“Europa necessita una refundació democràtica, i no amenaces”
"La política de la UE no porta enlloc, només a un atzucac", afirma la dirigent És el càrrec electe més important del partit liderat per Alexis Tsipras
Rena Dourou (Atenes, 1974) governa des de l'1 de setembre passat la regió grega de l'Àtica, d'una extensió més gran que Malta o Luxemburg i similar a la de Bèlgica. En aquest territori enorme, que genera el 35% del PIB nacional, viu el 40% dels 11 milions de grecs i, allò més important de cara a les urnes, vota el 30% del cens. En les regionals de maig ho van fer majoritàriament (50,8%) per ella, és a dir, per Syriza, el partit al qual pertany i que lidera les enquestes davant els comicis anticipats del proper dia 25. “No ens van votar perquè els prometíem el cel i els estels, sinó perquè els vam dir la veritat”, subratlla.
Llicenciada en Pedagogia i màster en Polítiques, Dourou va ampliar estudis a França, Turquia i Anglaterra i parla cinc idiomes; un perfil cosmopolita amb una posició molt clara sobre Europa, en un moment en què refermen els advertiments sobre la permanència de Grècia a l'euro, escampades sobretot des d'Alemanya i que aquest dilluns van fer caure un 5,6% la Borsa d'Atenes. “Un article recent a Der Spiegel desmenteix absolutament tant la cancellera [Angela] Merkel com la Comissió [Europea]. Aquesta tàctica, aquest intent sistemàtic d'amenaçar no és política, sobretot quan molts veuen que l'actual no porta enlloc, només a un atzucac. Avui més que mai Europa necessita una refundació democràtica, amb polítiques que condueixin al desenvolupament i l'ocupació. Es tracta, en altres paraules, del domini de la política sobre els mercats. I aquesta evolució no només implica un o dos països, sinó tot Europa”.
“[A Syriza] Som europeus pragmàtics”, prossegueix la governadora asseguda en un sofà del seu despatx, amb espectaculars vistes a l'Acròpolis. “No es tracta de si estem a favor o en contra d'Europa o de l'euro, el rellevant és com hem arribat fins aquí i la manera de funcionar de la UE… El 2009, quan entrem al Parlament amb el 4% dels vots, [Alexis] Tsipras ja va advertir que hi hauria una crisi del deute, i el Govern es va fer el desentès”.
Després de dos anys com a diputada (2012-2014), un càrrec que va deixar per preparar l'elecció regional, Dourou és el càrrec electe més important del partit, si bé les competències de l'entitat que presideix són més limitades que les d'una comunitat autònoma o un land alemany. Però no hi ha cap dubte que és l'actiu més gran de Syriza: en la presentació del programa electoral, el dissabte, el de Dourou va ser l'únic nom propi que Tsipras va pronunciar en una hora de discurs. “Ens coneixem des de fa 20 anys i hi confio absolutament; tenim moltes lluites a l'esquena”, assegura Dourou, que no obstant això assegura que no acceptarà cap ministeri en un eventual Govern de Syriza.
“No entenc la política a la manera tradicional, com una carrera professional, ser primer diputat, després ministre, etcètera. Tinc cinc anys per davant com a governadora de l'Àtica i aquí continuaré perquè estic convençuda que puc ajudar els ciutadans. Aquesta és la prioritat de la meva feina, i sobretot alleugerir la crisi humanitària que sofreix la població”, en un context en el qual “l'atur afecta un de cada tres ciutadans, milers de joves emigren per tenir feina, tanquen una pime rere l'altra, i es lluita agònicament pel futur. Per això el nostre ha de ser un treball útil. Aquí i ara. Immediatament”.
Amb una partida de 13 milions exclusivament per a ajuda d'urgència —d'un pressupost total de 575 milions—, l'Àtica ofereix ajudes “subjectes a uns criteris molt estrictes” a persones privades d'allotjament o llum. “Però no donem menjar, per a això hi ha els menjadors de l'Ajuntament i l'Església. Em resultaria fàcil fer-me una foto en una de les cues [del menjador], però no vull ser una Evita Perón grega”.
Dourou rebutja que la seva experiència al capdavant de l'Àtica sigui el banc de proves d'un futur Govern de Syriza. “Aquí no fem experiments. Vetllem, amb una gestió seriosa i responsable, pel benestar del ciutadà i el medi ambient, amb un poder central advers”. En vigílies d'assumir el comandament de la regió, va demanar al seu predecessor —amb el suport del Govern bipartit— un resum dels comptes i els assumptes pendents, i va rebre com a resposta que aquestes dades podien trobar-se en els webs oficials corresponents. “Naturalment serà molt més fàcil amb Syriza en el Govern central, però no m'he endut cap sorpresa, tot el que m'he trobat ho imaginava”, subratlla, malgrat que ha aconseguit treure endavant des de setembre 150 resolucions. A l'agost, abans de prendre possessió, es va reunir d'un en un amb els 66 alcaldes de la regió —només 10 són de Syriza—, “cosa que no s'havia fet mai abans”, “per assentar les bases d'una nova relació, participativa i igualitària, perquè per a nosaltres no existeixen alcaldes de primera i segona categoria”.
A la porta del despatx esperen el seu torn diverses persones, malgrat ser vigília de Nadal (l'ortodoxa se celebra aquest dimarts), en un no parar de consultes i gestions. “ No és concebible que jo tingui un despatx tan descomunal, i els treballadors no tinguin ni espai per moure's, i no ho dic perquè és d'esquerres, sinó perquè cal treballar en condicions dignes”. Sobre l'espectacular panoràmica que presideix l'estada, afirma: “Gairebé ni m'hi fixo, la veritat, em passo el dia corrent i treballo set dies a la setmana”.
Això mateix demana als seus consellers, un contacte continu amb la realitat, enviant-los, per exemple, a conèixer el principal abocador d'escombraries de la regió, Fylis —amb un volum de 10.000 tones diàries, residus tòxics hospitalaris inclosos, la qual cosa ha motivat les queixes dels veïns—, “perquè veiessin, oloressin i comprenguessin la magnitud del problema”. L'abocador continua funcionant, però Dourou assegura fermament que es tancarà. El mes passat, el Tribunal Europeu de Justícia va imposar a Grècia una multa de 10 milions d'euros per no ajustar-se a la normativa europea i permetre el funcionament de desenes d'abocadors il·legals.
Habitual en les tertúlies televisives fins que va assumir el govern de l'Àtica, el juny de 2012 en va ser protagonista involuntària, en agredir-la en directe, a ella i a una diputada comunista, el portaveu del partit neonazi Aurora Dorada (AD), Ilias Kasiadiaris. “No tinc cap por; no tinc dret a tenir-ne perquè estic aquí per ajudar i assumeixo les meves responsabilitats. Quan va succeir, em va oferir escorta el Ministeri de l'Interior, però no la vaig acceptar. Ara no són tan provocadors, però abans inquietaven la dreta i l'esquerra. AD ha estat una eina usada pel Govern per sembrar la por”.
