“Sóc tímid però Messi ho és més; em feia vergonya preguntar-li res”

Martín Palermo (La Plata, Buenos Aires; 1973) no dribla cap tema. Multicampió i màxim golejador de la història del Boca Júniors (236 gols), a l'Estat espanyol la seva carrera va ser fugaç entre Vila-real, Betis i Alabès, i no va poder explotar la seva arma principal, el gol. L'exdavanter i ara tècnic de l'Arsenal FC, serè i reflexiu, analitza la seva vida en el futbol.

Pregunta. De petit anava per tot arreu amb la pilota?

Resposta. Sí, amb el futbol. De ben jove, al barri, sempre estava amb la pilota. Jo era qui duia la pilota a l'escola.

P. Això és més de porter que no pas de golejador.

R. I bé… era porter. Als sis anys vaig començar a jugar de porter a l'Estudiantes. Tot ho feia pel meu germà, que és més gran que jo, i de menut ho volia fer tot com ell. Fins que, als onze anys, vaig passar a jugar de davanter i ja no ho vaig deixar mai més.

P. Què aconsella als joves jugadors?

R. Que si van triar ser futbolistes ho han d'explotar tot al màxim, ser intel·ligents i professionals. No es viu tan sols del moment d'aconseguir la possibilitat de comprar el cotxe, el telèfon, o estar sempre vivint coses d'adolescents. Avui, en el futbol argentí, per a un noi és més fàcil arribar a Primera, hi ha equips amb menys recursos i és abismal la diferència de coneixements i preparació que tenen els joves quan arriben a la Primera Divisió. A qualsevol plantilla hi ha sis o set futbolistes que no han jugat ni deu partits i, pel sol fet de formar part del grup, es creuen amb dret a moltes coses.

P. En la seva última etapa com a jugador del Boca vostè va anar a buscar a companys joves a la discoteca?

R. És una situació que es va produir una o dues vegades. Recordo una situació en què havíem perdut un clàssic i em vaig assabentar que un dels nois havia sortit a fer un volt. Vaig sortir a buscar-lo per evitar problemes amb alguns aficionats que hi havia pels voltants. Com es pot imaginar, després de perdre un clàssic no és habitual per als seguidors trobar-se un jugador a la discoteca.

P. Com es protegeix el futbolista de tot el que és extraesportiu?

R. Per a això no estàs mai preparat. Jo vaig haver d'aprendre molt tot sol. Gent que se t'apropa, amics del moment i que després desapareixen, la nit, la premsa, i un munt de situacions que a les divisions inferiors no et preparen per afrontar. També hi ha l'educació i la formació dels pares, però hi ha situacions per a les quals no et poden preparar i cal viure-les.

P. Com són els equips del Palermo entrenador?

R. Tenen ordre, cosa que és primordial. Són equips segurs, ben estructurats, amb una identitat, i amb jugadors que s'entreguen al màxim durant els 90 minuts. I després, segons les característiques dels jugadors, la proposta de joc pot canviar.

P. No està aferrat a un sistema?

R. No, tots els equips tenen les alternatives que, com a conseqüència de la tècnica dels jugadors, et poden permetre implementar la teva forma de joc. És fàcil ser el Barça i el Madrid, tenir aquests jugadors i morir amb les teves formes. Jo sempre vull un equip protagonista, amb pressió alta i agressivitat per atacar.

P. El seu millor record del futbol és el Mundial de Sud-àfrica?

R. Seria injust si només destaco Sud-àfrica. Encara que un Mundial no es pot comparar amb res més, no hi ha final de la Libertadores, no hi ha final de la Intercontinental, no hi ha final de res que sigui tan gran [va jugar només uns minuts, i va marcar un gol].

P. Messi va arribar a Sud-àfrica millor que al Brasil?

R. No, jo crec que encara li faltava una mica. Li faltava assumir el rol de líder. Sentir-se important dins del grup. No sé si va ser la capitania o l'experiència però al Brasil estava més format. Va arribar a Sud-àfrica després de guanyar molts títols però a la selecció encara havia d'assumir aquest rol. Al Brasil es va veure un Messi més participatiu amb el grup.

P. Va compartir un viatge de dues hores i mitja amb ell a l'autocar sense parlar?

R. Sí, el viatge a Pretòria.

P. Un silenci incòmode?

R. No, de cap manera, ja el coneixia perquè sempre viatjàvem junts i les nostres famílies vivien en el mateix complex. Jo parlava més amb els seus germans que no pas amb ell. Jo sóc tímid però Leo ho és més que jo. A mi m'hauria agradat preguntar-li coses del Barcelona però em feia vergonya.

P. Què li hauria preguntat?

R. Què significa estar en un club tan important com el FC Barcelona, com és el dia a dia o com és la gent. Jo sé què és el Boca però no crec que el Madrid ni el Barça s'hi assemblin gens. Jo volia que un representant tan important com ell m'ho expliqués.

P. Joaquín Sabina li va demanar permís per utilitzar el seu nom a la cançó Dieguitos y Mafaldas?

R. No. Em va sorprendre perquè jo no en sabia res i un dia el vaig conèixer a Màlaga. Estàvem concentrats amb el Vila-real i algú em va dir que Sabina m'havia citat en una cançó i que em volia conèixer. I jo pensava: “Què li havia de dir?”. L'hi vaig agrair i em va demanar que quan tornés a l'Argentina volia que l'anés a veure a un concert. Ho vaig complir, hi vaig anar tres vegades.