Houellebecq contra la França de l’islam

Michel Houellebecq ho ha tornat a fer. Hores abans de la publicació del seu nou llibre, que arribarà demà a les llibreries franceses, l'escriptor ja es pot felicitar d'haver provocat un gran escàndol. El motiu és l'argument de la seva nova novel·la, Soumission (Submissió), relat futurista que retrata una França convertida en règim islàmic després de la victòria d'un nou partit, Fraternitat Musulmana, en les presidencials del 2022.

El seu candidat, Mohammed Ben Abbes, ha superat Marine Le Pen en la segona volta de les eleccions, gràcies al suport de la resta de forces polítiques, decidides a impedir la victòria inevitable de la ultradreta. El país dibuixat per Houellebecq, una imatge deformada de la França d'avui, esquiva “els últims residus d'una socialdemocràcia agonitzant” i està poblada per ciutadans desencantats per la política, només “galvanitzats per la seva adoració a esportistes, modistes, actors i models”, que es limiten a veure "reality shows sobre l'obesitat” a la televisió mentre mengen “plats precuinats fiables per la seva insipidesa”.

En aquest paisatge, Houellebecq situa un narrador anomenat François, professor universitari que voreja la quarantena i especialista en Huysmans, gran figura del decadentisme vuitcentista i autor de A contrapèl, que es va convertir del protestantisme al catolicisme al final de la seva vida. En el llibre, François preveu un altre tipus de metamorfosi religiosa: la necessitat de convertir-se a l'islamisme davant les circumstàncies polítiques. Davant les turbulències que s'anuncien, el narrador deprimit (i claríssim alter ego de l'autor) es refugia a la França profunda, on visita ciutats medievals i degusta grans banquets regats amb armanyac. Quan torna a París, dies després del desenllaç electoral, es troba cara a cara amb un país que ja no reconeix.

La Sorbona és ara una universitat islàmica finançada per emirs riquíssims, amb les parets decorades amb versos del Corà i un rector casat amb tres dones, una d'elles adolescent. Com François, els professors que no s'han convertit a l'islam a temps els han fet jubilar, però monarquies petrolieres han posat pensions astronòmiques a la seva disposició. La xaria no s'ha aplicat, però l'escot i la minifaldilla han estat prohibits. I les dones, instades a retirar-se del mercat laboral a canvi de quantioses ajudes públiques. Els trens ofereixen menú halal. Turquia, Argèlia i el Marroc han passat a ser membres de la Unió Europea, en el marc de la “reconstrucció de l'Imperi Romà” a què aspira el nou president.

Houellebecq assegura que no ha escrit el llibre amb ànim provocador. “No prenc partit, no defenso cap règim. Denego tota responsabilitat”, ha declarat l'escriptor a la revista literària The Paris Review. “He fet una acceleració de la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres. Condenso una evolució que, al meu entendre, és versemblant”.

No és estrany que la polèmica adquireixi dimensions d'assumpte d'estat. En el seu nou llibre, Houellebecq contraposa les arrels de la cristiandat medieval –el protagonista es refugia en un poble anomenat Martel, com l'home que va aturar als àrabs a Poitiers l'any 732– i una invasió musulmana de trets gairebé burlescos, adobada amb teories abjectes que ressonen en el clima polític actual. El llibre sembla beure de la Gran Substitució formulada pel filòsof Renaud Camus, acusat d'incitació a l'odi racial, que apareix a la novel·la com a autor (fictici) dels discursos de Marine Le Pen. Segons Camus, la població europea acabarà sent substituïda per pobles immigrants que provocaran un canvi de civilització.

El llibre ja ha generat tantes opinions entusiastes com escandalitzades, pronunciades per un reguitzell habitual de comentaristes mediàtics, des del filòsof Alain Finkielkraut —que va assegurar que Houellebecq parla d'“un futur que no és segur, però plausible”— fins al presentador Ali Baddou, que va manifestar ahir que el llibre li havia fet venir “ganes de vomitar” per la seva “islamofòbia”. El director del diari Libération, Laurent Joffrin, va escriure que el novel·lista no fa res més que “escalfar el seient de Marine Le Pen al Café de Flore”, refugi de la intel·lectualitat parisenca, fent entrar les tesis ultradretanes sobre la suposada invasió musulmana al quadrilàter de la literatura. I el mateix François Hollande, presentat a la novel·la com un polític acabat, va afirmar ahir en una entrevista que llegirà la novel·la “perquè provoca un debat”, però va instar els seus conciutadans a no deixar-se “devorar per la por i l'angoixa” que el llibre reflecteix.

Ja en 2001, Houellebecq va afirmar: “L'islam és la més ximple de les religions”. Fa quatre anys, en la televisió israeliana, va afegir: “La tendència a col·laborar amb un poder perillós, en aquest cas el fonamentalisme islàmic, és dominant a França”. A Soumission, descriu un islam que presenta com a “moderat”, encara que en realitat respongui a trets reaccionaris. El filòsof Abdennour Bidar ha denunciat la seva “imatge errònia” de l'islam, que dibuixa com fonamentat en “la submissió a Déu, les dones a casa, el vel i la poligàmia”. Houellebecq jura que hi ha reexaminat les seves opinions passades. “En el fons, el Corà és millor del que pensava, després de rellegir-lo… o més aviat de llegir-lo. La conclusió és que els gihadistes són musulmans dolents”, ha matisat aquesta setmana.

Soumission és la nova novel·la de Michel Houellebecq (La Reunió, 1956), exinformàtic del Parlament francès que va saltar a la fama amb Ampliació del camp de batalla, el 1994. Aquest dandi reaccionari, que ha dit "que sent autèntic afecte per Sarkozy", és conegut per les seves declaracions contra el feminisme o l'herència del Maig del 68 o a favor del turisme sexual. Omnipresent en la vida cultural del seu país, en els últims mesos ha publicat una antologia poètica, ha protagonitzat dues pel·lícules, ha exposat les seves fotografies a París i ha creat una adaptació teatral de Les partícules elementals.

Amb la seva novel·la anterior, El mapa i el territori, va aconseguir el Premi Goncourt. Es creia que l'enfant terrible s'havia reformat fins que ha arribat el seu nou llibre.