Petits prínceps davant del seu rei

Era dia d’estrena i el photocall estava a punt, però costava que els petits prínceps que passaven per davant del seu rei, molts d’ells encara sense saber-ho, s’aturessin a fer-se la fotografia. Alguns per vergonya i d’altres per desconeixement; al cap i a la fi, l’entranyable infant caigut d’un asteroide que va crear Antoine de Saint-Exupéry no gaudeix de la mateixa popularitat que els prínceps i princeses d’altres factories, més ensucrades i menys realistes.

Encara que l’essencial és invisible als ulls –una de les màximes que recorda l’obra–, l’expectació d’anar a veure un musical sí que era evident en la mirada dels petits, i també dels grans, que acompanyaven gustosament els fills i néts a un espectacle pensat per a nens de 0 a 99 anys. La història universal d’El Petit Príncep, un dels contes més populars i traduïts, estava a punt de començar al Teatre Barts, a la reeixida avinguda Paral·lel, gràcies a la conjunció d’Àngel Llàcer, Manu Guix, Marc Artigau i la companyia La Perla 29.

Tots tenim un petit príncep a dins, només cal voler-lo sentir

Dalt de l’escenari, només unes petites muntanyes indicaven que la màgia visual tindria un origen més remot. I així era, els mappings amb il·lustracions que creen tot un seguit de textures i espais posen en context cada escena. Gràcies a aquesta tecnologia, acompanyada per un so de 360 graus, l’obra recorre l’univers de Saint-Exupéry, creuant el desert, trepitjant l’herba, volant per l’asteroide B612 i visitant altres planetes, immergint els espectadors en la densitat del text.

Àngel Llàcer és l’aviador, que aterra forçosament amb el seu aparell al desert i allà troba un nen ros angelical, que du una capa blava fins als peus que li dóna un toc especial. No respon les seves preguntes, però n’hi fa moltes que li obren la ment. Amb aquesta casual trobada comença un musical atípic que, el vespre de l’estrena, va arrencar els primers aplaudiments amb l’aparició de la rosa, amb un vestit espectacular i interpretada per Elena Gadel.

A partir d’aleshores, la connexió amb el públic ja no va cessar. Picades de mans i discrets balls denotaven emocions, records i reafirmacions. Mentre els petits descobrien un nou món, senzill, ple d’amor i delicadesa, els grans recordaven que “tots tenim un petit príncep a dins, només cal voler-lo sentir”, com repetia una de les cançons que tancava l’espectacle, una de les més compartides després a les xarxes socials, bon indicador actual del que ens passa pel cap i ens remou per dins.

EL PETIT PRÍNCEP. Teatre Barts. Fins a l'11 de gener