El PP tira endavant en solitari la presó permanent revisable

El PP tira endavant avui en solitari al ple del Congrés la reforma del Codi Penal, que, entre altres novetats, inclourà la presó permanent revisable. Aquesta nova pena, que és a la pràctica una cadena perpètua, suposa que per a delictes greus es revisi el compliment al cap de 20 o 25 anys, però que sigui possible l'internament per a tota la vida.

El ple aprovarà el projecte, que passarà ara al Senat, perquè estigui definitivament aprovat abans de l'estiu, perquè entri en vigor el 2016. Per Emilio Olabarría (PNB), la tramitació "ha estat paranormal".

Serà la primera vegada que un sol partit aprova en solitari una llei tan important i amb un canvi d'enfocament penal i d'innovació de penes tan notable. El PP té majoria suficient per tirar-la endavant, però no ha aconseguit suports polítics a la seva proposta. "No els provoca cap dubte que tots els altres grups i els experts ho rebutgin?", li ha preguntat Rosa Díez (UPyD) al PP des de la tribuna per posar en evidència l'absència de consens.

Va ser impulsat per l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i, després de quedar encallat, ha estat destravat amb canvis pel seu successor, Rafael Catalá. "Mort l'Estat social, que visqui l'Estat penal; mort el consens social, que visqui el codi del PP en precampanya electoral que emmordassa la protesta social amb el populisme penal de la cadena perpètua", ha proclamat el portaveu d'IU, Gaspar Llamazares.

"Aquesta reforma és innecessària, és un pas enrere en el sistema de drets i llibertats i es basa en el populisme punitiu", ha assegurat el socialista Julio Villarrubia, que ha recordat que la reforma del Codi del 2011 va tirar endavant amb el vot a favor de tots els grups i l'abstenció en l'últim moment del PP. Aquesta abstenció la van motivar els populars llavors, precisament, per la no-inclusió de la cadena perpètua.

La pena de presó permanent estava al programa electoral del PP, però ha estat qüestionada per tots els grups i per experts que han comparegut a la Cambra. S'inclouen entre els crítics la nova fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, proposada pel PP i que al Congrés va explicar recentment que el Codi espanyol és dels més durs. Els grups crítics afirmen que el 2011 ja es va establir un compliment efectiu de fins a 40 anys sense revisió possible per a delictes molt greus que, a la pràctica, pot ser fins i tot més dura que la cadena perpètua.

Expliquen que les condicions de revisió són tan dures que converteixen l'etiqueta de presó permanent revisable en un eufemisme de la cadena perpètua efectiva. "És permanent, però no revisable", han assegurat diversos portaveus de l'oposició.

"És una cadena perpètua que pot vulnerar la Constitució, el principi de seguretat jurídica i els convenis contra tractes inhumans i degradants i per això hi estem en contra", ha dit Montserrat Surroca (CiU), per qui "la tramitació ha estat un abús".

Per això, els grups han qüestionat que s'elimini el principi constitucional de la reinserció. En la tramitació, l'oposició només ha aconseguit que el PP s'oblidi de la proposta inicial d'establir mesures de vigilància i internament permanents posteriors a la condemna per a casos extrems.

Un altre dels assumptes polèmics i rebutjat pels grups és el de la supressió de les faltes del Codoi Penal. Aquestes conductes passaran a ser delictes menys greus o sancions administratives en la llei de seguretat ciutadana.

Del projecte de Codi ha estat extret el capítol de terrorisme, que es negociarà a part a la recerca d'un acord. El PP i el PSOE ja van pactar buscar esmenes conjuntes davant del gihadisme i la resta de grups han estat convocats dijous per buscar un acord.

Es dóna la circumstància que, com posa de manifest el diputat d'IU Gaspar Llamazares, la tramitació per part del Govern espanyol s'ha fet amb una certa precipitació final després de tenir parat el text més d'un any a les Corts. Per això, per exemple, el projecte que s'aprova avui conté un procés de decomís d'efectes procedents de delictes que és contradictori amb el que estableix l'avantprojecte de llei d'enjudiciament criminal que va aprovar el Govern central i que està en fase d'informes.

El projecte de llei de Codi Penal modifica també els capítols referits a delictes vinculats a corrupció. S'augmenten les penes, s'eleven els terminis de prescripció i, per primera vegada, es tipifica el delicte de finançament il·legal dels partits polítics. També s'aplica ara la responsabilitat de les persones jurídiques a partits i sindicats.

No obstant això, alguns portaveus com Rosa Díez (UPyD) entenen que en no acceptar les seves esmenes, el text es queda a mig camí i no eradica tots els supòsits de corrupció. Per exemple, en no tipificar l'enriquiment il·lícit.

També avui mateix el ple aprovarà la nova llei de partits que estableix nous controls. Aquest text només va tenir suport dels partits nacionalistes i l'abstenció del PSOE.

El projecte de Codi Penal aprovat inclou una disposició que, per primera vegada, obliga el Govern espanyol a informar cada tres mesos el Parlament dels indults concedits i denegats. També es tipifiquen noves conductes com la zoofília i s'eleva a 16 anys l'edat de consentiment per a les relacions sexuals.