Una ciutat viva i preocupada

La retransmissió televisiva de Ciutat Morta ha suposat una catarsi dins la societat. Polítics, partits, i institucions han estat qüestionats. I més àmpliament, si pensem que els discursos oficials no acostumen generar sospita en els mitjans.

Per aquí baix, verbigràcia, no es va viure mai aquella tensió entre BBC i els governs britànics, que va consistir que la televisió pública no va reproduir l'adjectivització governamental suggerida. I això és el que sembla respirar-se ara, en unes Cotxeres de Sants plenes a vessar, en les quals s'inicia un acte amb una pancarta que diu: Prou muntatges, impunitat i repressió, organitzat pel col·lectiu Des-Muntatge 4F, la productora Metrobuster —en què va néixer Ciutat Morta—, i el sindicat CGT.

No s'hi cap al centre cívic. L'acte té l'interès de ser un catàleg de rareses judicials i policials que, fins al boom Ciutat Morta, s'esmunyien en la realitat al costat de meditacions implícites del tipus la-vida-és-així.

Hi intervenen en primer lloc equip i testimoniatges del documental Ciutat Morta. Alfon, detingut en vaga general del 14-N i condemnat, paf, a cinc anys per tinença d'explosius. Una portaveu dels detinguts en l'operació Pandora, terroristes segons la policia i, segons la BBC, víctimes d'una operació contra el bitcoin [la moneda virtual].

Laura Gómez, sindicalista, acusada d'intentar cremar la Borsa de Barcelona el 29-N. Un portaveu del Moviment Reraguada, que s'encarrega d'assistir i donar suport a detinguts. Amb la llei mordassa —The Guardian, aquesta mena de Radio Pirenaica del segle XXI, ha parlat d'ella com d'una llei dictatorial—, i la reforma del Codi Penal, sembla que aniran a més.

També va parlar un membre de Stop Bales de Goma, de Tanquem els CIES, de Can Vies. Iñaki García, de l'Assemblea del Raval, va parlar del cas de Juan Andrés Benítez, mort durant la seva detenció. Juanjo Álvarez va exposar la mort del seu fill, Pedro, en una discussió de trànsit, a mans d'un policia no jutjat per això, fa 22 anys. L'acte va finalitzar amb Jesús Rodríguez, de La Directa, periodista que va continuar investigant el cas 4-F més del que és estadísticament habitual.

En l'acte hi van participar diversos músics i poetes —Xavier Theros, col·laborador d'aquest diari, va llegir un poema sobre la justícia, aquesta cosa que no sempre té un final poètic—, i s'hi va dibuixar una ciutat viva. És a dir, conscient que les retallades radicals suposen també retallades de drets i llibertats.