El PP aprova la seva ‘llei mordassa’ en solitari i entre protestes

El PP ha aprovat al Congrés en solitari la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, davant de tots els altres grups parlamentaris que la consideren una "llei mordassa" i entenen que limita drets fonamentals.

Tota l'oposició ha fet front comú per denunciar a la tribuna el contingut de la norma, amb expressions com "repressió", "barra lliure per a la policia", "atac a les llibertats" o "aberració jurídica", entre d'altres. I tots han promès que si en la propera legislatura hi ha una majoria diferent a l'absoluta del PP en aquesta, promouran el canvi o la derogació de la llei de seguretat ciutadana.

Pel socialista Antonio Trevín, "la llei és una tornada a l'Estat policial i no és necessària" i "amb la coartada de la seguretat volen retallar drets dels ciutadans, imposant el dret administratiu de l'enemic i eliminant el control judicial". No ha renunciat a promoure un recurs davant el Tribunal Constitucional, però no s'ha compromès a fer-ho.

Durant el debat ha estat desallotjat un grup d'assistents a la tribuna del públic per cantar Do you hear the people sing d'Els Miserables en protesta contra la llei. Els desallotjats són membres del cor del 15-M, conegut com 'La Solfónica'.

La norma anirà ara al Senat i, si no hi ha més esmenes, entrarà en vigor. Bàsicament, la llei converteix en sancions administratives el que abans eren faltes incloses al Codi Penal i, per tant, sotmeses a control judicial previ. Segons Emilio Olabarría (PNB), d'aquesta manera, es limita el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, perquè el ciutadà afectat primer haurà d'esgotar la via administrativa i després recórrer a la jurisdicció contenciosa administrativa que està subjecta al pagament de taxes judicials. Aquestes taxes, establertes per l'actual Govern, no existeixen en la via penal i, per tant, no es pagaven en els judicis de faltes, que ara es converteixen en sancions administratives.

A més, inclou conductes sancionables com les manifestacions davant el Congrés o les protestes amb escalades en edificis públics, entre d'altres. Des de l'anunci de l'avantprojecte de llei, el Govern espanyol va matisar algunes de les sancions administratives, que poden arribar fins als 600.000 euros per als casos més extrems.

Com a mostra del rebuig de l'oposició, Uxue Barkos (Geroa Bai) ha demanat al Govern que escolti la societat i a la Unió Europea, el comissari de Drets Humans de la qual va assegurar que "Espanya pretén fer legal el que és il·legal”. Joan Baldoví (Compromís) creu que "es pretén domesticar manifestacions amb una llei injusta", en lloc de legislar contra la corrupció o per ajudar els necessitats. Per Rosana Pérez (BNG), "s'institucionalitza la repressió i es fa un pas més per atemorir els ciutadans en un Estat policial". Joan Tardà (ERC) ha parlat de "bogeria política i atac endimoniat a les llibertats, donant barra lliure a la policia". Per Xavier Errekondo (Amaiur), “el Govern vol aplicar la 'llei del carrer és meu'”.

"Aquesta llei no és necessària, viola la jurisprudència europea i el conveni europeu de drets humans i retalla drets fonamentals com el de manifestació i el de reunió", ha resumit Toni Cantó (UPyD). "Avui vivim una jornada infausta per a la democràcia amb l'aprovació d'aquesta llei", ha afirmat Ricardo Sixto (Esquerra Plural), mentre els seus companys de grup protestaven des del seu escó dempeus i amb una mordassa a la boca.

Feliu-Joan Guillaumes (CiU) ha valorat algunes millores en la norma durant el tràmit, però l'ha rebutjat en conjunt.

El Govern espanyol també va introduir en la norma durant el tràmit altres articles especialment polèmics com la capacitat de les Forces de Seguretat per rebutjar els immigrants que saltin les tanques de Ceuta i Melilla. Aquesta possibilitat, inclosa en una disposició, suposa legalitzar les anomenades "devolucions en calent", expressament prohibides fins ara, perquè els immigrants que arriben a sòl espanyol tenen dret a assistència lletrada i que es comprovi si són menors o refugiats. El Govern entén que no es pot parlar de "devolucions en calent" perquè no ho són si només trepitgen territori espanyol i no superen el cordó policial. Aquesta disposició va ser introduïda com a esmena al Congrés, eludint els informes preceptius del Consell General del Poder Judicial, el Consell d'Estat i el Consell Fiscal.

Emilio Olabarría (PNB) ha assegurat que la norma contradiu la Constitució i tractats internacionals signats per Espanya, per exemple, pel que fa a les "devolucions en calent" d'immigrants que el Govern converteix en "lliuraments en frontera" i legalitza en la llei.

Per justificar el lliurament d'immigrants que hagin traspassat les tanques, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, ha utilitzat als passadissos del Congrés un argument davant de les crítiques abocades per diferents institucions nacionals i europees, l'Església i més d'un centenar d'ONG sobre la il·legalitat de les devolucions en calent que si li faciliten "una adreça" on a "aquesta pobra gent" se'ls doni "manutenció i feina", els envia cap enllà.

"Si em donen l'adreça on a aquesta pobra gent els podem traslladar i on els garanteixin la  manutenció i feina, li asseguro que els enviem. Però hi ha molta hipocresia", va dir.

"Que diguin a quantes persones estan disposats a acollir i si no ho fan, que callin i donin menys lliçons", ha assegurat el ministre en referència a les opinions crítiques de tots els altres partits i ONG.

A la tribuna del Congrés ha defensat la norma en solitari el portaveu del PP a la Comissió d'Interior, Conrado Escobar, recordant que substitueix la que es va conèixer com a "llei Corcuera" o "llei de la puntada a la porta" que va fer el Govern de Felipe González. Ha defensat la norma assegurant que té l'aval dels informes del Consell d'Estat i el Consell General del Poder Judicial.

"Les manifestacions seran més lliures perquè estaran protegides dels violents", ha dit.