“Europa necessita una refundació democràtica, i no amenaces”

Rena Dourou (Atenes, 1974) governa des de l'1 de setembre passat la regió grega de l'Àtica, d'una extensió més gran que Malta o Luxemburg i similar a la de Bèlgica. En aquest territori enorme, que genera el 35% del PIB nacional, viu el 40% dels 11 milions de grecs i, allò més important de cara a les urnes, vota el 30% del cens. En les regionals de maig ho van fer majoritàriament (50,8%) per ella, és a dir, per Syriza, el partit al qual pertany i que lidera les enquestes davant els comicis anticipats del proper dia 25. “No ens van votar perquè els prometíem el cel i els estels, sinó perquè els vam dir la veritat”, subratlla.

Llicenciada en Pedagogia i màster en Polítiques, Dourou va ampliar estudis a França, Turquia i Anglaterra i parla cinc idiomes; un perfil cosmopolita amb una posició molt clara sobre Europa, en un moment en què refermen els advertiments sobre la permanència de Grècia a l'euro, escampades sobretot des d'Alemanya i que aquest dilluns van fer caure un 5,6% la Borsa d'Atenes. “Un article recent  a Der Spiegel desmenteix absolutament tant la cancellera [Angela] Merkel com la Comissió [Europea]. Aquesta tàctica, aquest intent sistemàtic d'amenaçar no és política, sobretot quan molts veuen que l'actual no porta enlloc, només a un atzucac. Avui més que mai Europa necessita una refundació democràtica, amb polítiques que condueixin al desenvolupament i l'ocupació. Es tracta, en altres paraules, del domini de la política sobre els mercats. I aquesta evolució no només implica un o dos països, sinó tot Europa”.

Amb una partida de 13 milions exclusivament per a ajuda d'urgència —d'un pressupost total de 575 milions—, l'Àtica ofereix ajudes “subjectes a uns criteris molt estrictes” a persones privades d'allotjament o llum. “Però no donem menjar, per a això hi ha els menjadors de l'Ajuntament i l'Església. Em resultaria fàcil fer-me una foto en una de les cues [del menjador], però no vull ser una Evita Perón grega”.

Dourou rebutja que la seva experiència al capdavant de l'Àtica sigui el banc de proves d'un futur Govern de Syriza. “Aquí no fem experiments. Vetllem, amb una gestió seriosa i responsable, pel benestar del ciutadà i el medi ambient, amb un poder central advers”. En vigílies d'assumir el comandament de la regió, va demanar al seu predecessor —amb el suport del Govern bipartit— un resum dels comptes i els assumptes pendents, i va rebre com a resposta que aquestes dades podien trobar-se en els webs oficials corresponents. “Naturalment serà molt més fàcil amb Syriza en el Govern central, però no m'he endut cap sorpresa, tot el que m'he trobat ho imaginava”, subratlla, malgrat que ha aconseguit treure endavant des de setembre 150 resolucions. A l'agost, abans de prendre possessió, es va reunir d'un en un amb els 66 alcaldes de la regió —només 10 són de Syriza—, “cosa que no s'havia fet mai abans”, “per assentar les bases d'una nova relació, participativa i igualitària, perquè per a nosaltres no existeixen alcaldes de primera i segona categoria”.

Això mateix demana als seus consellers, un contacte continu amb la realitat, enviant-los, per exemple, a conèixer el principal abocador d'escombraries de la regió, Fylis —amb un volum de 10.000 tones diàries, residus tòxics hospitalaris inclosos, la qual cosa ha motivat les queixes dels veïns—, “perquè veiessin, oloressin i comprenguessin la magnitud del problema”. L'abocador continua funcionant, però Dourou assegura fermament que es tancarà. El mes passat, el Tribunal Europeu de Justícia va imposar a Grècia una multa de 10 milions d'euros per no ajustar-se a la normativa europea i permetre el funcionament de desenes d'abocadors il·legals.