La literatura segueix viva a la ràdio

A poc a poc, les paraules aconsegueixen que la nostra ment comenci a recrear un altre lloc, personatges que inesperadament cobren vida i es mouen en aquest altre món que es va construint en la nostra imaginació. L'oient es trasllada a un altre espai, el mateix efecte que aconsegueixen les pàgines d'un llibre però, en aquesta ocasió, és l'oïda el sentit que està alerta. La responsable que això pugui passar és el que alguns anomenen la màgia de la ràdio. Encara que el radioteatre fa temps que va perdre la batalla davant del món audiovisual, la literatura es resisteix a desaparèixer de les ones i segueix reclamant el seu espai a la programació radiofònica.

Com l'any passat, el Nadal torna a ser el moment triat per la Cadena SER per tractar de congregar els oients disposats a gaudir d'una experiència diferent. Si l'any passat va ser Cuento de Navidad, de Charles Dickens, el que va amenitzar el matí del 25 de desembre de l'emissora, aquest any serà la història de Nuestra ciudad, obra de Thornton Wilder, la que s'estrenarà a les 12.00 del dia de Nadal. “L'any passat va ser tot un èxit la representació de Cuento de Navidad i aquest any calia triar una obra a l'altura i que tingués en certa manera l'‘esperit nadalenc’. Vam pensar en obres com El trencanous o El llarg dinar de Nadal, però eren massa visuals, més complicades”, explica el guionista i director Juan Cavestany, responsable de la versió i direcció d'aquesta representació nadalenca. El mateix esperit que l'any passat i, també, repartiment de luxe davant els micròfons, amb actors com Josep M. Pou, Carmen Machi, Elvira Mínguez, Javier Cámara, Juan Echanove o Pepe Viyuela. “El text és una apel·lació a viure el moment, a aprofitar la vida, un missatge molt poètic que transcendeix el punt de vista religiós del Nadal”, afegeix Cavestany sobre l'obra, que es va gravar entre finals de novembre i principis de desembre.

RNE prepara per al 2015 una nova adaptació d'‘El Quixot’

Traslladar a les ones un text que va ser concebut per representar-se sobre un escenari no és senzill. “Hi ha dos reptes principals. D'una banda, la dificultat actoral, com agafar un text dels anys trenta, molt americà, i fer que ressoni ara”. Per a això, va recomanar als actors que s'oblidessin de la por de semblar que estiguessin doblant una pel·lícula antiga i aportessin la seva pròpia personalitat als personatges. L'altra dificultat que es va trobar van ser els canvis de localització. “Té un muntatge molt cinematogràfic, i això és tot un repte a la ràdio. És el narrador qui introdueix les coses, els personatges, detalla les el·lipsis…”.

La literatura segueix viva en la ràdio

Cavestany destaca la il·lusió que genera als actors, acostumats a cinema, teatre i televisió, aquestes representacions radiofòniques, la mateixa il·lusió que demostren els responsables de la versió del Quixot que Ràdio Nacional d'Espanya prepara per al 2015, quan es compleixi el quart centenari de la publicació de la segona part de la novel·la de Cervantes. “És un repte, però aquesta casa ha d'estar en aquestes coses”, explica Ignacio Elguero, cap de programes de RNE. Per a aquesta producció, que es troba en fase d'enregistrament, s'ha habilitat un dels històrics estudis de radioteatre. “Estarem uns sis mesos preparant l'adaptació, és una tasca complicada. En volem presentar una part coincidint amb el 23 d'abril, Dia del Llibre”, afegeix Elguero, que destaca l'elenc d'actors —amb noms com els de José Luis Gómez com a narrador, Josep Maria Pou com a Quixot i Javier Cámara posant veu a Sancho Panza— i el treball de l'acadèmic de la llengua Francisco Rico com a guionista i adaptador.

L'adaptació d'una novel·la així a la ràdio planteja grans dificultats. Tot i això, Francisco Rico assegura que es tracta d'una feina amb la qual està gaudint molt. “No és tan difícil adaptar-lo, perquè és una obra plena de diàlegs, sobretot entre el Quixot i Sancho, que són el millor de la novel·la. A la gent li agrada sentir parlar bé, i és un plaer sentir parlar el Quixot”, explica l'acadèmic i expert en l'obra de Cervantes. Cadascun dels deu capítols —encara que podria ser necessari algun extra, com confessa Elguero— d'una hora de durada que compondran aquesta adaptació suposen unes 8.000 paraules de text que requereixen revisions constants en què encara està treballant Rico. És la segona gran adaptació que RNE fa de la novel·la després de la del 1965, que es va fer amb veus com les d'Adolfo Marsillach, Fernando Rey, Francisco Rabal o Nati Mistral. “Conec part de la versió anterior, però no he volgut aprofundir-hi per fer-ho sense influències, per fer una cosa pròpia”, explica per telèfon Francisco Rico, que es mostra completament a favor d'aquest tipus d'adaptacions. “Les grans obres són les que es coneixen sense haver-les llegit”, sentencia.