Aprovada la Llei de Transparència amb els vots de CiU, ERC, PSC i PP
El text incorpora “el silenci positiu” que obliga les institucions a respondre en un mes
El Parlament va aprovar aquest dijous, després de dos anys de reunions, la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern amb els vots a favor (107) de CiU, ERC, PSC i PP. Els grups parlamentaris de Ciutadans i ICV-EUiA es van abstenir (22), mentre que el grup mixt (CUP) hi va votar en contra (3).
El text, que entrarà en vigor en els propers sis mesos, incorpora “el silenci positiu", que obliga les institucions a respondre les preguntes formulades pels ciutadans en un termini màxim d'un mes. La llei també permetrà conèixer els contractes públics —tant d'empreses públiques com d'empreses privades que gestionin béns de caràcter públic—, farà publicitat els sous dels alts càrrecs i dels funcionaris i regularà els lobbies —hi haurà un registre únic de lobbies i grups d'interès per regular i "normalitzar" la seva relació amb l'administració, que hauran de seguir un codi de conducta per evitar ser sancionats—.
Les sancions també tenen un paper protagonista en la Llei de Transparència: des de 12.000 euros de multa fins a la inhabilitació en el càrrec en cas que no es faciliti o permeti l'accés a la informació.
La llei també preveu la creació de la Comissió del Dret a l'Accés a la Informació —organisme que integraran entre tres i cinc membres designats pel Parlament— per evitar que el ciutadà recorri al contenciós-administratiu per accedir a dades que no obtingui.
També hi haurà un portal de transparència, en el qual tothom qui tingui relació amb l'administració pública i accedeixi a recursos públics tindrà l'obligació de bolcar-hi les dades, de manera que es pugui accedir així al registre de contractes i convenis subscrits per la Generalitat.
Llums i ombres del text
La majoria dels grups parlamentaris van celebrar l'aprovació d'una llei que, segons diuen, “arriba tard i en un moment dur”, però que no obstant això trasllada a la societat el missatge que estan compromesos amb la transparència i el bon govern en l'activitat pública.
Esquerra i PSC van considerar que la llei “queda curta”. Gemma Calvet, diputada d'ERC, va lamentar que no s'hi inclogués també la publicació del “tràfic econòmic”, és a dir, de les entitats bancàries i financeres.
Per la seva banda, Ciutadans, ICV-EUiA i la CUP es van mostrar molt crítics amb el text. Joan Mena, portaveu adjunt d'ICV-EUiA, va criticar que la llei no garanteix conèixer la traçabilitat dels diners públics. David Fernández, diputat de la CUP, i Carina Mejías, portaveu de Ciutadans, van assegurar que no confien en un organisme que diu ser independent (la Comissió del Dret a l'Accés a la Informació) quan els seus membres són elegits pel Parlament.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
