Houellebecq: “Un té dret a escriure una novel·la islamòfoba”

L'autor va comparèixer enmig d'una expectació enorme, subratllada pels equips de televisió apostats a la porta de la sala Depot1, on es va celebrar l'acte. Només arribar, amb el seu aire desmanegat, i de treure's la parca, va dir que no li agradaria repetir-se davant tots els periodistes que havia vist. I va llançar la seva càrrega de profunditat. “El començament de les meves entrevistes ha estat penós, perquè he hagut de repetir en totes que la meva novel·la no és islamòfoba. Ara ho seran encara més, perquè hauré de repetir això i també que un té el dret d'escriure una novel·la islamòfoba si vol”, va assegurar.

La presència de Houellebecq havia produït expectació i l'escriptor no va decebre. Fa setmanes —abans que els germans Chérif i Said Kouachi cosissin a trets de bala 12 persones a la redacció de la revista satírica francesa, inclòs l'economista Bernard Maris, amic íntim de l'escriptor—- s'havien esgotat les entrades per a la lectura pública de la seva sisena novel·la. Però els fets de París van inflamar l'interès de les 600 persones que omplien a vessar l'acte, l'únic de presentació de la novel·la fora de França.

L'escriptor va paralitzar la campanya del llibre després dels assassinats del ‘Charlie Hebdo’

“No fa falta ser un heroi per ser valent. Simplement n'hi ha prou amb ser tossut. I els redactors del Charlie n'eren”, va sostenir l'autor d'El mapa i el territori, que es va valer d'una intèrpret que traduïa a l'alemany totes les seves paraules.

Houellebecq reivindica el dret a no ser responsables: no és la feina d'un escriptor, assegura, i no ho era d'una publicació que portava a la seva primera pàgina una declaració d'intencions que deia: “Revista irresponsable”. Després del comunicat inicial i una lectura d'un fragment de la versió alemanya de Soumission, va començar el debat amb el periodista del Frankfurter Allgemeine Nils Minkmar.

Van parlar molt de literatura, però les opinions més polèmiques van girar entorn de la política. Què opina d'aquells que l'acusen de donar suport al Front Nacional amb la seva novel·la? “Que tant me fa. No crec que ningú canviï d'ideologia per llegir un llibre”. Com veu el seu país? “Em sembla que els alemanys no s'adonen de com de profunda és la crisi a França, un país cada vegada més de dretes amb un president d'esquerres. Si el 2017 [data de la properes presidencials franceses] torna a passar el mateix temo que això pugui acabar malament”. Què proposa? “Eliminar el Parlament, votar les lleis per referèndum i triar ministres i jutges per una votació que pugui ser revocada”.

Houellebecq surt d'una França encara en estat de xoc pel terrorisme islamista per entrar en una Alemanya en alerta. No només al teatre de Colònia, on la policia havia reforçat les mesures de seguretat. Centres neuràlgics del país, com l'estació central de Berlín, es troben aquests dies més vigilats que abans davant el risc d'atemptats. És el mateix motiu que va obligar ahir a suspendre les marxes que el moviment islamòfob Pegida duu a terme cada dilluns des de fa tres mesos a la ciutat oriental de Dresden, just a l'extrem oposat del país de la ciutat on ahir va parlar el novel·lista, al qual alguns titllen de misogin i racista i d'altres adoren per llibres com Ampliació del camp de batalla o Plataforma.

No fa falta ser un heroi per ser valent. N'hi ha prou amb ser tossut

Ni en la més gran de les seves fantasies l'escriptor podria haver imaginat el gener del 2013, quan va escriure el punt de partida de Soumission, un context tan calent i, en el fons, tan propici per convertir la seva novel·la en un èxit. La manifestació contra el terrorisme que l'11 de gener va aplegar 1,5 milions de persones i mig centenar de líders mundials a París va ser, segons va dir, “la forma en què els francesos van mostrar que volien una cosa molt simple: llibertat de pensament”.

No és casualitat que Houellebecq hagi triat Alemanya per presentar el seu volum a l'estranger. L'acollida de l'autor francès a l'altra banda de la frontera acostuma a ser excepcional. Unterwerfung —la traducció a l'alemany de Soumission— és ja un best-seller, amb 100.000 còpies venudes en pocs dies. Una segona edició de 50.000 exemplars ja està a punt.