No cedir al terror

Els assassins de París han disparat contra el cor de les nostres llibertats individuals i col·lectives. Aquest crim reforça la certitud que és necessari lluitar contra la ignorància, l'obscurantisme i el fanatisme religiós, en aquest cas el que practica l'islamisme radical, probable responsable de l'últim crim. Per això, davant els cossos destrossats del director del setmanari Charlie Hebdo, dels seus dibuixants principals i dels policies fredament assassinats, cal renovar amb més fermesa que mai la decisió de continuar treballant per la causa de la democràcia.

Els inductors de la matança de París proven de desestabilitzar Europa, aguditzant el conflicte que es viu en aquest continent a propòsit de les comunitats islamistes. I ho fan colpejant la capital del país on l'existència de milions de persones de confessió musulmana és un dels temes favorits del debat públic. Més enllà del duel que afecta el país víctima de la brutalitat de la urpada, heus aquí una tràgica demostració que França es veu empesa cap a la incertesa, enmig de tensions socials exacerbades i políticament dislocada per l'esquinçament de l'esquerra, la desorganització de la dreta i els avanços de l'extrema dreta; precisament la força política que denuncia la immigració com una de les amenaces que pesen sobre el seu país.

Cal donar suport als dirigents de França perquè siguin capaços de mantenir la “unitat nacional” proclamada ahir i gestionar amb cura les emocions creades per la tragèdia, de manera que no desfermi reaccions incontrolables. I constatar la reacció de la seva comunitat musulmana, demostrada en la ràpida condemna del Consell Francès del Culte Musulmà d'"un atac contra la democràcia i la llibertat de premsa" i en les declaracions rotundes de diversos imams davant del salvatgisme de l'acció que ha delmat Charlie Hebdo.

Espanya és un dels països amb més experiència recent per afirmar que el terrorisme no preval contra els desitjos de viure en pau i en llibertat, per forts i reiterats que siguin els seus cops. La immediata i enèrgica repulsa registrada per tot el planeta demostra no només la claredat amb què comprenem avui la naturalesa de l'amenaça, sinó la voluntat d'evitar que les matances posin fi a les llibertats, per molt dolor i tristesa que els seus abjectes autors siguin capaços de sembrar. Correspon al conjunt de la ciutadania la reacció davant aquest fet criminal. I les manifestacions celebrades ahir a la nit en molts indrets de França i d'altres països europeus expliquen la consciència de la intimidació plantejada pels qui pretenen instal·lar un estat de por que retalli les llibertats o provoqui una regressió en el món democràtic, a més de subjugar els mateixos pobles musulmans.

El terrorisme manté una relació esquizofrènica amb els mitjans de comunicació. D'una banda, ataca els que no difonen la imatge que ells volen; d'una altra, els necessiten perquè la seva acció criminal arribi a tots els racons de la societat i faci eficaç la seva acció d'acoquinament. Però la necessitat de “combatre el terror amb la paraula” continua sent tan certa com el 1978, quan EL PAÍS va utilitzar aquesta expressió en un editorial després d'haver estat víctima, al seu torn, d'un atemptat terrorista en plena transició d'Espanya a la democràcia.

Encara que els autors de la matança de París són uns altres, responen al patró comú de tots els poders tirànics de la Terra. El món democràtic se'ls ha de resistir amb mesures de seguretat, naturalment; però, sobretot, exercint les llibertats inherents a la nostra cultura i manera de vida.