures retallades pressupostàries i ha advocat per la combinació que va emprar el país, que va passar per renegociar el deute (el país va rebutjar en un referèndum pagar pels errors dels seus bancs) i una devaluació de la moneda. El país, no obstant això, manté severs controls de capital des del 2008 i és només ara quan comença a plantejar-se si ha d'eliminar les restriccions que bloquegen la lliure circulació de fons per una quantia que equival al 50% del PIB o no.

Després que el 2009 Islàndia iniciés les negociacions per incorporar-se a la Unió Europea, l'any passat el Govern de centredreta va decidir trencar-les. El president ha assegurat aquest dimecres que aquesta opció no està “oblidada”, ja que una part del país encara advoca per la integració. No obstant això, el cap d'Estat d'Islàndia ha admès que la qüestió pesquera pesa en la decisió. Al país està vigent un sistema de quotes que Govern i sector pesquer defensen aferrissadament i que desperta recels a Brussel·les, sobretot quant a les captures de verat. Olafur Ragnar Grimsson ha mantingut que Islàndia “mai acceptarà” aquestes condicions. Tot i això, ha afirmat que el debat continua viu i ha recordat que el país ja forma part de diversos acords econòmics i de seguretat del continent.

El president d'Islàndia ha explicat que avui el turisme i les exportacions de peix, sobretot de bacallà, són els puntals del país. La indústria turística fa tres anys que creix a un ritme d'entre el 15% i el 20%, cosa que al principi es va deure a la devaluació de la moneda i després a les campanyes turístiques que s'han llançat. En un país de 320.000 habitants, cada any es reben ja un milió de turistes, procedents sobretot d'Europa i els Estats Units, però ara també de l'Àsia. “En els propers 5 o 10 anys el repte és seguir amb la mateixa experiència sense fer mal al medi ambient”, ha afirmat el president islandès, que ha destacat que la crisi financera va portar treballadors d'aquest país a d'altres sectors, cosa que ha fomentat la creativitat i la innovació.