Petar-se de riure a ritme de Mozart

Dotze músics corresponentment vestits d’etiqueta, un director d’orquestra amb frac. Estan ordenats i asseguts al vestíbul de la parada de metro d'Universitat, entre les línies 1 i 2. Són músics al metro molt particulars. La gent s’amuntega al voltant d’aquesta formació de corda, que comença a tocar. De cop, una viatgera és “segrestada”, és “armada” amb una batuta i… tatxan…! La posen a dirigir l’orquestra. Amb aquest tast, el director Jordi Purtí (autor de la cèlebre Operetta) i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà han presentat, per a sorpresa de viatgers, turistes (no hi podien faltar…) i despistats, Concerto a tempo d’umore, l’espectacle que representaran entre el 14 i el 25 de gener al Teatre Condal de Barcelona.

Jordi Purtí ha creat un concert esbojarrat i de qualitat. Per fer-ho ha comptat amb la col·laboració imprescindible d’aquesta orquestra empordanesa, una formació jove i molt ben preparada en plena celebració del seu quart de segle de vida. La simbiosi resulta perfecta: “Ens ha collat molt”, comenta Carles Coll, el veterà i acreditat cap i fundador de l’orquestra. “És normal i… necessari”, aclareix. Purtí li dóna la raó i tot el mèrit: “Els he collat, sí, però és fonamental que ells siguin bons músics i que tinguin ganes de divertir-se”, diu.

Es tracta, de fet, de passar una bona estona (una hora i 20 minuts) gaudint de peces de música clàssica conegudes de tothom: Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven, Chopin… I petant-se de riure, perquè durant el concert, als músics els passarà de tot. “El director musical ha de ser com Von Karajan dirigint, però… li passen coses”, avança Purtí. I aquestes coses fan anar de bòlid els músics.

En ple concert, per exemple, el director atendrà una trucada de mòbil. Els músics, fidels fins a l’últim sospir, continuaran interpretant al dictat de la batuta, que, a la vegada, es mourà al dictat de la conversa telefònica. Conseqüència: el caos. Però només fins a cert punt, perquè la música sona com la seda en tot moment. “Són uns autèntics virtuosos”, diu Purtí. “Perquè per a un músic, i encara més per a un violí, un viola, un violoncel o un contrabaix, estar al seu lloc, quiet, tranquil i concentradíssim en la partitura és sagrat”.

L’espectacle és tot un seguit de gags amb la música com a fil argumental. A vegades, els músics deixen els instruments i fan pur teatre gestual. En certs moments, faran pujar espectadors a l’escenari i els faran servir de titelles de manera que semblarà que són ells, els espectadors, els que estan tocant els instruments. Brillant.

Tot plegat es manté dins d’una coreografia aparentment desordenada però sempre sota control. “Ho tenim molt rodat”, diu Coll. Aquest concert teatralitzat (o teatre concertat...) es va estrenar a l’abril al Festival Còmic de Figueres i ha passat per Vitòria, Nimes, Manresa... “Amb una resposta del públic realment bona: ens han dit que es fa curt, cosa que vol dir que agrada”, diu Carles Coll, que se sent especialment orgullós de la resposta dels nens: "En un concert normal, la mainada se'ns adormiria; en aquest, s'ho passen bomba". Concerto a tempo d’umore es veurà a Avinyó aquest any i ja té concretada una gira per França i cites a Suïssa i al Canadà. I a Catalunya? “Som emigrants”, claudica Purtí. “Aquí costa moltíssim. Els espais públics no ens obren la porta per més que hi piquem. Per sort, alguns teatres privats han mostrat molt bona voluntat”.