Bèlgica, bressol del gihadisme europeu

La forta presència policial i els reixats en ple centre de Brussel·les alteren aquests dies la normalitat que sempre ha exhibit Bèlgica, un país escassament preocupat per la seva seguretat, en què l'accés a edificis públics resulta molt més senzill que en altres territoris. El fenomen gihadista, que colpeja aquest Estat amb més virulència que la resta, està canviant a marxes forçades la reputació d'obert i multicultural que el país ha anat llaurant durant anys.

46 membres d'un grup ja dissolt estan pendents de resolució judicial

Bèlgica pateix de manera especial el gihadisme autòcton, el que practiquen joves nascuts i crescuts a les seves fronteres. Les autoritats tenen comptabilitzats 330 combatents estrangers que en algun moment han viatjat a Síria o l'Iraq per unir-se als grups islamistes sunnites més radicals, inclòs l'Estat Islàmic entre ells. Amb 11,2 milions d'habitants, el pes d'aquests ciutadans respecte a la resta de la població supera el de qualsevol soci comunitari.

“Actualment la llista de problemàtics és més gran, d'unes 800 o 900 persones que estan fitxades per la policia, encara que no tots hagin anat a combatre”, explica Didier Leroy, investigador de l'École Royale Militaire —un centre universitari belga d'estudis militars— i de la Universitat Lliure de Brussel·les. Aquest expert elabora el seu recompte a partir de les dades que li proporcionen les forces de seguretat, amb les quals assegura que hi té contacte. I es pregunta si aquestes xifres més altes que en altres Estats —França suma almenys 1.200 gihadistes, però amb una població de 66 milions— obeirà més a la diligència mostrada per les forces de seguretat que a la magnitud real del fenomen.

Sense jutjar l'eficàcia de les pràctiques policials a Bèlgica, el país ha estat els últims anys el principal focus de gihadisme articulat. La potent organització Sharia4Belgium, dissolta fa dos anys, afronta el primer macroprocés judicial contra el gihadisme a Europa —i el procés terrorista més gran iniciat mai a Bèlgica, segons la policia. Fins a 46 dels seus membres estan acusats d'integrar una organització terrorista a la qual se li atribueix la captació de desenes de ciutadans belgues per lluitar a Síria o l'Iraq.

El 20% dels joves radicals són nous conversos a l'islam

Aquests focus de radicalització es troben als barris i municipis on la immigració de població musulmana està fortament concentrada. Al voltant del 6% dels belgues són d'origen musulmà (si es pren tota la població immigrant, el percentatge puja al 10%). La major part d'aquest col·lectiu està integrat, però una petita part ha abraçat l'extremisme o corre el risc de fer-ho. Són generalment immigrants de segona o tercera generació, amb problemes d'identitat agreujats en confluir altres factors. “En els casos més problemàtics, solen ser perfils que han tingut una infància difícil o violenta. Presenten frustracions o sentiments d'injustícia alimentats per l'actualitat internacional”, explica Leroy, que cita la guerra siriana i la participació de Bélgica a la coalició de països que combaten l'Estat Islàmic com a desencadenants d'aquesta radicalització.

En el 80% de les ocasions, els joves extremistes procedeixen de la comunitat més nombrosa a Bèlgica, la marroquina, i han viscut l'islam a casa. Però un preocupant 20% s'ha sotmès al que Leroy defineix com reislamització: un procés de conversió aliè a la família i als canals religiosos oficials que es nodreix de propaganda per Internet.

Un 6% dels 11 milions d'habitants té origen musulmà

Els principals afectats pel fenomen són els més de 600.000 musulmans que hi ha al país —420.000 d'origen marroquí—, segons les xifres oficials que es van divulgar l'any passat amb motiu del 50è aniversari de l'acord bilateral amb el Marroc que va afavorir la gran diàspora des d'aquest país cap a Bèlgica. A Brussel·les, aquesta comunitat s'agrupa als districtes de Molenbeek —on la policia va realitzar batudes  dijous a la nit a la recerca de presumptes gihadistes—, Anderlecht i Schaerbeek. Fora de la capital, els municipis d'Amberes, Vilvoorde i Verviers —l'escena de l'assalt policial que es va saldar amb dos presumptes terroristes morts— presenten importants nuclis musulmans.

Conscients dels riscos d'estigmatització que provoca la proliferació de gihadistes, les comunitats musulmanes cooperen als programes de desradicalització que fomenten les autoritats belgues des de fa anys i que reben finançament de la UE. El Govern federal va ser el primer a donar la veu d'alarma als seus socis comunitaris fa un parell d'anys per fomentar una cooperació intergovernamental que els esdeveniments han precipitat.