Sanitat ajorna el finançament dels fàrmacs de l’hepatitis C

“Un fons per a qui?”, va respondre aquest dimecres el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, a les dues comunitats socialistes, Andalusia i Astúries, que unes hores abans li havien demanat un fons estatal per fer front al finançament dels nous tractaments contra l'hepatitis C. Alonso va assegurar després del seu primer consell interterritorial com a ministre que encara no es pot saber a quins pacients serà necessari tractar amb els fàrmacs nous i costosos  perquè Espanya no té un registre nacional. El càlcul que va fer el secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, de tractar entre 6.000 i 7.000 pacients aquest any, són només “estimacions”. Els hepatòlegs han assegurat que els necessiten 30.000 malalts.

Fins que s'acabi l'estudi sobre el nombre de pacients i el seu estat de la malaltia —tasca encarregada al comitè d'experts designat pel Govern espanyol— no té sentit crear un fons específic per sufragar els costos, va explicar el ministre. Això sí, segons Alonso, “hi ha capacitat financera per afrontar els nous tractaments de l'hepatitis C”.

Malgrat que el consell interterritorial tenia 24 punts en l'ordre del dia, la crisi de l'hepatitis C va monopolitzar la reunió del ministre amb els consellers i també les preguntes dels mitjans de comunicació. El consell va acordar elaborar un pla nacional contra aquesta malaltia, que el ministre espera tenir a punt al març, abans de Setmana Santa i de la convocació de les eleccions autonòmiques. El coordinador del comitè d'experts, l'hepatòleg Joan Rodés, espera tenir un esborrany d'aquí a tres setmanes. Mentrestant, els criteris amb els quals s'administren actualment aquests tractaments es mantenen vigents, va assegurar Alonso. El ministre va rebutjar “la utilització partidista” o “amb tons populistes” de la malaltia.

La compareixença d'Alonso i del secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, va permetre conèixer per fi el cost exacte que ha d'assumir el Sistema Nacional de Salut del tractament combinat amb els dos antivirals de nova generació que ja han entrat en el finançament públic: són 43.500 euros per 12 setmanes. Sanitat està actualment negociant amb els laboratoris el preu dels nous antivirals, que entraran al mercat en els propers mesos, va assenyalar Alonso.

Un d'aquests fàrmacs és Harvoni, de Gilead, la mateixa farmacèutica que produeix Sovaldi, el més controvertit d'aquests nous medicaments per l'elevat preu que té. Harvoni combina en una sola pastilla dos antivirals; un dels quals és Sovaldi. L'oficina de patents de l'Índia va rebutjar ahir la petició de Gilead per patentar Sovaldi, va informar Reuters, perquè considera que la molècula no aporta novetats respecte a la ciència ja coneguda. Això significa que els fabricants de genèrics indis podran produir lliurement el fàrmac, va afegir.

El primer consell interterritorial de l'any també va aprovar incloure en el calendari comú de vacunació infantil la del pneumococ, que actualment només administra de forma gratuïta Galícia. S'introduirà “a partir del 2016”, segons va anunciar el ministre, però comunitats com Madrid han anunciat que començaran a administrar-la ja als nens nascuts després de l'1 de gener. Com que la primera dosi és als dos mesos, la vacunació s'iniciarà en aquesta regió al març. Una altra modificació del calendari és l'avançament als 12 anys —ara s'administra als 14— de la vacuna contra el virus del papil·loma humà. El consell va aprovar així mateix un registre de professionals, que permetrà saber, per exemple, quants metges i de quines especialitats treballen a Espanya.

Tot i que no figurava a l'ordre del dia, el Ministeri de Sanitat va revelar dades actualitzades el 30 de juny sobre les llistes d'espera en el Sistema Nacional de Salut. El nombre de pacients que esperaven una intervenció quirúrgica va baixar un 5,7% pel que fa al mateix mes del 2013. El nombre de dies que, de mitjana, esperaven els qui havien de ser operats, també es va reduir, de 101 a 90. L'espera mitjana va millorar, però no va aconseguir baixar als nivells del juny del 2012, quan era de 76 dies.

La demora per aconseguir cita amb un metge especialista també es va reduir. El juny del 2014 era de 53 dies, mentre que segons l'última dada que va donar Sanitat, del desembre del 2013, era de 67. Aquella va ser la xifra més elevada de tota la sèrie històrica que proporciona el ministeri.