Els vuit dies que van posar fi a la farsa de Francisco Nicolás

La farsa de Francisco Nicolás Gómez, conegut com el petit Nicolás, amb la qual suposadament perpetrava fraus des de feia anys, va acabar en vuit dies d'octubre després d'una investigació d'urgència de la policia, alertada des de la Moncloa de les aventures d'un noi de vint anys que es feia passar per col·laborador de diverses institucions de l'Estat. Així es recull a la documentació incorporada al sumari del cas que instrueix un jutjat de Madrid.

»El Govern avisa la policia. El Ministeri de l'Interior té per primera vegada notícies de Francisco Nicolás el 6 d'octubre. Aquest dia, la secretària general de Presidència del Govern, Rosario Pablos López, es dirigeix per carta al secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, per advertir-lo que Francisco Nicolás Gómez Iglesias s'ha fet passar “en diverses ocasions” per membre del gabinet de la vicepresidenta i de l'oficina econòmica del president. “També es presenta com a enllaç entre el mateix Govern de la Nació i la Casa Reial, circumstàncies que no es corresponen amb la realitat”, assenyala l'escrit signat per Pablos López.

La secretària de Presidència va donar la veu d'alarma 11 dies després de ser informada de les aventures de Francisco Nicolás a través de la directora del gabinet de la vicepresidenta del Govern, María González Pico, i del director de l'oficina econòmica del president, Álvaro Nadal. Tots dos li havien remès el 25 de setembre una carta idèntica en què l'informen dels moviments de Francisco Nicolás. Asseguren que han tingut coneixement d'aquest assumpte els mesos d'agost i setembre.

»Seguiment policial. La Secretaria d'Estat de Seguretat informa la Policia de l'existència de Francisco Nicolás el mateix dia que rep l'alerta de la Presidència del Govern, el 6 d'octubre. La unitat d'Assumptes Interns es fa càrrec del cas i, segons un informe remès al jutjat, amb una ràpida recerca per Internet, la policia s'adona aviat que el jove presumeix d'amistats de renom. En el seu perfil de Facebook té més de 770 amics, molts d'ells “rellevants persones de la política a Espanya, així com importants empresaris, periodistes, funcionaris públics, etcètera”. Hi ha també desenes de fotos en les quals comparteix taula amb “persones de rellevància en l'àmbit polític, empresarial i diplomàtic”.

A la vista d'aquesta informació, la policia estableix el 9 d'octubre un dispositiu de vigilància sobre el petit Nicolás. Així s'assabenta que el jove es mou en cotxes d'alta gamma d'una empresa que lloga vehicles amb conductor i que porta al quadre de comandament un intermitent blau “idèntic” al que utilitzen les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Francisco Nicolás l'activa sovint perquè els altres cotxes li facilitin el pas o per aparcar malament o en doble fila. Mentre és sotmès a seguiment, es reuneix diverses vegades amb un home a qui la policia acaba identificant com l'empresari madrileny Francisco Javier Martínez de Lahidalga.

»Primeres proves. Entre reunió i reunió, Francisco Nicolás acudeix en dues ocasions a un establiment Workcenter, empresa que ofereix servei d'impressió i fotocòpies. A la primera ocasió, escaneja una capçalera de la Presidència del Govern i el logotip del Govern d'Espanya i fa adhesius amb tots dos. En la segona, imprimeix un informe “que simula estar elaborat pel Centre Nacional d'Intel·ligència” i que conté dades financeres de l'esposa de Martínez de Lahidalga. La policia ja comença a sospitar que l'empresari pot ser víctima d'una estafa per part de Francisco Nicolás i es presenta a casa seva per demanar-li que presti declaració, cosa a la qual l'empresari accedeix.

»La declaració de l'empresari. Martínez de Lahidalga confessa no sentir-se sorprès pel que li expliquen els agents. Ell ja sospitava que Francisco Nicolás l'havia estafat. El jove li havia donat tot tipus de documents per convence'l que era assessor de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i que podia “intercedir” perquè l'Executiu li aconseguís la venda d'un immoble a Toledo. El jove va convèncer també l'empresari que Hisenda li embargaria els comptes i que el millor era que tragués del banc 25.000 euros i els hi donés perquè els hi guardés “en un lloc segur d'un organisme públic”. Martínez de Lahidalga va obeir, però se'n penedir ràpidament. I, segons va explicar a la policia, quan hores després li va demanar al jove que li retornés els diners, només li va tornar 10.000 euros. Que l'empresari li reclamés la resta era, segons Francisco Nicolás, una mostra de desconfiança i “una ofensa” pel Govern espanyol. I per espantar-lo, el jove li va lliurar l'informe simulat del CNI. L'empresari va claudicar i quan va declarar davant la policia ja tenia concertada una cita l'endemà per lliurar a Francisco Nicolás els 10.000 euros que li havia retornat.

»La detenció. La policia deté el jove el 14 d'octubre quan acudia a la reunió amb Martínez de Lahidalga. L'acusa d'un suposat delicte d'usurpació de funcions públiques, falsificació documental i estafa. En el moment de ser arrestat, portava al damunt dos informes encapçalats per l'escut d'Espanya a les portades del quals figuren des del Ministeri de Presidència i el de l'Interior a la Casa Reial. Portava també una carpeta amb l'escut de la Casa Reial que contenia els plànols d'un habitatge de la constructora Espirea.

»La declaració davant la policia. El jove va estar un dia i mig als calabossos de la comissaria de Chamberí. Passades les 20.30 del dimecres 15 d'octubre, el traslladen a les dependències d'Assumptes Interns perquè presti declaració. Acompanyat per la seva advocada, respon a les preguntes dels agents durant nou hores. Els explica que ha tingut “una representació no oficial” a la Secretaria d'Estat de Comerç que dirigeix Jaime García Legaz i que la seva tasca consistia a anar a reunions amb empresaris “per buscar solucions” als seus problemes. La seva relació amb el secretari d'Estat, segons explica als agents, va començar fa sis anys i amb ell ha acudit diverses vegades a la llotja de l'Estadi Santiago Bernabéu.

El jove detalla a la policia que també ha treballat com a col·laborador del CNI i ha intervingut en “l'assumpte de Jordi Pujol” i en el cas Nóos a través del sindicat Manos Limpias i de l'exsecretari de les Infantes, Carlos García Revenga. Francisco Nicolás assegura que ha col·laborat amb Ana Botella, amb el director de gabinet de l'antic president de Renfe, amb el president de la patronal madrilenya Arturo Fernández o amb l'exministre Miguel Ángel Moratinos. Assegura que l'única contraprestació que ha rebut per aquestes col·laboracions han estat entrades per a concerts o esdeveniments esportius.

A les 5.35 de la matinada, la policia dóna per acabada la declaració de Francisco Nicolás. El teatre de reunions amb polítics, cotxes amb xofer i llotges vip acaba en un jutjat de Madrid.