La cronologia d’un disbarat

29 de desembre de 2012. La Generalitat adjudica al consorci liderat per Acciona la gestió d’ATLL. El grup constructor s'imposa a Agbar gràcies a la seva oferta econòmica, que significa una mitjana d'estalvi per a les llars de 17 milions d'euros. En l'oferta tècnica supera la filial de Suez. En el moment de signar el contracte, el Govern català s'assegura uns ingressos de 298,65 milions d'euros i eixuga 995,5 milions (el valor d'un contracte de 50 anys) de dèficit en el pressupost d'aquell any.

2 de gener de 2013. L’OARCC, que depèn de la Generalitat, resol a favor d'un recurs d’Agbar i diu que el concurs s’ha d'anul·lar. L'argument: l'adjudicatària havia presentat un pla per executar unes obres de millora a la xarxa de distribució de l'aigua en un temps superior al que fixava el plec de condicions (deu anys com a màxim). Va rebre zero punts en aquest apartat, però Agbar denuncia que incomplir-lo vol dir quedar-se fora del concurs, fet que va admetre l'organisme de la Generalitat.

Gener del 2013. Comença la guerra judicial que ara es dóna per acabada. Agbar exigeix davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s'executi la resolució de l’OARCC, que, segons les directives europees, és executiva. La Generalitat, Acciona i BTG Pactual presenten recursos per separat per evitar l'execució de la resolució. El Govern català assumeix en el seu escrit que no podria assumir la indemnització “de magnituds extraordinàries” i carrega contra l'actuació de l’OARC per “falta de rigor” i per haver resol el cas sense demanar ni veure l'oferta d’Acciona. També que donés permís primer per signar el contracte per anul·lar-lo dies després.

Març del 2013. Primer garrotada judicial. El TSJC rebutja les mesures cautelars sol·licitades per la Generalitat per evitar executar la decisió de l’OARCC. L'anunci del tribunal es produeix just quan els consellers Santi Vila i Andreu Mas-Colell compareixen al Parlament per donar la seva versió del concurs. Les cares són llargues.

Abril del 2013. Leonard Carcolé, director de l’Agència Catalana de l’Aigua i dissenyador de l'operació de la privatització d’ATLL, dimiteix per diferències amb Vila en considerar que se l’exclou de la guerra entre la Generalitat i Agbar. Carcolé havia defensat la viabilitat de la companyia pública amb gestió pública abans de la seva privatització. La Generalitat opta per recórrer la primera sentència del TSJC i assumeix que el procés acabarà al Suprem, per bé o per mal.

Maig del 2013. La batalla per ATLL es converteix en una guerra per l'aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua obre un procés per retirar 30 concessions de pous d'aigua a Agbar, que està a punt de signar amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona la constitució d'una societat mixta que, sense concurs previ, assegura a Agbar el subministrament a més d'una vintena de municipis.

Juny del 2013. La Generalitat garanteix per carta a Acciona i a BTG Pactual que recuperaran les inversions en la concessionària. Fonts del sector asseguren que no té cap tipus de validesa, però les dues empreses aprofiten aquesta missiva per no reflectir en els seus comptes una operació de futur incert. Mentrestant, el Govern català busca maneres de defensar-se en el procés i troba irregularitats en l'expedient de l’OARCC: un correu electrònic de Juan Antonio Gallo, titular de l'organisme, al director de l'empresa pública Infraestructures.cat, Antoni Rosell, en què li exposa arguments en contra de l'oferta d’Acciona. El problema és que Rosell era membre de la mesa de contractació, cosa que l’inhabilitava per donar la seva opinió.

Setembre del 2014. Agbar fa un pas i demana al TSJC que obligui la Generalitat a executar les decisions sobre les mesures cautelars. El TSJC arxiva la demanda. El cas ja ha arribat al Tribunal Suprem.

Octubre del 2014. El Tribunal Suprem emet la seva primera sentència, en contra de la petició d’Acciona perquè s'eviti l'anul·lació del concurs. La resolució de l’OARCC és executiva, sosté la decisió. Setmanes després es produiria la mateixa decisió, però en resposta a la petició de mesures cautelars del Govern català, que assumeix que potser no pot ajornar més una decisió.

Avui. Gairebé dos anys després de signar el concurs, la Generalitat fa marxa enrere i obre un procés per anul·lar la concessió a Acciona i BTG Pactual.