Una nit amb Casagemas

Si Carles Casagemas visqués no s’ho perdria. El pintor, nascut a Barcelona el 1880, i un dels millors amics de Picasso, amb el qual va fer el seu primer i últim viatge a París el 1901, va ser famós per la seva vida bohèmia, les borratxeres i les baralles contínues. Autor d’una breu obra pictòrica, la seva carrera va acabar a la Ciutat de la Llum quan, després d’errar un tret dirigit a Germaine Gargallo, la dona per la qual estava localment enamorat, es va disparar un segon tret a la templa que va posar fi a la seva vida quan tenia només 20 anys.

Oblidat durant dècades, el Museu Nacional d’Art de Catalunya el reivindica en l’exposició Carles Casagemas. L’artista sota el mite (oberta fins al 22 de febrer), en què reuneix, per primera vegada, 38 de les 45 obres que se li atribueixen i el presenta com el gran artista que va poder ser més enllà del personatge i el seu fatídic suïcidi. Entre aquestes obres, les dues que posseeix el MNAC: Casa de cites, comprat el 2007 en una subhasta per 30.000 euros, i el dibuix Pompeu Gener com el duc d’Olivares, una obra que pertany al fons del museu des de 1920 però que ha estat localitzada ara. El proper dimecres 18, quatre dies abans que tanqui les seves portes, el MNAC celebra una Nit Casagemas. Entre les 18 i les 20 hores es podrà visitar l’exposició gratis i, després, fins a les 22 hores, la vetllada continuarà amb la projecció a la Sala Oval de la pel·lícula del finlandès Aki Kaurismaki La vie bohème, de 1992, protagonitzada per tres artistes; un pintor, un poeta i un músic que, com Picasso i Casagemas, busquen intensament la seva oportunitat a París.

L’exposició organitzada al MNAC presenta 13 pintures inèdites, segons el comissari Eduard Vallès, “perquè no s’han exposat mai”. Entre elles la seva primera obra, Marina, que conserva la família del pintor, o El mercat, una de les obres que va guardar Picasso tota la vida.

I és que el genial pintor malagueny va quedar tan impactat pel tràgic final del seu amic que es va negar a parlar del tema mai més. El seu suïcidi va donar origen a l’etapa més trista de Picasso: l’etapa blava, que va començar amb les obres sobre el seu amic mort i va acabar amb La vida, en què Casagemas s’abraça a Germaine, el seu amor no correspost.

Amb tot, la majoria d’obres de l’exposició provenen de col·leccionistes privats, com les cinc de l’antiquari Artur Ramon, entre elles el magnífic i minúscul autoretrat que es coneix del jove pintor, en el qual es va representar com un rosegador.