Tim Cook, l’ombra d’or de Jobs

Difícilment Hollywood filmarà un biopic basat en la seva vida com els dedicats recentment a altres emblemàtics gurus tecnològics, des de Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook , al mateix Steve Jobs, el seu predecessor al capdavant d'Apple. I és que Tim Cook no té un aspecte apassionant encara que sigui el cap executiu de l'empresa més gran i reconeguda del món. La seva biografia sempre s'escriurà sota l'influx de la de Jobs, el brillant fundador de la companyia de la poma, al qual van arribar a anomenar el Miquel Àngel del segle XX. Des que Cook el va succeir com a conseller delegat d'Apple el 2011, la seva gestió s'ha mirat sota la lupa deformadora de les gestes del seu antecessor, un visionari que va transformar successivament la forma en la qual milions de persones fan servir la tecnologia, amb artefactes prodigiosos com l'iPhone o els Mac.

No són pocs els analistes que enfront de la figura fulgurant del seu predecessor, atribueixen a Cook un paper de gris segon plat, recordant que quan va ocupar el seu nou despatx a la seu de Cupertino (Califòrnia) després de la defunció de Jobs, ja estava inventat tot el que ha fet d'Apple la firma més valuosa del món: l'iPhone, l'iPad, iTunes, l'App Store, l'iPod o els Mac. Però resulta difícil obviar la responsabilitat de Cook en la gestió reeixida d'aquesta cartera de productes i la seva traducció en milions de dòlars per a les arques de la companyia. Des que va prendre les regnes, ha triplicat el valor de la firma a Borsa fins als 610.000 milions d'euros, més del que valen juntes les 35 empreses espanyoles principals que cotitzen a l'Ibex 35.

Aquesta setmana Wall Street s'ha rendit als seus peus després que batés el rècord de beneficis trimestrals que mai no ha aconseguit una empresa. En el quart trimestre de 2014, Apple va registrar un guany de 18.000 milions de dòlars (15.900, en euros), i va batre la marca anterior en mans de la petroliera ExxonMobil. La rendibilitat que ha aconseguit Cook en els tres anys i mig que fa que és al capdavant de la companyia és sorprenent: Apple guanya més en tres mesos que el banc Santander, BBVA, Telefónica i Repsol juntes en tot un any. I cada segon es ven al món un iPhone.

Timothy Donald Cook va néixer l'1 de novembre de 1960 a Robertsdale, una petita ciutat d'Alabama. El segon de tres germans, el seu pare Donald era treballador de les drassanes, i la seva mare, Geraldine, mestressa de casa. Estudiant modèlic, es va graduar en segon lloc a la seva classe i va guanyar una beca per la universitat d'Auburn, en què va obtenir el 1982 una llicenciatura en enginyeria industrial, i posteriorment un MBA a l'Escola de Negocis Fuqua de la universitat de Duke.

La seva carrera professional va començar a IBM el 1982, on va treballar 12 anys. Posteriorment es va unir a Intelligent Electronic i, després de passar breument per Compaq, Steve Jobs el va fitxar per treballar a Apple el 1998. “El descobriment més important fins ara en la meva vida va ser el resultat d'una sola decisió: la d'unir-me a Apple”, ha dit Cook en repetides ocasions.

La seva empremta es va notar immediatament en un moment molt delicat en el qual la companyia, en situació de pèrdues, va estar a punt de desaparèixer. Com a cap d'operacions, Cook va capgirar la gestió, obsessionat que la corporació deixés de fabricar els seus components, va externalitzar la producció, i va establir una disciplina fèrria als subministradors exteriors, no exempta de polèmica com l'onada de suïcidis que es va viure el 2010 a les factories del fabricant xinès Foxconn, atribuïda als torns extenuants i els salaris miserables que es veien obligats a fer els treballadors per complir amb les comandes de l'iPhone. Des de 2004, va actuar en tres períodes com a conseller delegat interí per suplir les convalescències de Jobs, al qual havien diagnosticat un càncer de pàncrees. Per això és injust excloure'l d'èxits com l'iPhone o l'iPad.

Reservat, poc parlador, gairebé fugisser en les seves relacions socials, el seu caràcter no té gaire a veure amb l'explosivitat del seu mentor en les seves compareixences de ciberpredicador, quan Jobs s'enfundava el jersei de coll alt i es passejava per l'escenari aclamat pels fans mentre presentava l'última novetat de la firma.

Cook va trencar aquesta reserva quan l'octubre de 2014 va declarar públicament la seva homosexualitat. “Encara que mai no he negat la meva sexualitat, no l'he reconeguda públicament fins ara. Així que permeteu-me ser clar: estic orgullós de ser gai, i considero que ser gai és un dels regals més grans que Déu m'ha donat”, va afirmar en un article d'opinió a la revista Bloomberg Businessweek.

El cap d'Apple és addicte a la feina i a les barretes energètiques. Malgrat que mai alça la veu, té fama d'exigent. Els seus subordinats temen els seus interrogatoris perquè sempre troba els punts febles i és capaç de repetir la mateixa pregunta deu vegades si no troba una resposta que el satisfaci, o d'enviar correus electrònics de matinada. Un executiu de la firma explicava a la revista Fortune que sempre tenia una resposta preparada per si es trobava amb Jobs a l'ascensor. “Però per a Cook no en tenia cap”, relatava, ”perquè sabia que no la trobaria si em feia una pregunta”.

Malgrat que els seus emoluments són multimilionaris (més de 300 milions d'euros a l'any), no té els gustos extravagants i cars d'altres executius, i sol passar les vacances en parcs nacionals com els de Yosemite o Zion. Li agrada l'exercici, fa ciclisme i era admirador incondicional de Lance Armstrong —va arribar a imitar-ne fins i tot el pentinat— fins que el ciclista va confessar el seu historial de dopatge.

Enfront de l'avarícia de Jobs, Cook és conegut per la seva labor filantròpica. Des que li van diagnosticar per error una esclerosi múltiple ha impulsat una campanya generosa de donacions des d'Apple i ell mateix participa a diversos programes socials, com a ajuda a menjadors comunitaris. Aquesta labor benèfica no li impedeix ser un ferri defensor de l'enginyeria tributària que, a través de paradisos fiscals, permet a Apple eludir el pagament d'impostos en la majoria dels països en què opera, incloent els Estats Units, i que l'han portat a declarar davant del Senat.

Els accionistes l'adoren: no solament perquè els títols de l'empresa valen cada dia més, sinó també perquè ha reprès el pagament d'un dividend multimilionari. Però els fans de la firma demanen a Cook que tregui de la cistella un altre giny que els enlluerni, més enllà de l'iPhone 6 plus de pantalla gran o l'esperat rellotge Apple Watch, alguna cosa que els faci tornar al món màgic de Jobs.

L'ombra del fundador d'Apple sempre perseguirà la seva trajectòria i farà ombra als seus èxits professionals. I és possible que aquesta comparació permanent estigui justificada, perquè Jobs ha estat el Mozart de la tecnologia. Però llavors, Cook és el Salieri més llest i rendible de la història.