El Rei apel·la a “tallar la corrupció de soca-rel, sense contemplacions”

L'atur i la corrupció són els problemes principals d'Espanya, per a la majoria dels ciutadans, segons tots els estudis d'opinió, i també per al rei Felip. En el seu primer missatge nadalenc després de l'abdicació de Joan Carles I el mes de juny passat, la xacra de la corrupció, el desprestigi de les institucions, la precarietat econòmica, la garantia de l'Estat del benestar i “els inacceptables” índexs d'atur han ocupat el missatge reial, junt amb la preocupació per Catalunya. La Constitució del 1978 continua mereixent tot el respecte encara que va animar a “seguir construint junts un projecte” que respecti la pluralitat i “generi il·lusió”. No va advocar per la reforma de la Constitució, però tampoc es va quedar en una tesi immobilista. Els dubtes sobre si anomenaria els avatars judicials de la seva germana, la infanta Cristina, i el seu cunyat, Iñaki Urdangarin, es van buidar a favor de no esmentar-los. No obstant això, la crida a “tallar la corrupció de soca-rel i sense contemplacions” podria interpretar-se com l'extensió de la seva condemna als fets delictius, segons el jutge que s'encarrega de la instrucció, que envolten la seva germana i el seu cunyat. El rei no va modificar el seu discurs després de conèixer la interlocutòria per la qual la infanta s'asseurà al banc dels acusats per delictes fiscals.

Des d'una sala del palau de la Zarzuela, condicionada per donar sensació de proximitat, el rei Felip es va col·locar entre els espanyols per posar un fil conductor entre la crisi econòmica i els comportaments corruptes, que provoquen “indignació i desencantament”. Pel fons i la forma, ha volgut enviar el missatge d'un temps nou en relació amb la institució que ell encarna. No és que Joan Carles no condemnés la corrupció, que ho va fer fa dos anys en proclamar que la justícia era igual per a tothom, tot just saltar el cas Urdangarin, però el llenguatge del seu successor és molt més directe i va entrar sense embuts als assumptes que considera essencials sense entretenir-se en recursos retòrics. Primer, els problemes que preocupen els espanyols, però esquitxat de crides a l'esperança sobre bases realistes. “Necessitem una regeneració profunda de la nostra vida col·lectiva. I en aquesta tasca, la lluita contra la corrupció és un objectiu irrenunciable”.

En aquest tercer discurs institucional, després del que va pronunciar a l'octubre en el lliurament dels premis Príncep d'Astúries, i el de la seva proclamació, al juny, es posa més afany en la condemna a les conductes irregulars encara que reitera que es necessita “un gran impuls moral col·lectiu” i “una profunda regeneració de la nostra vida col·lectiva”. Aquests conceptes són presents en el discurs del Govern però també en el de les forces polítiques de l'oposició i dels sindicats.

El Rei sap que en aquests moments el Parlament ha començat la tramitació d'un paquet de mesures contra la corrupció. “És cert que els responsables de conductes irregulars estan responent; això és una gran prova del funcionament del nostre Estat de dret”, va afirmar el Rei en el seu discurs del 24 de desembre.

Els casos de corrupció provoquen escàndol però els seus autors s'enfronten als tribunals com es veu dia a dia. També la seva germana i el seu cunyat, la causa del qual està en fase molt avançada i amb unes peticions de càstig, en termes penals, de gran calibre. El Rei tampoc s'abona al discurs rupturista que la corrupció envaeix tots els polítics i és generalitzada entre els servidors públics. No ho és si es té en compte el nombre de corruptes entre els polítics i l'alarma hauria de descendir si s'atén al grau de neteja dels funcionaris de les administracions. “Una gran majoria de servidors públics exerceix les seves tasques amb honradesa i voluntat de servir els interessos generals”, va apuntar Felip. Un terç del seu discurs es va dedicar a la corrupció perquè “és necessari evitar que aquestes conductes [irregulars] arrelin en la nostra societat i es puguin reproduir en el futur”.

El discurs advoca per una renovació profunda de la “vida col·lectiva”

De la condemna a la corrupció se'n va anar a l'economia, “que continua sent un motiu de greu preocupació per a tothom”. En primer lloc, l'atur. “Els índexs de desocupació encara són inacceptables i frustren les expectatives dels nostres joves i de molts més homes i dones que fa temps que són a l'atur”. Una de freda i una de calenta; reconeixement del que tothom sap però, també, que les empreses espanyoles són capdavanteres “en molts sectors”, fora d'Espanya. La seva conclusió és evident, com és que l'economia “no ha estat capaç, encara, de resoldre de manera definitiva el desequilibri fonamental”, en referència a la incapacitat de crear ocupació.

La lluita contra l'atur “és la gran prioritat”, va invocar, com també ho fan el Govern i l'oposició, tot i que entre ells hi ha diferències en les fórmules per abordar-la i sobre com aturar la crisi econòmica; però en això no va entrar el Monarca, excepte la crida a la unitat.

“La força d’Espanya ve de la suma de les diferències”

El Rei va inaugurar amb l'economia el capítol de la unitat com una fórmula per intentar resoldre els problemes de tota índole. “El sacrifici i l'esforç dels ciutadans durant la crisi econòmica exigeix que els agents polítics, econòmics i socials treballin units permanentment en aquesta direcció, anteposant només l'interès de la ciutadania”. L'economia “ha d'estar al servei de les persones”. El sacrifici dels ciutadans durant la crisi econòmica “exigeix que els agents polítics, socials i econòmics” treballin junts.

Sense floritures, a mig discurs ha anunciat que es referiria “a la situació que viu actualment Catalunya”, vinculat a la vigència de la Constitució del 1978, a la qual va atribuir la proclamació “de la unitat històrica i política” d'Espanya i el dret de tots a sentir-se i ser respectats en la seva pròpia personalitat, “en la seva cultura, tradicions, llengües i institucions”.El Rei manté la seva disposició a fer el que pugui per al “retrobament”. No va ser ambigu sobre la unitat de la nació. “El que fa d'Espanya una nació amb una força única és la suma de les nostres diferències”. Sense assenyalar la fórmula, sí que va defensar que continuem “construint tots junts un projecte que respecti la pluralitat i que generi il·lusió en el futur”.