El Zoo canvia els càrrecs directius després dels conflictes per les obres
El fins ara director, Miquel Trepat, ja no participarà “en el dia a dia” del parc i es dedicarà a la fundació
El Parc Zoològic de Barcelona, que depèn de l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), ha modificat la cúpula directiva, just després que es fessin públics els problemes entre la direcció i el comitè d’empresa, que en demanava la dimissió, per les obres que s'estan fent a les instal·lacions. El canvi més important afecta, precisament, el director del Zoo, Miquel Trepat, que “ja no gestionarà el dia a dia” del zoològic i es dedicarà principalment a la Fundació Zoo de Barcelona, que s’encarrega de la promoció de les instal·lacions i de buscar recursos econòmics d’altres administracions i de privats, segons ha explicat Ignasi Armengol, director general de B:SM. La feina que desenvolupava fins ara com a director del Zoo quedarà en mans de David Jové, cap d’operacions del Zoo, i de Josep Maria Alonso, que n’és el cap d’investigació i conservació.
Tot i que ells dos ja estan dirigint el Zoo des d’aquesta setmana, el càrrec el segueix ocupant Trepat. “Sense perdre de vista la direcció, centrarà els seus esforços a fer que la fundació agafi el seu ritme”, ha assegurat Armengol, que ha destacat la importància de les noves funcions que ocuparan a partir d’ara Trepat. “La fundació és el que li posarà l’accent al Zoo de Barcelona, que es dedica a temes de veterinària, recerca... i el que, al final, salvarà al Zoo”, ha sentenciat.
L’allunyament de Trepat de les tasques diàries del Zoo ha agradat molt tant al comitè d’empresa dels treballadors de les instal·lacions com a l’entitat animalista Libera!. “Aplaudim el que considerem una victòria d’una reivindicació que hem estat plantejant des de l’any 2009”. L’entitat critica que la seva gestió “s’ha caracteritzat per sis anys de prepotència, una visió utilitarista i mercantilista dels animals, la manca de transparència i diàleg i, en especial, l’absència absoluta de qualsevol enfocament científic en la gestió de la institució”.
També demanava la seva dimissió el comitè d’empresa del Zoo, que s’oposa frontalment a l’externalització del servei de manteniment de les instal·lacions, ja que considera que perjudica els animals, per culpa del soroll que genera, que se suma al de totes les obres que s'estan produint.
En declaracions a elpais.cat, Armengol ha reconegut que, 15 mesos després de la privatització del servei de manteniment, que explota l’empresa ACSA Sorigué, “s’ha de reconèixer que hi ha hagut algunes disfuncions” però el màxim responsable de B:SM ha conclòs: “Després del procés d’aprenentatge, estem contents”.
Del zoo marí al terrestre
Trepat va començar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona l’any 1992, sota el Govern del PSC. Va ocupar també el càrrec de director general de Recursos i Règim Penitenciari, durant el Govern tripartit a la Generalitat. L’any 2008 va ser “cessat de forma voluntària”, segons el mateix departament, i es va convertir en el director del projecte del zoo marí, que s’havia de construir al Fòrum. El projecte va quedar en un no-res, però ell va ser nomenat director del Zoo de Barcelona. Amb el canvi de Govern, Trepat va continuar dirigint les instal·lacions i va ser l’encarregat de la polèmica externalització del servei de manteniment.
Trepat també és un dels responsables del Pla Estratègic del Zoo, que ha de transformar l’actual parc en un “centre de conservació i recerca” que garanteixi el benestar dels animals, la sensibilització de la ciutadania, la projecció de la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental del zoològic i de les seves instal·lacions, segons paraules de la segona tinenta d’alcalde, Sònia Recasens.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.