Multibotigues automàtiques

Una màquina expenedora és una imatge habitual a la cafeteria de qualsevol empresa. O en una estació del metro de Barcelona. I ara, també als carrers. Les botigues automàtiques són cada vegada més habituals a les ciutats catalanes, excepte a Barcelona, les lleis de les quals impedeixen la implantació d'aquest tipus de negocis on no treballa cap venedor. Consisteixen en diverses màquines expenedores que, a peu de carrer, ofereixen al vianant tot tipus de productes les 24 hores del dia: Des d'entrepans freds i calents i begudes a productes eròtics.

Algunes de les empreses de vending que instal·len aquestes botigues ja fa temps que són a Catalunya. És el cas d'Eraventa, que opera des de fa una dècada i té establiments a Vilafranca del Penedès, Terrassa, Gavà, Calella, Sitges i Tarragona. Tot i això, els últims anys el nombre d'establiments ha crescut amb rapidesa. “En dos anys n'hem obert més de 70 a Catalunya”, explica Claudi Carbonell, responsable a Catalunya de l'instal·lador de màquines expenedores Gesvending, que afegeix que abans que acabi l'any n'hi hauria d'haver 50 més en funcionament.

La caiguda del preu del metre quadrat ha facilitat el sorgiment d'aquests comerços. Carbonell sosté que “la valoració del sòl [els anys de bonança econòmica] va frenar l'expansió d'aquest model de negoci a Catalunya, en reduir els marges de benefici”. La privadesa per al client que ofereixen els citats negocis és un altre factor que n'ha propiciat el creixement, afegeix Miguel Ángel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya.

“L'Ajuntament de Barcelona promou un comerç de proximitat, que generi teixit social als barris"

Però, les botigues de vending es topen amb la legislació de Barcelona perquè, assenyala l'Ajuntament, “no compleixen la normativa” sobre equipaments alimentaris.

La normativa municipal permet la instal·lació de màquines expenedores dins de comerços del sector de l'alimentació, a més d'empreses i espais públics com les estacions de metro. Però no preveu que un establiment pugui estar format només per aquestes màquines. “L'Ajuntament promou un comerç de proximitat, que generi teixit social als barris. Unes botigues sense venedors no formen part d'aquest model de negoci”, asseguren des del Consistori.

La implantació dels comerços automàtics genera debat. Un portaveu de l'Ajuntament de Barcelona sosté que aquests negocis contradiuen la relació entre client i venedor del comerç de proximitat, al mateix temps que “poden restar ocupació al comerç tradicional”, asseguren fonts del Consistori. Les companyies del sector, per la seva banda, destaquen que aquest tipus d'establiments proporcionen un servei de 24 hores, complementari a la venda al detall convencional. “La gent acudeix a aquests llocs a qualsevol hora del dia”, assegura Carbonell, que discrepa que aquest tipus de comerços puguin restar llocs de treball, perquè “permeten que les famílies s'autoocupin”.

L'oferta d'aquestes famílies varia en funció de l'establiment. Són habituals les begudes i aliments freds, però també els calents, com kebabs i hamburgueses. “Es ven pràcticament de tot, també productes eròtics. Els nostres clients aprecien l'anonimat [que ofereixen les màquines de venda automàtica]”, assegura José Ramón Fernández, gerent d'Eraventa. Quin és el perfil del consumidor? Es tracta d'una persona “d'entre 14 i 40 anys al qual no li espanta fer servir una màquina”, afegeix Carbonell. “Aquesta fórmula també funciona molt bé amb els estrangers, perquè hi estan més acostumats”, apunta l'empresari.

El sector es divideix entre les empreses instal·ladores de botigues automàtiques i les persones que regenten aquests establiments, que acudeixen a les primeres perquè les engeguin. La relació entre les parts varia en funció de l'instal·lador. En el cas de Gesvending, els clients són franquiciats de la seva marca de botigues automàtiques, Pica&Pica 24 hores, i abonen un import únic de 30.000 euros. Eraventa, en canvi, només instal·la els aparells. “El cost [sense IVA] d'una botiga oscil·la entre els 18.000 euros, si inclou tres màquines, i els 30.000 euros, si en són sis”, explica Fernández.