_
_
_
_

Dinamarca reviu l’horror de París, mentre creix l’alerta a Europa

La policia abat el sospitós dels atacs contra un centre cultural i una sinagoga

Luis Doncel | Enviat especial
El cadàver del presumpte terrorista jeu en una vorera mentre dos forenses prenen mostres del lloc.
El cadàver del presumpte terrorista jeu en una vorera mentre dos forenses prenen mostres del lloc.AP

Dinamarca ha reviscut aquest cap de setmana passat l'horror del terrorisme islamista que va experimentar França fa poc més d'un mes. Com si es tractés d'un joc macabre, els atacs han seguit una estructura anàloga als de París. La matança de 12 persones a la redacció de Charlie Hebdo va commocionar mig món el 7 de gener. A Copenhaguen, un col·loqui sobre la llibertat d'expressió en un centre cultural en homenatge a la revista satírica francesa va concloure dissabte amb un tiroteig que va causar un mort i tres ferits. I la rèplica danesa a la matança de quatre persones en un supermercat parisenc de menjar kosher va arribar entrada la matinada d'ahir amb l'assassinat d'un membre de la comunitat jueva local davant de la sinagoga més important de la ciutat.

Molts rams de flors reposaven als dos llocs atacats. “Després del de París, tots a Europa érem conscients que alguna cosa així podia passar, però això no disminueix el xoc. No estem habituats a això”, deia ahir l'estudiant d'Història Mikkel Juul davant del centre cultural Krudttønden, on la tarda anterior van ploure les bales. Recolzat a la seva bicicleta, acabava d'arribar de la sinagoga, on també hi havia deixat el seu ram en homenatge.

La policia es mostra cautelosa sobre els motius del doble atac. “No podem dir res concret, però considerem que podria haver-se inspirat en els fets de París”, va assenyalar el cap de la policia, Jens Madsen. Els seus agents van abatre passades les 5.30 d'ahir, després d'una persecució d'hores, l'home que consideren responsable dels dos assassinats: un jove de 22 anys nascut a Dinamarca i conegut “per activitats criminals relacionades amb la violació de les lleis d'armes i actes violents”. La policia va afegir dues dades sobre el sospitós: fa temps que estava sent investigat pels serveis d'intel·ligència del país i no consta que anés a països on s'entrenen habitualment els gihadistes, com l'Iraq o Síria. Alguns mitjans van informar ahir que el suposat autor del doble atemptat era d'origen àrab i que es deia Omar Abdel Hamid el-Hussein. La televisió pública DR va precisar que havia sortit de presó feia dues setmanes després de complir part de la condemna per un atac amb ganivet en un tren la tardor de 2013.

Els precedents

Espanya (2004). Deu explosions a la xarxa de Rodalies de Madrid, executades per una cèl·lula islamista, van causar la mort de 191 persones i en van ferir més de 2.000.

Regne Unit (2005). El 7 de juliol, quatre atemptats suïcides al metro i la xarxa d'autobusos de Londres van causar 56 morts i 700 ferits. Un grup lligat a Al-Qaida els va reivindicar.

Bèlgica (2014). Quatre persones van morir per l'atac d'un gihadista francès el 24 de maig al Museu Jueu de Brussel·les.

França (2015). Al gener, tres terroristes gihadistes van assassinar 17 persones en dos atacs a París: el primer, a la seu de Charlie Hebdo, on els germans Said i Chérif Kouachi van matar 12 persones; dos dies després, un altre atacant va assassinar quatre persones en un supermercat jueu.

El malson terrorista ha tornat a Europa quan els ressons de l'últim atac encara no s'han esfumat. L'alta representant per la política exterior europea, Federica Mogherini, viatjarà aquest mes a Washington per assistir a un fòrum convocat pel president Barack Obama per buscar-hi solucions. La preocupació pels milers d'europeus que han viatjat a camps d'entrenament gihadistes és cada vegada més gran.

I, a l'altre costat de la frontera de la por, molts musulmans temen una onada d'islamofobia en la qual acabin pagant justos per pecadors. És el cas de Rola Ata, una jordana que fa més de 20 anys que viu a Dinamarca, i que ahir mirava horroritzada com la policia acordonava un cibercafè del districte de Nørrebro i detenia diversos homes —entre dos i quatre, segons diferents fonts— sospitosos d'estar vinculats als atacs. “És horrible. Aquí convivim tots sense problema. Espero que continuï sent així”, deia sense deixar de mirar cap a la zona acordonada.

No gaire lluny d'aquest lloc, a la sinagoga on hores abans havia estat assassinat Dan Uzan, de 37 anys, hi va comparèixer la primera ministra, Hellen Thorning Schmidt, per assegurar que Dinamarca farà “el que calgui” per protegir la comunitat jueva. “Quan algú dispara sense pietat a gent innocent que participa en un debat o a la comunitat jueva, està atacant la nostra democràcia”, va recalcar la política socialdemòcrata.

Dinamarca ja va ser objecte de la ira islamista fa deu anys, quan el diari Jyllands-Posten va publicar unes caricatures de Mahoma, exemple que més tard va seguir, entre altres publicacions, la francesa Charlie Hebdo. Des d'aleshores es va desfermar una onada de violència, amb l'incendi, entre d'altres, de l'ambaixada danesa a Síria i després amb centenars de morts. La televisió va emetre ahir l'àudio del debat de dissabte en què el discurs de l'activista de Femen Inna Schewtschenko sobre la llibertat d'expressió i la blasfèmia va quedat interromput de sobte per una ràfega d'unes 40 bales. És la dramàtica continuació d'un xoc violent que sembla no tenir fi.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Luis Doncel | Enviat especial
Es jefe de sección de Internacional. Antes fue jefe de sección de Economía y corresponsal en Berlín y Bruselas. Desde 2007 ha cubierto la crisis inmobiliaria y del euro, el rescate a España y los efectos en Alemania de la crisis migratoria de 2015, además de eventos internacionales como tres elecciones alemanas o reuniones del FMI y el BCE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_