El pobre Duran ha d’anar al Palace

Feia dos mesos que Josep Antoni Duran Lleida no concedia cap entrevista, i abans que arribés a RAC1 aquest matí semblava que fes una eternitat que no parlava. Fins i tot a ell se li ha fet llarg, entestat a dir que feia "sis o set mesos" que no parlava. Tampoc feia tant, i aquest temps hem pal·liat el mono de Duran amb la seva carta setmanal als militants d'Unió, versió en línia i moderna de la carta de Sant Pau als cristians de Corint.

Deixant de banda el titular polític –ha carregat contra ERC; oh, sorpresa!–, el democristià ha dedicat una bona estona a parlar de la seva famosa foto a l'habitació del Palace. Tot i que hi surti llegint La Vanguardia (foto, Duran i Vanguardia són tres conceptes que sempre van lligats), la imatge la va captar Gorka Lejarcegi, fotògraf d'aquest diari, per a un reportatge que seguia Duran durant 12 hores. La imatge l'ha perseguit força temps, ideal per fer-ne escarni a Twitter, però per ell el problema és la forma, no el fons.

"Vaig al Palace i continuo anant al Palace. Va ser un error de la cap de premsa, no de Xavier Viejo, i  en part també meu". La fotografia és el problema. Per als poc entesos en duranologia, Xavier Viejo és el mític cap de premsa de Duran a Catalunya, sempre atent a difondre les seves paraules, però a Madrid hi té una altra persona perquè li dugui els afers, que va canviar fa poc. Detalls a banda, aquesta excusa indigna @clarajordanvila: "Duran troba un error la foto del Palace, no anar al Palace. Però si hi vas, s'ha de ser conseqüent, no?"

Duran és conseqüent: va al Palace perquè, pobre, no té alternativa. "Ja sé que estar a l'Hotel Palace no és estar a la Fonda Carme, però una persona com jo té necessitat d'un nivell de representació". Allotjar-se a la Fonda Carme seria poc pràctic: segons Google, l'establiment és a Villarroya de los Pinares (Terol), a 3 hores i 51 minuts en cotxe. Per més diferència de preu que hi hagi (Jau Coloma prefereix ometre quant val una suite al Palace per evitar la pornografia en horari infantil), té lògica. Això sí, a Duran li fan un bon preu a l'hotel perquè és client habitual. @miquelstrubell sospita: "Duran Lleida paga menys de la meitat del preu habitual per l'habitació del Palace. Ves que no li hagin posat micròfons..."

L'altra alternativa és l'apartament a la capital d'Espanya, però mira que els pisos van cars i que bé que surt l'habitació d'hotel! "Jo només pago dos dies d'hotel a la setmana, si llogo l'apartament em sortirà més car", s'ha justificat Duran, i ho ha resumit @hartmannmora: "Duran diu que un apartament a la capital sortiria més car que una suite al Palace: bugaderia, manutenció, neteja, llum, aigua, gas... viure bé". Perquè, esclar, a l'hotel t'ho fan tot i la vida d'emancipat és molt dura: "Si llogo un pis a Madrid hauré de portar-me el càtering, a no ser que cuini jo", s'ha lamentat Duran. On s'és vist, un diputat cuinant! Si existissin, ja hi hauria un reality sobre el tema, o no: la cuina preferida dels polítics és la de les enquestes.

L'últim argument que Duran troba per justificar la suite al Palace són els contactes que hi fa. "Hi he tingut reunions amb el president José Montilla, o amb Josu Jon Imaz", ha recordat. Gràcies al democristià, cada dia descobrim coses noves, com ara que al Congrés no hi ha despatxos ni sales perquè els diputats tinguin trobades de feina. Pobres. 

Duran, doncs, necessita una suite al Palace per una qüestió de justícia social. Esperem que a la Constitució catalana que prepara Santiago Vidal hi surti que els catalans tenen dret a un habitatge digne, amb un apartat que hi digui: "Aquesta norma ens la passarem pel forro, com hem fet sempre, però farem una excepció amb Josep Antoni Duran Lleida: ell necessita imperiosament una suite al Palace".