Cinquanta ombres de Mas

CDC i UDC han exhibit al Congrés els seus penúltims exercicis de sadomaso polític previs a la previsible ruptura de la històrica aliança entre les dues forces. El fet coincideix amb el llançament cinematogràfic de la cèlebre trilogia eròtica de l'autora britànica E.L. James al voltant de les pràctiques amatòries d'una parella procliu als rituals del BDSM. Tot això passa en vigílies de Sant Valentí, dia dels enamorats. Un sarcasme més de l’endimoniat calendari de l'any en curs.

L’aparatós divorci entre CDC i Unió en la votació de la nova legislació antiterrorista ha revifat el debat sobre les tribulacions i derives en la turbulenta vida de la parella Mas/Duran i Lleida i la dificultat de consensuar relacions tan extremes i fins i tot doloroses en l'exigent ritual del procés. Toni Soler aporta la seva aguda visió sobre el cas: "La disputa entre CDC i Unió no té tant a veure amb el contingut del pacte antijihadista com amb la dinàmica interna de la federació", escriu a les pàgines de l'Ara.

Divorci inevitable

"Els dos partits saben que estan ajornant una decisió inevitable sobre el procés sobiranista, i l'únic debat real és sobre quin és el millor moment d'afrontar-lo", prossegueix Soler. "Tot sembla indicar que, preparant-se per al que ha de venir, la direcció de CDC ha volgut fer una mena d'experiència pilot. Desairar Duran, a veure què passa", conclou.

Sempre des de les tribunes del sobiranisme, Vicent Partal exhibeix el seu ullal cap al malaguanyat líder de la tercera via. "No sé si la paciència dels convergents amb Duran s'esgotarà mai; però sé que l'han arraconat amb tanta finesa que avui ja no fa por", escriu al portal Vilaweb. El Punt Avui tampoc sembla estressat per l'eterna querella al si de la parella, que durant dècades ha alimentat el morbo dels analistes polítics. "Divergència", proclamava amb grans titulars la portada del diari, que parlava sense embuts de "crisi oberta a CiU".

Tard o d'hora els matrimonis de conveniència acaben fent aigües. Així ho creu Pilar Rahola en la seva columna sobre El matrimoni publicada a La Vanguardia. "Farien bé de començar a establir un full de ruta per a la ruptura, perquè no ens hem d'enganyar: potser conviuen des de fa molt, però l'amor fa tant que se'ls va acabar…", escriu amb la seva desimboltura habitual.

Contra la paret

Antoni Bassas també s'apunta a les tesis de final de trajecte. "Convergència i Unió han viscut anys i panys units per una esquerda i la novetat d'aquests dies és que a l'esquerda ja no li queda gaire recorregut perquè la paret s'està acabant", escriu el periodista a l'Ara. "CiU ha de decidir si va a les eleccions del 27-S com a sinònim de sí a la independència i, davant la gran decisió, és fonamental recordar com hem arribat al final de la paret", afegeix Bassas en al·lusió al xoc de trens amb el Govern del PP a compte de les finances públiques de la Generalitat.

"El futur de la federació de CiU dependrà de si volen mantenir l'aliança per sumar o bé decideixen trencar i que cada formació vagi a la seva", escriu Lluís Foix a La Vanguardia. "El més probable és que tots dos perdrien en nombre de vots", afegeix el periodista, definitivament pessimista sobre el futur de la gran parella. “Hi ha ruptures que semblen inevitables", sentencia Foix en la seva anàlisi sobre l'escenari de fractures que s'estén entre els grans partits que van protagonitzar la Transició.

L’home que (no) sabia gaire cosa

El curtcircuit al Congrés entre els dos socis de la federació nacionalista arriba just després que Artur Mas fos sotmès al Parlament a la tortura de la banyera al voltant de l'afer Pujol, orquestrada pel seu altre "soci" i tutor, ERC. Com acrediten les cròniques de l'esgotadora sessió, el president va reiterar per activa i per passiva que no sabia el que l'oposició creu que per força havia de saber.

Hi ha ruptures que semblen inevitables

"No en tenia ni idea", va titular El Periódico amb grans caràcters citant el mateix Mas, que va arribar a evocar l'expressió col·loquial completa, amb l'adjectiu de quatre lletres, per reiterar la seva innocència. En línies generals, els mitjans catalans coincideixen que va sortir viu de l'experiència, encara que tocat per la seva ineludible exposició a les radiacions de l'escàndol Pujol.

La feixuga compareixença de Mas i la seva exhibició de gran faixador ha estat celebrada pels seus fidels amb un èmfasi d'acord amb la difícil prova. "Ha estat grandiós perquè ha respost a tot", deia Pilar Rahola al programa de Josep Cuní. "Mas s'ha hagut de sotmetre a un espectacle demagògic que no serveix per investigar res", clamava davant les càmeres tant familiars de 8tv.

"Mas es va passejar amb un veni, vidi, vici que va deixar amb un pam de nas els que volien acorralar-lo", va insistir Rahola a les pàgines de La Vanguardia, on va llegir una vegada més la cartilla a Oriol Junqueras. "ERC haurà de fer alguna reflexió seriosa perquè queden molts mesos per al 27-S i si el camí compartit és d'aquesta naturalesa, realment serà intransitable”, escrivia amb disgust. En la versió en castellà era més dràstica: “[…] pues apaga y vámonos!”, deia.

Invictus

"Artur Mas va sortir del Parlament com Neymar del Vicente Calderón: ple de puntades de peu però victoriós", clamava per la seva part Jordi Basté a RAC1 amb la seva inimitable retòrica politicoesportiva. A Catalunya Ràdio, Mònica Terribas s'apuntava a l'operació de desmarcatge de Pujol dut a terme pel president. "Artur Mas ha respost a les preguntes, cosa que no va fer el president Pujol", subratllava la periodista.

La feixuga compareixença de Mas i la seva exhibició de gran faixador ha estat celebrada pels seus fidels

"Portar el president de la Generalitat a una comissió d'investigació és un salt i no em sembla una victòria de la democràcia”, cridava amb gran gesticulació José Antich a la tertúlia vespertina de 8tv, davant les mirades atònites dels seus contertulians i del mateix Cuní. Molt més contingut, Antoni Puigverd escrivia a La Vanguardia: "Mas no té ni un pèl de ruc i va aconseguir sortir viu de la comissió; els diversos representants de l'oposició [...] van parlar de coses ja llegides i sentides, com a mers tertulians", afegia amb evident to de reprovació.

"Què està passant?", es preguntava per la seva banda David Miró a l'Ara, diari de referència sobre les claus del procés i les seves múltiples derivades polítiques. "Doncs que CiU i ERC necessiten escenificar un cert grau de conflicte per guanyar credibilitat davant dels seus respectius neoindependentistes", afirmava el periodista. "Paciència, que això va per llarg", afegia amb resignació.

Compareixença inèdita

Els editorials dels principals diaris oferien matisos sobre la inèdita experiència parlamentària. "Judici paral·lel a un president", deia El Punt Avui. "L'exposició pública a la qual el Parlament va sotmetre la primera autoritat del país és evident que deixa màcula; però altra cosa és si aquesta marca és demèrit de l'interpel·lat o bé responsabilitat de qui l'ha fet desfilar", deia l'editorialista en clara al·lusió als "socis" d’ERC.

El diari Ara ha aixecat acta de la desvinculació d'Artur Mas del clan Pujol però sense deixar d'assenyalar el seu punt vulnerable. "Tots els diputats, excepte els del seu grup, es van fer forts en el punt feble de Mas: van remarcar que un polític de la seva talla, amb altes responsabilitats durant tant de temps, no s'hagués adonat de què passava al seu voltant", deia el diari.

"Mas va exhibir les seves habilitats parlamentàries [...] sense quedar atrapat en cap qüestió, però sí que va deixar ombres sense aclarir", afirmava per la seva part El Periódico. "El balanç de la jornada no llança llums noves i permet al president sortir ben parat de la prova", concloïa l'editorialista.

La Vanguardia es va expressar amb una temprança similar. "El president va sortir sense greus contratemps de la incòmoda compareixença", coincidia l'editorialista, que no obstant això es feia ressò de l’ambient d'"incredulitat davant el fet que una persona de la intel·ligència i la preparació de Mas pogués ignorar tants i tan greus episodis que es van desenvolupar al seu voltant".

El "vuitè fill de Pujol"

Molt menys condescendent es mostrava la premsa madrilenya, amb l'Abc al capdavant. "Artur Mas es va revelar com un polític angelical", opinava el diari conservador. "Catalunya té un president que s'assabenta poc o gens del que passa al seu voltant –escrivia l’editorialista–, amb un padrí polític que va amagar durant dècades diner negre a l'estranger i amb un delfí que, presumptament, no parava de fer negocis davant seu amb les funcions públiques del seu Govern".

El diari La Razón, per la seva banda, va actuar de portaveu fidel de l'expressió encunyada per Alicia Sánchez Camacho en el seu torn de paraula a la comissió. "Artur Mas, 'el vuitè fill de Jordi Pujol'", va titular el diari citant els moments més aspres de la sessió, presidida amb peculiar solemnitat pel diputat David Fernàndez (CUP), que va triar per a la històrica ocasió una samarreta amb el lema "Punk not dead". Potser Artur Mas tampoc (encara).