Condemnat a vuit anys de presó el metge que va abusar de cinc pacients

L'Audiència de Girona ha condemnat a vuit anys de presó Josep Costa, l'excap d'urgències de l'Hospital Santa Caterina de Salt, que va ser jutjat a finals de novembre acusat d'haver abusat sexualment de cinc pacients entre el 2008 i el 2009. La sentència, que dóna total credibilitat a les denunciants, recorda que no tenien cap motiu per intentar perjudicar l'acusat, perquè no el coneixien, i qualifica d'“absolutament inversemblant” l'intent del metge d'atribuir la denúncia a un complot en contra seu orquestrat per l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona (IAS).

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Carme Capdevila, condemna Josep Costa Montal a quatre anys de presó per cadascun dels dos delictes d'abús sexual amb introducció de membres corporals per via vaginal. A més, el condemna a pagar una multa de més de 19.000 euros per cadascun dels abusos a les altres tres pacients, i l'inhabilita per exercir la medicina durant el temps de la condemna.

En la resolució, la magistrada recorda que, en els delictes contra la llibertat sexual, “hi havia dificultats per acreditar-ne l'existència si són aliens a l'observació de terceres persones, ja que normalment només es disposa de la declaració de la víctima com a autèntica prova de càrrec”. Aquesta declaració, manté, pot ser suficient per enervar la presumpció d'innocència de l'acusat quan es compleixen determinats paràmetres. Com, per exemple, que la víctima i l'acusat no es coneguessin prèviament, ja que la víctima no podria actuar moguda per un interès; que les dades objectives corroborin els fets relatats, i que la declaració sigui sòlida, és a dir, que no presenti contradiccions ni ambigüitats.

“En el supòsit enjudiciat les declaracions de totes les víctimes compleixen aquests paràmetres”, manté la resolució. “En cap dels casos s'ha pogut actuar amb ànim de perjudicar el processat perquè no el coneixien”, afegeix. La magistrada considera que les declaracions de les cinc víctimes són “sòlides, persistents i sense ambigüitats ni contradiccions”, tant pel que fa als comentaris grollers i impropis per part del processat, com als tocaments de què van ser objecte. A més, també ha valorat “l'espontaneïtat” de les víctimes a l'hora de relatar l'abús sofert.

Segons l'escrit, totes ofereixen “un relat versemblant corroborat per dades objectives”, com, per exemple, testimonis dels parents o amics a qui van explicar els fets. A més, també té en compte a l'hora de condemnar que els perits forenses van concloure en tots els casos que no era necessari en cap cas acabar tocant els pits o la vagina de les cinc pacients que van denunciar, per les molèsties per les quals van anar al metge.

A més, davant els dubtes plantejats per la defensa sobre la reacció de les denunciants en el moment dels fets, o la tardança a presentar la denúncia, la sentència argumenta que “la reacció davant d'un episodi depèn de la personalitat o el caràcter de cada persona”. També justifica l'espai de temps entre que van succeir els fets i la interposició de la denúncia de cadascuna de les pacients, pels motius que van al·legar durant el judici. En un cas, per exemple, perquè es tractava d'un poble molt petit i ho sabria tothom, o en altres dos casos, perquè van tenir por del corporativisme i van pensar que ningú les creuria davant de la paraula d'un metge.

Pel que fa a l'única víctima de les cinc que va recordar haver visitat, la magistrada apunta que “va fer un tacte vaginal tot sol amb la pacient, la qual cosa ja no és habitual ni correcte”. A més, recorda que el facultatiu va reconèixer que quan s'estava vestint li va veure una berruga a la zona gluteoanal de la pacient i la va tornar a explorar. Segons la magistrada, “crida l'atenció que, davant la senzillesa d'efectuar un frotis vaginal, que demandava la pacient, s'optés per una exploració vaginal, sense la presència de cap infermera i en una consulta on ni la llitera ni l'instrumental eren els adequats per fer-ho”.

“Encara resulta més cridaner que un metge miri una pacient mentre es vesteix i vegi no de forma fugaç, sinó amb molt més deteniment, perquè encerta a veure una berruga a la zona gluteoanal, la qual cosa requereix una certa concentració visual”, relata la resolució. La sentència indica que “la declaració del processat no ha merescut credibilitat al Tribunal, perquè resulta desvirtuada pels informes pericials dels metges forenses que descriuen detalladament les conductes que se separen de les normes que regeixen l'actuació medica professional”.

A parer de la magistrada, la qüestió no és tant si les exploracions que va fer a cadascuna de les perjudicades eren o no necessàries conforme a les normes de la praxi professional, “sinó la manera en què aquestes exploracions es van fer”. En aquest sentit, destaca que “el testimoni de les víctimes ha estat unànime i “totes han descrit unes conductes que s'aparten clamorosament del que és una exploració mèdica tant vaginal com mamària”. Recorda, a més, que totes són dones d'entre 40 i 50 anys que han estat explorades diverses vegades i que “són capaces de destriar entre una exploració mèdica normal i una conducta de tipus sexual que excedeix la d'un acte mèdic”.

La resolució qualifica d'“absolutament inversemblant” l'intent de la defensa d'atribuir les denúncies a una espècie de trama o complot orquestrat per l'IAS a causa de les desavinences del processat i la gerència de l'Hospital Santa Caterina. I conclou que, encara que cadascun dels relats és versemblant per si sol, “les cinc unides adquireixen una especial força acreditativa”. La sentència posa de manifest, a més, que “totes les perjudicades, per diferents circumstàncies, eren persones que presentaven certa vulnerabilitat, circumstància que facilitava, en certa manera, la impunitat del processat tant per la major dificultat de reacció davant el comportament groller i inesperat del metge, com per la por que no se les cregui o la vergonya de narrar els fets”.

A més de 8 anys de presó, el condemna a tres delictes d'abusos sexuals i per a cadascun li imposa una pena de 18 mesos de multa amb una quota diària de 12 euros. En total haurà de pagar a cadascuna de les víctimes 6.480 euros. La resolució de l'alt tribunal gironí també li prohibeix apropar-se a una distància de menys de 500 metres de les víctimes, a tres d'elles durant un any, i a dues durant sis anys.

Com a responsabilitat civil haurà d'indemnitzar les perjudicades en total amb 26.000 euros, 8.000 per a dues, 5.000 per a una tercera i 2.500 euros per a les dues restants.