L’allau d’irregulars a la UE bat rècords el 2014 amb 270.000 persones

Fa poc més d'un any, diversos centenars de taüts blancs deixaven una imatge esgarrifosa en un hangar de l'aeroport de l'illa italiana de Lampedusa després de dos grans naufragis successius. Des de mitjan 2013 se succeeixen les imatges d'immigrants subsaharians gronxant-se al capdamunt de la tanca de Melilla. Les fredes xifres no poden competir amb aquestes fotografies, però són cada vegada més impactants: l'agència europea de fronteres, Frontex, estimava aquest divendres l'entrada d'immigrants irregulars a la Unió Europea en 270.000 persones el 2014, gairebé un 60% més que l'any anterior i molt per sobre dels 140.000 anuals que van desfermar l'alarma durant la primavera àrab el 2011. El nord de l'Àfrica i el Pròxim Orient, amb el llarg conflicte a Síria com a punta de llança, continuen sent una olla de pressió difícil de contenir a la vista de la inestabilitat de la ribera sud del Mediterrani.

Europa, sumida en una greu crisi econòmica, amb un atur desbocat i incapaç d'abordar de manera estratègica els seus problemes demogràfics, continua mirant cap a una altra banda. Itàlia va engegar a finals del 2013 una gran operació —que va denominar Mare Nostrum— de patrulles i rescat, que incloïa una despesa de nou milions d'euros mensuals per mantenir 32 vaixells, dos submarins i 900 militars alerta per evitar tragèdies. L'operació Mare Nostrum ha salvat unes 150.000 vides. Però una combinació de diversos factors hi està posant fi: Roma no vol assumir en solitari els costos d'aquesta operativa, però els socis es resisteixen a cotitzar per les estretors pressupostàries, i diversos països, encapçalats pel Regne Unit, asseguren fins i tot que l'operació Mare Nostrum contribueix al denominat efecte crida.

L'operació Mare Nostrum ha salvat 150.000 vides en poc més d'un any

Frontex va començar a rellevar aquest vast desplegament militar italià l'últim trimestre del 2014 amb el desplegament de l'operació Tritó: un modest equip de quatre avions, un helicòpter i set vaixells. “Però els resultats no poden ser els mateixos: aquesta operació té un terç del pressupost de Mare Nostrum i el seu objectiu és la gestió i vigilància de fronteres, no pas les operacions de salvament”, va afirmar aquest divendres a aquest diari Gil Arias, director executiu adjunt de Frontex.

El veritable efecte crida és un altre: l'abismal diferència de riquesa i benestar entre Àfrica i Europa és l'imant més potent per a una població africana jove que fuig de la pobresa i la violència. La marea de sense papers puja per diversos flancs, però Itàlia continua sent la tessel·la fonamental d'aquest mosaic, la destinació de la principal ruta que utilitzen els refugiats sirians i de la Banya d'Àfrica, sovint, des de les costes de Líbia. Entorn de 170.000 immigrants irregulars van arribar a les costes italianes l'any passat, segons Frontex, una xifra similar a la de tots els que van arribar a la UE el 2013. El Mediterrani Oriental i la frontera entre Grècia i Turquia, juntament amb els Balcans i, en menor mesura, Espanya, són les altres vies d'accés més destacades. Frontex té ja confirmats 230.000 casos, però a falta de disposar de les últimes dades que han d'enviar els estats membres eleva a 270.000 l'estimació final d'entrades el 2014, cosa que suposa un rècord absolut de travessies irregulars de la frontera exterior de la UE des que aquesta agència recull dades, amb posterioritat a la guerra dels Balcans.

Abans arribaven en llanxes i en petits vaixells pesquers, creuaven les tanques a Ceuta i Melilla. Però ara hi accedeixen fins i tot en vaixells de càrrega. Frontex assegura que la localització a Itàlia del vaixell Ezadeen, de 73 metres d'eslora, amb més de 450 immigrants clandestins al seu interior —el segon vaixell amb centenars de persones a bord en tot just tres dies— confirma les sospites de l'agència respecte a un canvi en el modus operandi de les màfies que es detecta des de finals de l'any passat. “Més que per la desaparició de Mare Nostrum, les màfies estan abandonant les embarcacions lleugeres des de Líbia i es decanten ara pels vaixells que salpen de Turquia tant pel canvi en les condicions meteorològiques —més adverses— com pel fet que són més lucratius: porten més gent i poden cobrar preus molt superiors perquè ofereixen més seguretat”, apunta Arias. Frontex es desmarca així de Nacions Unides, que aquest divendres atribuïa a la conclusió de Mare Nostrum aquest canvi de tàctica.

La meitat de les arribades de clandestins s'ha produït a Itàlia

Brussel·les va sortir aquest divendres al pas amb l'habitual declaració de bones intencions. Un portaveu de la Comissió Europea va assegurar que la lluita contra les xarxes que introdueixen massivament immigrants sense papers a la Unió Europea serà una de les “prioritats” aquest 2015.

El president de la Comissió, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, s'ha compromès a reforçar les capacitats operatives de Frontex. Però malgrat les promeses de Juncker —i els gestos del papa Francesc, molt actiu després de la tragèdia de Lampedusa —, res d'això no és senzill a Europa en absència d'una posició comuna entre els estats membres.

Tritó ja va ser una solució de compromís per a un problema que va provocar un enfrontament entre els països més afectats —encapçalats per Itàlia— i els que rebutgen en rodó operatives com la de Mare Nostrum per evitar l'efecte crida. Sense empenta encara a Brussel·les i amb els líders europeus més preocupats en la difusa sortida de la crisi, tampoc Alemanya veu motius per a un canvi d'estratègia: “Aquest fenomen nou —l'ús de vaixells de càrrega— no demana un canvi d'estratègia en la política europea d'asil”, van assegurar fonts de la cancelleria a l'agència DPA.