Mascherano posa ordre

Al camp d'entrenament, és molt habitual que Luis Enrique es desfaci en elogis cap a Javier Mascherano (Sant Lorenzo, Argentina; 30 anys), a qui considera un futbolista cabdal per al seu dibuix i proposta, ja que surt com a pocs al tall —per més que aquest ímpetu deixi en ocasions forats a la defensa— i propicia el robatori i la contra immediata. Idees arrelades en el llibret del tècnic blaugrana que el 14 transmet amb vivor i fluïdesa.

“Masche ens dóna anticipació, cosa molt difícil de trobar en el futbol perquè el més normal és que els defenses es protegeixin l'esquena per por de perdre el lloc i ser assenyalats”, expliquen des del vestidor; “i aquesta valentia ens la contagia a tots”. És el mateix que entén Luis Enrique: “Sense coneixe'l, abans d'arribar al Barça ja havia dit que era un referent. És una aportació bàsica per a nosaltres”. Floretes que no afebleixen el futbolista, sinó que l'enforteixen per exercir de veu i comandament en moltes ocasions, sempre respectuós amb els capitans i amb la unió del grup, rondinaire amb el col·legiat i fins a cert punt sobreprotector amb Messi. Resulta que fa unes quantes setmanes, quan es va destapar la picabaralla del 10 amb l'entrenador, va sortir a la palestra per desmentir que La Pulga sol·licités el traspàs de Luis Enrique al mateix temps que va posar en dubte les veus que exposaven els periodistes. “No es talla, no”, li reconeixen al club; “però quan parla ho fa amb arguments i raó. El mateix que al camp”.

En l'últim duel de lliga davant l'Elx, Mascherano es va girar cap a Xavi per recriminar-li una acció. De la mateixa manera, també va reunir Piqué i Rakitic a l'inici del partit perquè no trobaven les rampes per treure la pilota. “És un líder i els líders no es fan, sinó que neixen”, subratlla Luis Enrique; “té una influència clara en tot l'equip”. Així, no és estrany que a cada partit el tècnic el requereixi en una pausa o després d'un gol per reconfigurar l'equip, per retocar allò que grinyola. “És un futbolista que en sap, de futbol, que l'entén i que hi gaudeix. És una de les primeres coses que vam constatar en parlar amb ell abans de fitxar-lo”, expliquen els que van decidir apostar per ell quan jugava al Liverpool.

“Sempre l'havia vist més com a defensa, però ho fa molt bé al mig”, diu el tècnic

Llavors, a Anglaterra, tal com actua amb l'Argentina, era migcampista. “És el seu lloc”, defensen des del camerino i tothom que el coneix. “Aquí al mig ens dóna molt, segurament perquè està molt còmode”, reflexiona Bartra. “Té un bon control del joc i sap organitzar l'equip”, afegeix Ter Stegen. Una idea que la destituïda àrea esportiva va decidir aprovar a l'estiu, sabent que ho tenia tot fet amb el Nàpols, i que obrir-li la porta a l'eix de l'equip era com una invitació a continuar al Barça. “Luis Enrique no ho tenia tan clar”, assenyalen des del club; “sí que volia provar-lo, però no el va posar aquí fins a la jornada vuit davant l'Eibar. Llavors es va adonar que funcionava i per això li ha donat continuïtat”. El mateix Luis Enrique ho va reconèixer després de veure'l moure's amb desimboltura davant de l'Ajax: “Sempre l'havia vist més com a defensa, però ho fa molt bé en aquest rol”.

Així, en cas de no formar amb Piqué al centre de la defensa, El Jefecito serveix per donar oxigen a Busquets i també per tancar els partits en moments de dificultat (Mascherano de migcampista i Busquets de volant). Ho aclareix Luis Enrique: “Futbolísticament, ens dóna la versatilitat de poder jugar tant com a central com de pivot a un nivell màxim i l'equip no ho nota si canvia de posició. Genera moltes opcions a l'entrenador”. És una de les veus de l'equip, l'extensió del tècnic sobre la gespa, el futbolista que ordena sense braçal.