Front polític per reclamar 3.000 milions condonats a les elèctriques

La porta de la Fiscalia Anticorrupció va viure divendres un ampli front polític per criticar la condonació d'uns 3.000 milions que les elèctriques van cobrar de més als consumidors, un deute que el Govern del PSOE va deixar que prescrigués. ICV, Podem, UPyD, Ciutadans, EQUO i CHA, units per la Plataforma per un Nou Model Energètic, van criticar el perdó d'aquesta quantitat i van criticar que el PSOE i el PP defensin les elèctriques enfront dels consumidors. Formalment s'havien reunit per demanar a la Fiscalia que reobri la investigació penal que va tancar en no apreciar-hi delicte.

Joan Coscubiela, diputat d'ICV, partit que fa anys que està denunciant el que s'ha cobrat de més per les elèctriques, va considerar que "cal evitar que aquesta estafa es consumi" i va criticar que, en això, "el Govern del PP s'assembla al del PSOE".

L'origen del cas ve de lluny. El 1997, el Govern d' Aznar va fixar una compensació milmilionària a les elèctriques per liberalitzar el sector anomenat Costos de Transició a la Competència (CTC). El 2006, ja amb el PSOE al Govern, van ser cancel·lats en considerar que les elèctriques estaven cobrant més del previst als consumidors des del 2004.

A petició del Ministeri d'Indústria, l'Advocacia de l'Estat va concloure el 2008 que tenia de termini fins al 2010 per demanar la devolució i Indústria va arribar a redactar un esborrany d'ordre ministerial, però amb el canvi ministerial del 2008 va quedar en un calaix. La fiscalia va començar a investigar el 2013 si hi havia delicte en aquesta decisió, però després d'interrogar alts càrrecs de l'època va arxivar el cas el desembre passat.

Coscubiela (ICV) va demanar "evitar que aquesta estafa es consumi"

Ara la plataforma per un nou model energètic ha demanat reobrir el cas. Esgrimeix per a això que la llei elèctrica diu que no es pot recórrer res fins que hi ha la liquidació definitiva, cosa que per als CTC es va produir el 2010. Si el termini de prescripció són quatre anys, consideren que hi havia temps fins al juliol de 2014 per demanar-ne la devolució, per la qual cosa reclamen a la fiscalia que reobri el cas.

Encara que jurídicament és una via complexa, el lliurament de l'ampliació de la denúncia –que té el suport de 143.000 signatures on-line– sí que va servir per escenificar el consens amb aquest tema tret dels dos partits majoritaris.

El protagonisme de les càmeres el va acaparar el secretari de Política, Íñigo Errejón, que va lamentar que "cada vegada més" els ciutadans hagin d'exigir una cosa "de sentit comú", com és que "es compleixi la llei", i va criticar que el PP i el PSOE "hagin decidit perdonar els deutes als qui més tenen, als privilegiats, a l'oligopoli de les elèctriques". "Cada vegada que el Govern ha de triar entre estar al costat dels ciutadans o dels privilegiats ho té clar immediatament", va afegir, i va considerar que el cas és "una estafa democràtica i una ineficàcia econòmica", perquè aquests diners no han anat a altres sectors productius.

"Cridaria molt l'atenció que, amb tots aquests documents demolidors sobre la necessitat d'exigir la devolució, considerés que no hi ha cas i l'arxivés. Perquè algú va haver de prendre la decisió de no reclamar els diners", va afirmar Jorge Morales de Labra, un dels impulsors de la denúncia.

En veure l'agitació de la premsa i la gent davant la porta d'Anticorrupció, una veïna que passava per allà va cridar: "Xoriços, que sou tots uns xoriços". Com de costum.