L’IVAM va inflar en més d'un milió el nombre de visitants

Quan el passat 4 d'abril, el vicepresident del Govern valencià, José Ciscar, va anunciar el canvi a la direcció de l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), va acomiadar la llavors responsable, Consuelo Ciscar, elogiant la seva gestió per haver situat el museu a la sisena posició dels centres d'art contemporani del món amb més afluència de públic el 2013, amb 1.163.419 visitants. El vicepresident va al·ludir a la classificació anual publicada per la revista The Economist, entre altres mitjans, i confeccionada amb les dades proporcionades per la direcció del centre valencià, que té una de les millors col·leccions d'art modern i contemporani d'Espanya.

En realitat, el nombre va ser notablement inferior, 85.070 visitants. És a dir, Ciscar, que va estar una dècada al capdavant del museu, va inflar les xifres en més d'un milió d'assistents. No només l'any passat. També el 2012, el museu va fer públics 1.147.637 visitants, quan en realitat en van ser 98.176; i el 2011, 1,1 milions, en comptes de 109.938. Amb aquestes estimacions, l'IVAM es consolidava com el tercer museu amb més afluència de públic d'Espanya, després del Prado i el Reina Sofia.

En la resta del seu mandat, les xifres aportades, que mai van descendir malgrat la crisi, que ha afectat profundament els museus, també difereixen molt dels números oficials que ara ha donat l'IVAM a petició d'aquest diari. Des del mes de setembre, el museu està dirigit pel professor de belles arts José Miguel García Cortés, després de guanyar el primer concurs públic per accedir al càrrec rector. La Generalitat el va convocar amb l'objectiu de girar full de la discutida gestió de Ciscar, que va sortir de l'IVAM un mes abans que es fes pública la condemna de vuit anys al seu marit, l'exconseller de Cooperació, Rafael Blasco, per diversos delictes en la gestió d'ajudes públiques a països subdesenvolupats.

Com s'expliquen aquestes diferències tan grans d'assistència? Els càlculs de l'etapa de Ciscar són estimacions, no obeeixen només al nombre d'entrades venudes o expedides gratuïtament, com és habitual en altres museus, sinó al recompte, a ull, del públic assistent a qualsevol esdeveniment organitzat al museu o a la seva esplanada, com els nombrosos concerts estivals pels quals no calia entrada, altres activitats també gratuïtes i esdeveniments de tot tipus, des de desfilades de moda fins a performances gastronòmiques.

També es computaven, en una pràctica molt inusual, els visitants a les exposicions amb fons de l'IVAM a l'exterior, segons s'explicava des de del mateix museu quan els informadors expressaven la seva sorpresa per aquestes xifres milionàries d'assistència en una ciutat de mida mitjana com València (800.000 habitants), on es formen cues davant dels museus sobretot davant exposicions que exhibeixin obres del molt estimat artista valencià Joaquín Sorolla.

L'actual direcció del museu va declinar analitzar aquesta diferència abismal de xifres i va assegurar que es limita a proporcionar la informació oficial requerida a partir del 2002, any en què va informatitzar el sistema d'entrades. En la comptabilització no s'inclouen ni apreciacions ni esdeveniments. Sí que es distingeixen tres conceptes: entrades venudes o gratuïtes, assistència a tallers didàctics i activitats, com conferències, amb aforaments limitats i controlats. I malgrat aquesta suma de conceptes, els registres oficials d'avui no superen els 122.489 visitants del 2008, el millor exercici d'assistència dels últims 13 anys.

La direcció del museu assegura que es limita a proporcionar la informació oficial requerida

Els primers anys del seu mandat, Ciscar sí que distingia entre els diferents conceptes. Amb el pas del temps, la xifra es donava de manera més ambigua i global. Es destacaven les exposicions amb més èxit de públic i els tallers infantils, però no s'entrava oficialment en detalls del còmput. De tal manera que a les classificacions sobre afluència als museus que s'elaboraven anualment, l'IVAM apareixia en un lloc molt destacat, per sobre, per exemple, del Thyssen, quan la pinacoteca madrilenya va exhibir el 2012 una de les seves exposicions amb més èxit de públic, la dedicada a l'artista nord-americà Edward Hopper, o del Guggenheim de Bilbao, els dos últims anys. També la consellera de Cultura i portaveu de la Generalitat, María José Català, ha destacat públicament els registres mundials de l'IVAM, si bé va ser ella l'encarregada d'assenyalar la sortida a Ciscar a l'abril en una visita inesperada al museu, mentre el vicepresident es disposava a anunciar el canvi.

Consuelo Ciscar no va voler fer cap declaració ahir a aquest diari sobre aquesta diferència de públic i es va remetre a la resposta que ha de donar la Generalitat a una pregunta parlamentària formulada pel grup socialista de les Corts valencianes sobre l'assistència de visitants a l'IVAM.

A l'espera d'aquesta resposta, el portaveu de Cultura del PSPV-PSOE, Juan Soto, va denunciar aquesta setmana que les dades del museu podrien estar “greument manipulades i falsejades”, en multiplicar per deu els visitants reals de l'última dècada”.

La seva denúncia se sustentava en l'anàlisi de “les dades de recaptació que apareix als Comptes Generals del 2013” de la Generalitat, dades que “són incompatibles amb la xifra oficial de visitants”, segons Soto. El diputat va assenyalar que el 2012 es van registrar 40.623 euros de recaptació per venda d'entrades i, l'any següent, 34.613 euros. En tots dos anys va haver-hi més d'un milió de visitants, segons l'estimació.

Aquests números “no quadren amb les xifres de visitants”, va advertir el diputat, excepte si “més del 90% dels visitants haguessin entrat sense pagar i les cues haguessin estat inacabables i permanents als exteriors de l'IVAM”, va afegir.