El Barça encarrila l’accés a la final

Els detalls van il·luminar un partit escàs de futbol i de passió, cosa sorprenent a la Copa, i més si es té en compte l'antecedent que van protagonitzar els dos equips a la Lliga. El peu delicat dret d'Iniesta, la mà esquerra prodigiosa de Ter Stegen, els punys de mantega també del porter alemany, el cap de Piqué, les cames robustes de Suárez i el penal fallat per Neymar van certificar el protagonisme i superioritat del Barça contra un prudent i desafortunat Vila-real, convertit en espectador, embruixat pels driblatges d'Iniesta.

El capità va ser l'únic jugador que va tenir una certa continuïtat en el partit i ja se sap que Iniesta és un futbolista de moments, cada vegada més integrat en un equip poderós físicament, més fort que el delicat Vila-real. El manxec va sobresortir més que Messi i Neymar, que va certificar el seu mal partit amb un penal fallat, concedit polèmicament per l'àrbitre i lliurat sorprenentment pel 10. El més laboriós, com de costum, va ser Luis Suárez. Va haver-hi més esforç i serietat que brillantor en un xoc trist, de poc vertigen i rauxa, sense les anunciades transicions que presideixen habitualment els duels Barça-Vila-real.

Marcelino va gestionar l'anada de les semifinals de la Copa amb la mateixa alineació que havia plantejat a la Lliga: no li va funcionar. Luis Enrique també va insistir amb Rafinha i va preferir Mascherano com a volant central en lloc de Busquets, circumstància que va provocar l'entrada de Mathieu: no li va sortir del tot bé. El tècnic blaugrana volia guanyar consistència i anticipació contra un adversari que es desplega veloçment i compensava la pèrdua de línia de passada en la sortida de la pilota des de la seva àrea amb la presència de Ter Stegen, un porter amb un joc de peus esplèndid, aplaudit en l'escalfament del Camp Nou.

L'afició ja se sap de memòria que l'entrenador habitualment canvia els migcampistes des que la divisòria s'ha convertit en una zona de pas, terreny per a maratonians, molt exigent físicament per als interiors, sempre a disposició del trio de davanters, especialment de l'extrem dret ocupat per Messi. Ara mateix el punt neuràlgic del joc blaugrana és la zona de l'extrem dret, des d'on arrenca el 10, més important que el lloc de mig centre o volant dret, sobretot en absència de Xavi.

Els dos equips van guanyar en consistència i es van negar de sortida en atac, sobretot el Vila-real, exclusivament pendent de la seva gran organització defensiva, acampat al seu camp, sotmès a l'assetjament del Barça. Al domini blaugrana, no obstant això, li faltava profunditat i precisió, només Iniesta armava l'última passada i quan el regateig del manxec generava situacions de superioritat i eliminava rivals com Bruno, llavors no encertava Messi. El 10 va desviar dos xuts senzills en el seu manual de prestidigitador, però Neymar no va aparèixer.

Les ocasions escassejaven i amb prou feines hi havia emoció, resumit el partit en un pesat diàleg entre la davantera del Barça i la defensa del Vila-real. Els blaugrana tenien dificultats per moure's en l'atac estàtic, excessivament lents en la circulació de pilota i l'execució de la jugada, més còmodes en la pressió col·lectiva i en el robatori de la pilota, com es va apreciar en l'1-0. Van pressionar Iniesta i Neymar a la línia de tres quarts, Musacchio es va donar per vençut davant l'assetjament de Suárez i l'assistència de l'uruguaià la va rematar Messi a la xarxa.

La combinació, en canvi, no va funcionar quan el passador va ser el 10 i el rematador el 9. Suárez va errar la rematada a centre de Messi i tampoc no va saber posar la bota en un centre creuat d'Iniesta. L'empenta blaugrana va ser tan intensa que el Vila-real només va poder fer una de les seves cèlebres contres per més que Marcelino insistís amb escarafalls als seus jugadors que sortissin a la recerca de Ter Stegen. El porter va treure una mà prodigiosa al costat del pal esquerre davant un xut de Vietto, habilitat per Cheryshev després d'una gran conducció de Giovani.

A una intervenció excel·lent com a epíleg del primer temps va seguir una gran pífia de Ter Stegen a l'inici de la segona part

A una intervenció excel·lent com a epíleg del primer temps va seguir una gran pífia de Ter Stegen a l'inici de la segona part. Trigueros va fer-se amb un rebuig després d'un córner i va sorprendre el porter, paralitzat a la línia de meta, espantant mosques a cops de puny, sense que ningú sabés gaire bé què havia vist, traït per l'efecte del cuir. Iniesta va anar immediatament al rescat del porter, definitiu a treure la pilota al contrari, a tirar la paret amb Suárez i aprofitar el rebot de Mario.

I llavors, amb el 2-1, el partit va decaure de mala manera, sense que ningú no s'ho expliqués en un Camp Nou mig buit. No va estranyar que el 3-1 arribés a la sortida d'un córner llançat per Messi, rematat per Piqué, senyal de l'interès del Barça i també de les desatencions del Vila-real. Ja no va haver-hi més notícies que les picabaralles dels nois de Marcelino i el penal fallat per Neymar. Muscacchio va forcejar amb Messi amb la mà després d'una deixada de Suárez i l'àrbitre va xiular penal davant la sorpresa del Vila-real. Messi es va desentendre de la jugada i va lliurar el cuir a Neymar. Asenjo va aturar el xut a l'11 i ja ningú no va prestar més atenció al partit, sinó que es va discutir per què el Barça va deixar l'accés a la final al davanter quan Messi va delegar sobre el punt de penal en Neymar.