El BCE posa Grècia contra les cordes

El Banc Central Europeu (BCE) tiba la corda amb Grècia. L'eurobanc va entrar aquest dimecres en la negociació entre Atenes i els socis europeus amb una mesura d'enorme impacte: Frankfurt va anunciar passades les nou del vespre que tallarà l'aixeta de liquiditat de la banca grega a partir de dimecres vinent davant les serioses dificultats per tancar amb èxit el rescat actual i per acordar una extensió o un nou programa d'ajuda. Draghi pressiona però no ofega: permetrà a la banca grega una última vàlvula d'escapament, les línies de finançament d'emergència per evitar el desastre. Però aquestes línies (conegudes com a ELA) són més restrictives i més cares que la finestreta del BCE: la mesura encareix d'un cop de ploma els costos de finançament de les entitats hel·lenes, i per tant, també, de l'Estat grec. Ni tan sols no es pot descartar que intensifiqui la fugida de capitals, segons els analistes. En una jugada política de primera magnitud, Draghi obliga així el Govern d'Alexis Tsipras a negociar a contra rellotge, davant la previsible pressió del mercat: l'euro va perdre ahir al vespre gairebé un 1% en uns minuts, i Wall Street va passar dels guanys a les pèrdues.

Cap dels països rescatats no ha demanat mai ajuda als socis de l'euro de grat: el BCE va donar sempre l'última empenta a les negociacions, amb fortes pressions sobre els bancs i els estats a Irlanda, Portugal, Espanya i la mateixa Grècia. Aquesta vella història torna a repetir-se. El BCE acceptava que els bancs col·loquessin com a aval el deute de Grècia, malgrat que la seva qualificació és irrisòria, amb l'excusa que Atenes estava protegida sota el paraigua d'un programa. Això ha canviat. El Govern de Syriza es nega a demanar una extensió del rescat, i ha posat en perill el tancament del segon programa d'ajuda en refusar les condicions dels creditors, que volen més retallades. Atenes confiava que el BCE permetés als bancs grecs continuar amb l'statu quo, després d'una reunió entre el seu ministre de Finances, Iannis Varufakis, i la cúpula de l'eurobanc. Tot això se'n va en orris: el BCE no se'n refia i tanca les vies de liquiditat “ja que no és possible concloure que el programa es tancarà de manera satisfactòria”, segons un comunicat de Frankfurt. La banca hel·lena queda a mercè del Banc Nacional de Grècia. “Però és molt possible que els mercats precipitin tota la negociació i que impedeixin al Govern grec continuar amb les seves propostes”, van explicar fonts financeres a Washington.

Grècia esperava finançar-se emetent deute a curt termini que compren els seus bancs i col·loquen al BCE: amb el tancament de l'aixeta hauran de col·locar-lo al banc central grec, encara que l'abast d'aquesta mesura s'haurà de veure. Fins ara, el BCE limitava l'import que els bancs podien portar a la finestreta: no hi ha decisió presa sobre si s'augmentarà o es reduirà aquesta xifra. Aquest tecnicisme podria acabar decantant-ho tot. Si el BCE obliga el banc central grec a restringir el deute que accepta per aquest flanc, les possibilitats de Grècia de sobreviure sense un rescat o almenys una extensió són nul·les. “És imprescindible que Grècia i els socis aconsegueixin un acord pont per evitar un problema greu les properes setmanes. Cordeu-vos els cinturons: els sotracs estan assegurats”, va assegurar l'analista Kirshna Guha.

La cirereta final de l'eurobanc va tancar una jornada duríssima per Atenes. “Primer prenem Manhattan, després prendrem Berlín”: el primer ministre grec, Alexis Tsipras, citava ahir Leonard Cohen a la sortida de l'Eurocambra. Berlín semblava la parada fonamental de la nova Grècia de Syriza en la seva gira per Europa, que de moment no li ha donat grans resultats malgrat que busca establir aliances. Tsipras es va reunir a Brussel·les amb els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; del Consell Europeu, Donald Tusk; i del Parlament, Martin Schulz. I es va endur de les tres institucions un gust amarg, i sobretot un to dur sobre les seves possibilitats en la negociació que ja ha començat sobre el futur de Grècia. El BCE va acabar de reblar aquesta sensació.

Atenes ja ha retirat la seva proposta més radical, la quitació del deute, i ha recollit aplaudiments als mercats de la seva ambiciosa proposta de bescanvi (un intercanvi dels bons actuals per deute perpetu o vinculat a l'alça del PIB). Però els mercats, aquesta vegada, compten poc: els inversors privats tenen un 20% del deute grec; la part del lleó està en mans europees. Grècia es juga el seu futur immediat al BCE —del qual depenen els seus bancs, i que ahir li va donar un inesperat revés— i a l'eurogrup, on les seves propostes han estat rebudes amb glacial indiferència.

Tsipras va apuntar que la història de la UE “està plena de desacords per acabar aconseguint pactes i compromisos”. “El nostre objectiu és respectar la sobirania del poble grec i el clar mandat que ens ha donat, al mateix temps que respectem les regles de la UE. Volem corregir aquest marc, no trencar-lo”, va destacar. Això era al migdia. Nou hores més tard, el BCE va prendre una decisió que canvia radicalment tot el panorama a Grècia. Obliga Tsipras a acceptar les condicions dels socis europeus o a trencar el joc. Al primer ministre de Grècia ja només li queda aquest botó nuclear: trencar les negociacions i provocar un accident. Els analistes consideren que els grecs són els qui més hi tenen a perdre en aquest escenari: les turbulències de l'última setmana només s'han deixat notar a Grècia, i ni les borses ni el deute dels països perifèrics no han registrat grans sacsejades.