Mor el dibuixant Máximo San Juan
L'il·lustrador, de 82 anys, ha mort al seu domicili madrileny a causa d'una parada cardíaca
![Rocío García](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F6f5b4128-e8dc-4342-945a-f1d427912007.png?auth=c04cf3469a7e46b5fead72bcccef8669c945185b2e8fe268c3c003dc569d22b1&width=100&height=100&smart=true)
![El dibuixant Máximo San Juan.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BNVR2HKL456UYRQKJA2BY3KJ4Y.jpg?auth=950e9fe6d9d5edd8ec257b6c54f95b494fb3f9b7f0ea04ce867ed2d565c56b3a&width=414)
El dibuixant i vinyetista Máximo San Juan ha mort avui al seu domicili madrileny als 82 anys a causa d'una parada cardiorespiratòria, segons han confirmat a EL PAÍS fonts de la família. Demà, a les 14.00, està prevista la seva incineració al parc cementiri La Paz.
Nascut a Membrilla de Castrejón, Burgos, el 1932, Máximo va dedicar la seva vida professional a la il·lustració en publicacions com EL PAÍS, Pueblo, La Cordorniz, El Correo Catalán i ABC, l'últim mitjà en què va col·laborar. També és autor de diversos llibres entre els quals destaquen Historias impávidas; Este País; Carta abierta a la censura; Diario Apócrifo; Animales políticos; No a la OTAN y otros incordios; Hipótesis o El poder y viceversa. A més dels milers de dibuixos i centenars de textos publicats, Máximo va adaptar el 1977 l'obra teatral La tierra es redonda, d'Armand Salacrou.
Després d'un període inicial en la ràdio com a locutor i cap de Programes a la Cadena Azul, la carrera com a il·lustrador de Máximo comença el 1962, quan s'instal·la a Madrid i publica els primers dibuixos a la revista Juventud i al diari Arriba, en el qual van aparèixer els seus dibuixos, acudits i textos durant dos anys (1962-1964).
![Última vinyeta publicada per Máximo a EL PAÍS. Vegeu <a href="http://politica.elpais.com/autor/maximo/a/">totes les seves vinyetes en el diari aquí</a>](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JZF4UESCMCDDHA5EPNNYFGR7QE.jpg?auth=a9a9ae943ca4d14f8460b1d68beec9163b53e99beab26441e12ede7677761e35&width=414)
Va col·laborar en el magazín Don José i el 1964 va ser contractat per Emilio Romero per treballar al diari Pueblo, on escrivia un acudit diari per a la pàgina editorial i per a la secció Cortíssimo, de caràcter humorístic. Durant la seva etapa a Pueblo també va col·laborar per a Mundo, La Codorniz i El Correo Catalán. El març del 1974 va marxar de Pueblo, a causa d'un conflicte motivat per un article a la revista Por Favor en què es criticava Emilio Romero, i Máximo va passar a col·laborar en aquesta publicació.
Així mateix, va deixar La Codorniz, en la qual escrivia un comentari d'actualitat titulat Diario Apócrifo, i el maig del 1976 va començar a treballar en el nou EL PAÍS, on va publicar fins a l'octubre del 2007. Mesos després, el 13 d'abril de 2008 va reaparèixer amb les seves vinyetes al diari ABC.
Va fer exposicions individuals i va participar en col·lectives, entre les quals destaca la I Muestra de Humor Gráfico de la Universitat d'Alcalà, així com una antologia dels seus dibuixos per a EL PAÍS, que es va exposar al Museu d'Art Contemporani de Sevilla.
Máximo San Juan estava casat amb Pilar Guijarro Ortiz de Zárate i era pare de quatre fills, entre ells l'actor Alberto San Juan.