“Estem tranquils. Aquí es distingeix entre uns musulmans i els altres”

Ali Khalaf regenta una hussainia (un oratori i centre cultural xiïta) en un garatge del centre de Madrid. És bagdadí i va arribar a Espanya als vuitanta. Allà, entre teles verdes decorades amb motius daurats i llibres sagrats, Khalaf expressa una visió que repeteixen altres membres de la comunitat: “Pot ser que hi hagi incidents aïllats, però estem tranquils; sabem que aquest és un país obert, que raona i on la gent sap distingir entre uns musulmans i els altres”.

Per Khalaf la clau és en la comunicació i en el coneixement mutu, i per això demana al Govern espanyol que obri més canals de diàleg amb els musulmans; una comunitat que suma més d'un milió i mig de persones i que tendeix a l'aïllament. Demana també a les autoritats espanyoles mà dura contra els que comentin atemptats terroristes en nom de l'islam. “Aquesta gentussa són ignorants. En tres mesos els converteixen en emirs, en prínceps. La policia espanyola sap on neixen i on creixen. La gent no s'adona que els musulmans som els que paguem el preu més alt en víctimes. A l'Iraq en moren desenes gairebé cada dia en atemptats gihadistes”.

Més o menys el mateix és el que pensa Bouziane Ahmed Khodja, estrella televisiva i director del programa de TVE Islam hoy. “A Espanya, en general no hi ha un rebuig a la població musulmana. Els espanyols han hagut d'emigrar i entenen què significa deixar el teu país per buscar-te la vida”. Però l'experiència migratòria no vacuna per sempre, adverteix Khodja, pel plató del qual desfilen les personalitats més variades de la comunitat musulmana. “Els polítics espanyols han de mirar a Europa, perquè si no fan res, en el futur estarem com estan ara ells”.

Quan parla del futur, Khodja es refereix a quan els joves musulmans d'avui creixin i desenvolupin una assertivitat de la qual els seus pares, emigrants insegurs i mancats d'autoestima col·lectiva van emmalaltir. “[D'aquí a uns anys, els fills] seran més actius a la societat, formaran els seus partits polítics… els polítics espanyols viuen només el present. No s'adonen que les coses canviaran”.

Raúl González, al capdavant de Musulmanes por la Paz, una associació creada fa un any per lluitar contra la islamofòbia i que pretén treure l'islam de les mesquites i integrar-lo a la vida política i social espanyola, posa també especial èmfasi en les noves generacions. “Tenen una relació amb l'islam més triada. Són universitaris i es troben que la gent que els envolta els considera terroristes i que el primer que els pregunten és si estan d'acord a tallar el cap als infidels o si porten vel perquè els seus pares els oprimeixen. Estan desconcertats i els seus líders religiosos tampoc els aclareixen gaire més enllà de parlar-los dels dogmes de fe”.

Fatima Tahiri, de 25 anys, és una d'aquestes joves criades a Espanya, que ara escriu una tesi doctoral sobre les pràctiques religioses de la segona generació de musulmans. Ella se sent absolutament aliena al món gihadista i la frustra haver de respondre per les accions “d'uns assassins bojos que no tenen res a veure amb la meva religió, però que maten en nom seu”. “Només per ser musulmana, la gent em pregunta de seguida què penso de Bin Laden. No té cap sentit que m'hagi de passar la vida explicant-me”. A la seva mare, amb vel, la van escopir pel carrer. Ella, també amb hijab, es topa sovint amb la incomprensió al seu propi país. “Quan vaig a un mostrador de l'Administració i em veuen amb el mocador, es creuen que no parlo espanyol, o que sóc analfabeta. En altres àmbits no acostumo a tenir problemes”.

La Comissió Islàmica d'Espanya, com les principals associacions musulmanes ha expressat “la seva total condemna als atemptats de París” en una nota en què afegeix: “Aquest terrorisme s'ha convertit a més en un instrument generador d'islamofòbia en mans de tots aquells que busquen difondre l'odi contra l'islam i els musulmans. […]Els judicis per l'11-M van constituir una lliçó de com un estat democràtic pot combatre el terrorisme amb eficàcia dins del respecte al marc constitucional i legal i als principis que la Unió Europea defensa”.

Yusuf Fernández, portaveu de la Comissió, creu que la bretxa entre els musulmans i la resta de la població és menor a Espanya que en altres països europeus però parla d'una islamofòbia latent. “Aquí la gent no crema mesquites com a França o a Suècia, però hi ha pobles on no ens deixen obrir locals de culte. O on fins i tot l'alcalde es mobilitza perquè no ens lloguin locals. Hi ha islamofòbia encoberta de tecnicismes i traves administratives.

Els atacs de París, perpetrats en un moment especialment sensible per als musulmans d'Europa “tindran probablement una repercussió negativa a Espanya. La seva dimensió dependrà en part de com actuïn els mitjans i els mateixos líders musulmans”, creu Yusuf. I assenyala que en alguns mitjans espanyols es criminalitza els musulmans en conjunt; cosa que resultaria impossible en països com el Regne Unit.

A les portes d'una gran mesquita madrilenya, els micròfons de les ràdios i les televisions van acudir ahir a recollir l'opinió dels fidels. Resignats, condemnaven els brutals crims comesos en nom seu, tan inexplicables per a ells com per a la resta dels espanyols.