Així serà la vida dels que guanyin la grossa de la loteria de Nadal

Conservador, no deixa la feina i li empitjora la salut física, tot i que no la mental. Aquest podria ser el destí dels que guanyin la grossa de la loteria de Nadal. Des de l'economia fins a la psicologia, molts han estudiat per què es juga a una cosa amb tan poques probabilitats de guanyar com és la loteria i, en cas que es guanyi, com afecta la vida dels afortunats. Les conclusions no són com per destapar una ampolla de cava.

El sorteig extraordinari de la loteria de Nadal és una cosa única al món, per la seva popularitat (fins al 80% dels adults hi juguen directament o indirectament) i pel simbolisme que l'envolta. Tot i que hi ha molts estudis sobre per què es juga a la loteria a Espanya, amb prou feines hi ha treballs (vegeu més avall) sobre el destí dels que la guanyen. No obstant això, la ciència sí que ha investigat fora d'Espanya.

Deixar de treballar és una de les frases més recurrents entre els que somien guanyar un gran premi. Però, de fet, pocs ho fan. L'estudi més ampli sobre com afecta una butlleta premiada les ganes de treballar el van fer dos investigadors suecs fa uns anys. A Suècia les dues modalitats de loteria oficials, una gestionada pel partit socialdemòcrata, té una doble particularitat: d'una banda, els premis no estan subjectes a impostos, cosa que a Espanya sí que passa des de l'any passat. A més, els guanyadors no es poden amagar, cal identificar-se quan es compra la butlleta i els noms dels premiats es fan públics.

Això va permetre a investigadors de la Universitat de Göteborg contactar amb gairebé 500 premiats. Volien saber si la vida els havia canviat tant com per deixar de treballar. Els resultats són cridaners. Només el 12% van enviar a pastar fang els seus caps mentre que un 62% va continuar treballant com si res. La resta o va reduir la jornada laboral o va demanar una excedència temporal. I això que el valor mitjà dels premis va ser de 200.000 euros i un 10% de la mostra havia guanyat al voltant del milió d'euros.

Només el 12% dels guanyadors de la loteria a Suècia han deixat la feina

Més òbvia sembla la tendència al conservadorisme entre els que guanyen una gran quantitat de diners de sobte. El professor de la universitat britànica de Warwick, Andrew Oswald, és un apassionat de la loteria. Ha estudiat des de l'estat de salut dels guanyadors fins a com afecta una pluja de lliures la seva ideologia.

En un estudi publicat aquest any, Oswald i el seu col·lega de la London School of Economics, Nattavudh Powdthavee, van mostrar la relació que existeix entre la loteria i el sentit del vot. Fins a un 12% dels premiats que es reconeixien laboristes en les eleccions següents van votar pels conservadors. No obstant això, la tendència contrària gairebé no es va produir. De fet, com més gros era el premi, el percentatge de dretització augmentava.

"Les causes de les actituds polítiques de les persones es desconeixen. Una possibilitat és que l'actitud individual envers la política i la redistribució estigui motivada per conviccions ètiques profundes", deien els investigadors en una nota. Tanmateix, afegeixen, "el nostre estudi ofereix evidències empíriques que l'elecció del vot es basa en el propi interès".

Els espanyols sembla que es comporten d'una manera similar. En un dels escassos treballs que han relacionat guanyar la loteria i política a Espanya, un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada va trobar una correlació petita, però significativa entre on havia tocat la loteria de Nadal i l'augment del vot pel partit governant en les eleccions següents. Però, l'efecte és molt petit, amb prou feines del 0,21%. A més, com més triguin a celebrar-se les properes eleccions, el pes de la grossa és inferior.

A les províncies on toca la grossa el partit governant rep vots extra en les eleccions següents

Pel que fa al fet que els diners no compren la felicitat, la ciència està dividida. Utilitzant una enquesta oficial que inclou preguntes sobre l'estat de salut mental, de nou l'investigador Oswald i un altre col·lega, van observar el benestar psicològic de gairebé 150 individus abans i després que fossin premiats per la National Lottery amb entre 1.000 i 100.000 lliures (entre 1.278 i euros 127.780 euros). Van comprovar que, comparats amb els que no havien guanyat, hi havia una millora d'1,4 punts en un índex de 10. El treball, però, ja té una dècada.

Més recentment i amb un experiment més sòlid, un altre grup d'investigadors també britànics van fer servir la mateixa enquesta de llars britàniques, però aquesta vegada buscaven esbrinar si guanyar la loteria afectava tant la salut psíquica com física i en quin sentit. Els resultats que van obtenir semblen paradoxals. D'una banda, van confirmar la millora de la salut mental que va trobar el treball d'Oswald. Però, de l'altra, van comprovar que els guanyadors tendeixen a empitjorar el seu estil de vida. Per exemple, van veure una correlació entre ser premiat i començar a fumar o beure amb més assiduïtat.

La irracionalitat de comprar loteria

"El problema amb els estudis d'altres països és que els seus resultats no es poden extrapolar sense més a la loteria de Nadal", adverteix el professor de sociologia de la Universitat Carlos III, Roberto Garvía. Aquest sociòleg és un dels que més ha investigat el fenomen de la loteria, però en tot allò relacionat amb abans que toqui. "Sobre què fan els guanyadors amb els diners a Espanya no hi ha res", es lamenta.

La por al fet que toqui a algú altre fa d'efecte imitació en la loteria de Nadal, diuen els economistes

El que sí que hi ha, i en això ha participat molt Garvía, són treballs que estudien l'excepcionalitat espanyola. Hi ha països on els premis poden superar els 500 milions de dòlars en una sola butlleta, com els Estats Units, i d'altres, com el Regne Unit, on la gran majoria de la població té afició per les apostes, però solament a Espanya es produeix un fenomen tan massiu com el de la loteria de Nadal.

"La peculiaritat d'Espanya és que, especialment per Nadal es juga en grup", diu el sociòleg. Per idees bàsiques de la teoria econòmica, com l'aversió al risc o la maximització dels beneficis, els economistes diuen que no haurien d'existir els jocs d'atzar, no obstant això, des de la sociologia tenen una explicació. Com diu Garvía, "compres un somni, una il·lusió. A més, hi ha la por al fet que toqui a algú altre i a tu no, una por ben explotada per Loterías y Apuestas del Estado en els anuncis que fan. "Compres una assegurança que no et penediràs d'una mala decisió", afirma el sociòleg.

Aquest efecte imitació és molt conegut pels economistes. Com passa amb les modes, es consumeix un bé quan el consumeixen els altres. En aquest cas, un nombre extra de compradors ho fa per por que toqui als altres. "Als veïns, als companys de feina o al bar de baix, com a l'anunci d'aquest any", recorda Levi Pérez, professor d'economia de la Universitat d'Oviedo.

Amb una desena d'investigacions publicades en revistes científiques estrangeres, Pérez és un dels investigadors espanyols que més ha analitzat el fenomen de la loteria des d'un enfocament econòmic. Recorre a l'efecte imitació per explicar que tants juguin pel que és una aposta injusta.

"La loteria és en realitat un impost i el ganxo és el premi", sosté. Del total dels diners que recapti aquest any l'Estat per la venda de dècims, el 30% va a Hisenda. El pitjor és que, a diferència del caràcter progressiu (paguen més els que més tenen) de l'IRPF, la grossa és un impost regressiu. Tots els estudis, dins i fora d'Espanya, mostren que els compradors de loteria tendeixen a ser de classe mitjana baixa i nivell d'estudis inferiors. "Si els que més juguen són els que tenen menys renda, llavors són els pobres els que sostenen la loteria", raona l'economista.