Consultes i democràcia

Existeix una opinió ciutadana creixent, amb una intenció democràtica noble, que considera que els governs, sobretot els locals i regionals, han d'organitzar permanentment consultes vinculants per decidir sobre el desenvolupament de projectes i la implementació de polítiques públiques. Però el que resulta paradoxal és que si es fes així ens trobaríem en una situació d'irresponsabilitat pública i debilitació del funcionament de la democràcia.

És una bona actitud portar a consulta temes que afecten tots els ciutadans, que es relacionen amb el model de futur de la ciutat, i en el qual existeixen alternatives clares i diàfanes. Però aquestes circumstàncies es donen molt poc.

En efecte, en els temes urbans i territorials els desafiaments són cada cop més complexos. La mobilitat, una nova centralitat, la producció d'espai públic, la revitalització d'un barri, o les polítiques d'inclusió social tenen una gran varietat d'aspectes: sostenibilitat, cohesió social, economia, identitat, generació d'ocupació, etcètera. La complexitat és, segons E. Morin, el que es teixeix conjuntament. Sotmetre la complexitat a una resposta binària de “sí” o “no” és desnaturalitzar el problema i impossibilitar una presa de decisió adequada per al futur de la ciutat.

Els projectes urbans afecten els interessos ciutadans de manera contradictòria

En segon lloc, els projectes urbans afecten els interessos ciutadans de manera contradictòria. Tenim, per exemple, el cas dels conflictes denominats "Aquí no". Són aquells en els quals localitzar un servei per combatre les drogodependències, una residència d'avis, etcètera, que és d'interès per a una bona part de la ciutadania, topa amb l'interès de sectors veïnals al barri en què s'ubicarà l'equipament. Sotmetre els temes a consulta binària significa enfrontar els ciutadans de manera permanent, la qual cosa és una irresponsabilitat.

D'altra banda, sabem des de la publicació d'El príncep de N. Maquiavel que davant d'una nova llei o projecte, la gent que es mobilitza és la que pensa que en sortirà perjudicada de manera immediata. Els beneficiaris rarament es mobilitzen, ja que pot ser un tema que els afectarà probablement en un futur. És per això que en la gran majoria de consultes hi participa poca gent, i generalment guanya el “no” amb rotunditat, tal com va passar amb la consulta sobre la reforma de la Diagonal a Barcelona. Deixar la decisió a la participació directa significa que els interessos de la majoria dels sectors ciutadans no seran tinguts en compte.

En la gran majoria de consultes hi participa poca gent i generalment guanya el “no”, tal com va passar amb la reforma de la Diagonal

La pràctica habitual de la consulta vinculant impedeix l'exercici de la responsabilitat pública i democràtica. La responsabilitat democràtica d'un govern representatiu consisteix en el fet que els projectes i les polítiques articulin al màxim l'interès general de la ciutat. I què és l'interès general? L'interès general és una construcció política de la suma coherent de tots, o de la gran majoria, dels interessos legítims del conjunt de sectors de la ciutadania. En aquest sentit la representació reflecteix molt millor la pluralitat social que els plebiscits.

La pràctica habitual de les consultes plebiscitàries expressa simplisme davant la complexitat, més conflictivitat interveïnal, exclusió de facto d'amplis sectors ciutadans i irresponsabilitat pública. Són les conseqüències paradoxals d'una opció política que pretén més democràcia. Diguem-ho clar, els defectes d'una democràcia representativa no poden ser superats mitjançant una suposada democràcia directa, sinó per la via d'incrementar la qualitat de la representació.

La complexitat social de les ciutats exigeix uns sistemes de participació i de consulta eficaces, que permetin tenir en compte de manera prèvia a l'elaboració de polítiques i projectes, les necessitats i interessos legítims de tots els sectors implicats sense excepció; i a partir dels quals, i només així, elaborar les polítiques i projectes que articulin el màxim d'aquests interessos legítims.

Assegurar un projecte viable que respongui als interessos ciutadans és responsabilitat ineludible dels representants electes, que no només han de demostrar a la ciutat que és un projecte que efectivament assumeix els objectius i necessitats explicitades, sinó que a més han de promoure el compromís i la cooperació ciutadana perquè el projecte tingui el màxim impacte social.

Josep Maria Pascual Esteve és economista i sociòleg.