No, Finlàndia no deixarà d’ensenyar a escriure a mà

La faula que a Finlàndia les escoles deixarien d'impartir classes per escriure s’ha escampat com una taca d’oli. La informació es va rebre amb una barreja d'estupor i consternació pel fet que el sistema escolar del país nòrdic és un dels més avançats del món. Segons les últimes enquestes de rendiment escolar PISA, a Finlàndia només l’han superat un petit grup de països asiàtics.

La informació es va convertir en una allau després que la BBC publiqués un article titulat “Finlàndia: La mecanografia s'imposa, s’acaben les classes per escriure a mà". També el popular portal de compartir enllaços Reddit es feia ressò d'un fet semblant: “Finlàndia llença a les escombraries l'escriptura a mà en favor de la mecanografia”. Molts mitjans van repetir més tard que es deixaria d’ensenyar als nens les arts de l'escriptura. I el traductor de Google tampoc no ha estat gaire fi en aquest tema.

En realitat, en el sistema escolar finlandès han coexistit durant dècades dos tipus d'escriptura a mà:

- Kaunokirjoitus (cal·ligrafia simplificada)

- i tekstauskirjoitus (escriptura amb lletra d'impremta)

Des del 2012, un grup de treball de l’Institut Nacional d’Educació, amb l'ajuda dels especialistes més destacats en pedagogia, ha estudiat a fons un nou programa d'estudis, que entrarà en vigor la tardor del 2016. El programa, entre altres matèries, estableix que l'escriptura de cal·ligrafia simplificada serà optativa, mentre que l'ensenyament de l'escriptura amb lletra impremta s'impartirà des del primer any. A més, determina que la mecanografia també serà assignatura obligatòria des del principi de la vida escolar.

“No m'imagino una escola sense escriptura manual. En el nostre cas, l'escriptura amb lletra impremta comença a ser molt popular entre els alumnes a partir de deu anys”, explica a Verne Jouni Leivo, vicerector de l’escola Itäkeskuksen peruskoulu, de Hèlsinki.

"S’haurà de veure, perquè la cal·ligrafia simplificada té gran acceptació entre alumnes dels primers cursos. Crec que si es manté com a optativa tindrà segurament una gran demanda", diu la professora de segon any Liisa Ojalla, de la mateixa escola. Aquesta docent destaca que els seus alumnes "treballen de manera concentrada durant les hores de cal·ligrafia simplificada" i que, a més, "aquest tipus d'exercicis desenvolupa l’aspecte motriu i la personalitat, tal com ho fan les classes d'arts plàstiques".

La mecanografia com una habilitat cívica

L’escola finlandesa és una institució amb molta tradició. Els professors tenen una gran reputació en el seu mitjà social, especialment des del 1972, quan el país va dur a terme una profunda reforma d'ensenyament els principis bàsics de la qual continuen vigents.

Segons la consellera Minna Harmanen, del l’Institut Nacional d’Educació i coordinadora del nou programa d'estudis, no es tracta d'eliminar l'escriptura manual: "Hem de donar tots els mitjans als nostres alumnes perquè tinguin un bon nivell d'escriptura amb lletra impremta. Quant a la cal·ligrafia simplificada, es mantindrà com a optativa, cosa que vol dir que nosaltres seguirem produint material d'estudi per a les escoles que ho requereixin".

Harmanen puntualitza que els canvis en els plans d'estudis “no són tan radicals com s'ha comentat. De fet, els alumnes sobretot fan servir l'escriptura amb lletra impremta. Els canvis només confirmen la realitat del món escolar. No cal mantenir l'ensenyament de dos tipus d'escriptures quan un dels quals, a la pràctica, ja s'ha deixat d'utilitzar”.

Segons la consellera, ensenyar dos tipus d'escriptura més mecanografia és massa per als alumnes dels primers cursos. Altres països europeus com Alemanya sospesen el mateix tema. La lletra d'impremta s'imposa en la gran majoria d'estats federats i només Baviera es manté fidel a la cal·ligrafia.

"Els nostres especialistes estan d’acord en la importància de l'escriptura manual. No és tan important el tipus d'escriptura. Amb l'escriptura en lletra impremta els alumnes també es podran desenvolupar pedagògicament igual que amb altres formes d'escriptura", diu Harmanen. Això sí, la consellera reconeix que encara és aviat per treure grans conclusions.

L'altre gran tema del nou programa d'estudis és la incorporació de la mecanografia des del primer any. És una reforma esperada, en el sentit que Finlàndia, després del gran èxit de Nokia com a bandera de la indústria nacional fa dues dècades, vol seguir apostant per les noves tecnologies. Així és com el mòbil va desbancar el telèfon fix ja fa 15 anys al país.

“Els nens, des dels primers anys d'edat escolar, estan acostumats a escriure en diferents dispositius. El nostre deure és oferir-los les eines per al bon ús dels principis de mecanografia. La mecanografia ha de ser una habilitat cívica”, apunta la consellera. “A Finlàndia els professors determinen com s’implanten els plans d'estudis, per tant, encara no poden saber quantes hores de mecanografia seran necessàries per als alumnes”, afegeix.

En tot cas el nou pla d'estudi no implica un ensenyament de dactilografia, o l’ús dels deu dits sobre el teclat. Aquí també es deixa entreveure el pragmatisme de l’Institut Nacional d’Educació de Finlàndia. “El desenvolupament tecnològic és tan ràpid que pot ser que d’aquí a deu anys ja no fem servir el teclat", aventura Harmanen.